LLETRES EBRENQUES: Novel·les (5): Sabó Moll, per Emigdi Subirats
1. Autors Ebrencs dimarts, 16 de novembre de 2010 | ComentarisTweet
LLETRES EBRENQUES
Novel·les (5): Sabó Moll 
La Paquita Aliern va publicar el març de 2006 la millor novel·la de la seua producció, i aquesta no és una asseveració gratuïta ni molt menys.Sabó Moll serà considerada ben aviat, sens dubte, com una de les gran novel·les ebrenques, atès que conté tots els ingredients necessaris per convertir-se en tot un clàssic. Val a dir, que forma part de la trilogia de retrats històrics que la novel·lista xertolina va començar el 2005 amb El pont de la solitud, mitjançant la qual s'endinsava en la duríssima problemàtica de la postguerra.
Amb aquest relat entra de ple en els anys 1950. Dos missatges centren bàsicament la novel·la: primerament, la condemna sense pal·liatius de la dictadura (amb totes les seves nefastes conseqüències respecte a la moral ciutadana i la manca total de llibertats individuals i col·lectives); i en segon lloc, l'homenatge permanent i sentimental que l'escriptora vol retre a tota una generació de ciutadans ebrencs, que varen haver d'emigrar donades les fortes penúries econòmiques amb que s'havia de viure al món rural, les quals es van agreujar de manera molt dramàtica a partir de les extremades conseqüències negatives que va provocar la històrica Gelada de 1956 (de la qual se'n compleixen cinquanta anys), en què tots els conreus varen quedar glaçats, finques senceres van ser inhabilitades, i tot un model de vida centenari va ser posat en qüestió.
De la mà d'un antiheroi, en Biel, la història pren un caire de denúncia explícita. El protagonista, doncs, és un feixista de cap a peus, al qual l'ambició pecuniària i l'ànsia de poder no el deixen ser mai feliç, i el condemnen a la seva pròpia presó personal. Com es diu popularment, tot allò que toca ho fa malbé. Aquest gris personatge queda contraposat amb l'heroïna de torn, la Josepa, que porta una vida senzilla al costat del seu marit i els seus fills, i a la qual li costa moltíssim prendre consciència que el pas més important de la seva vida suposa deixar enrera els arrels, malgrat que Barcelona els ofereix tot un món de possibilitats.
Si un tret en especial hem de destacar d'aquesta excel·lent novel·la és la seua gran riquesa lèxica, que ha permès compilar una gran quantitat d'adjectius i de proverbis autòctons. Aquest fet és molt remarcable, donat que l'autora s'havia destacat fins ara per l'ús habitual de la llengua castellana en moltes de les seves narracions anteriors.
Malgrat que a les Terres de l'Ebre no abunden els novel·listes, creiem interessant remarcar que hi ha diverses novel·les que ens retraten a la perfecció un moment històric determinat. Faré esment d'alguns noms, tot i que evidentment n'hi ha molts d'altres. El vent de Dalt d'en Xavier Guillamon (empordanès amb arrels campredonenques) retrata els històrics fets d'octubre de 1934 que portà nombrosos ciutadans ebrencs als vaixells-presó de Tarragona com a represàlia a la seva rebel·lió. Terra de Vent del bitemenc Artur Bel, entra de ple en les contradiccions morals que li provoca a un soldat republicà la seva relació amb dues dones, una de convencional i l'altra de revolucionària. Finalment, Destins de Joan Cid i Mulet és la gran novel·la ebrenca de la guerra civil i dels camps de concentració posteriors, per marcà la vida de tots aquells que es quedaren sense res.
Sabó Moll doncs ens narra d'una manera amena el canvi dels temps, des d'una perspectiva molt humana. Amb una magnífica capacitat narrativa, la Francesca Aliern aconsegueix arribar al cim de la seva novel·lística i a la maduresa en l'ús del català.
Recomanem a tothom la lectura, ja que és una gran notícia per a la narrativa ebrenca, que necessita obres de qualitat per a ser valorada en el panorama de la literatura catalana.
Novel·les (5): Sabó Moll
La Paquita Aliern va publicar el març de 2006 la millor novel·la de la seua producció, i aquesta no és una asseveració gratuïta ni molt menys.Sabó Moll serà considerada ben aviat, sens dubte, com una de les gran novel·les ebrenques, atès que conté tots els ingredients necessaris per convertir-se en tot un clàssic. Val a dir, que forma part de la trilogia de retrats històrics que la novel·lista xertolina va començar el 2005 amb El pont de la solitud, mitjançant la qual s'endinsava en la duríssima problemàtica de la postguerra. Amb aquest relat entra de ple en els anys 1950. Dos missatges centren bàsicament la novel·la: primerament, la condemna sense pal·liatius de la dictadura (amb totes les seves nefastes conseqüències respecte a la moral ciutadana i la manca total de llibertats individuals i col·lectives); i en segon lloc, l'homenatge permanent i sentimental que l'escriptora vol retre a tota una generació de ciutadans ebrencs, que varen haver d'emigrar donades les fortes penúries econòmiques amb que s'havia de viure al món rural, les quals es van agreujar de manera molt dramàtica a partir de les extremades conseqüències negatives que va provocar la històrica Gelada de 1956 (de la qual se'n compleixen cinquanta anys), en què tots els conreus varen quedar glaçats, finques senceres van ser inhabilitades, i tot un model de vida centenari va ser posat en qüestió.
De la mà d'un antiheroi, en Biel, la història pren un caire de denúncia explícita. El protagonista, doncs, és un feixista de cap a peus, al qual l'ambició pecuniària i l'ànsia de poder no el deixen ser mai feliç, i el condemnen a la seva pròpia presó personal. Com es diu popularment, tot allò que toca ho fa malbé. Aquest gris personatge queda contraposat amb l'heroïna de torn, la Josepa, que porta una vida senzilla al costat del seu marit i els seus fills, i a la qual li costa moltíssim prendre consciència que el pas més important de la seva vida suposa deixar enrera els arrels, malgrat que Barcelona els ofereix tot un món de possibilitats.
Si un tret en especial hem de destacar d'aquesta excel·lent novel·la és la seua gran riquesa lèxica, que ha permès compilar una gran quantitat d'adjectius i de proverbis autòctons. Aquest fet és molt remarcable, donat que l'autora s'havia destacat fins ara per l'ús habitual de la llengua castellana en moltes de les seves narracions anteriors.
Malgrat que a les Terres de l'Ebre no abunden els novel·listes, creiem interessant remarcar que hi ha diverses novel·les que ens retraten a la perfecció un moment històric determinat. Faré esment d'alguns noms, tot i que evidentment n'hi ha molts d'altres. El vent de Dalt d'en Xavier Guillamon (empordanès amb arrels campredonenques) retrata els històrics fets d'octubre de 1934 que portà nombrosos ciutadans ebrencs als vaixells-presó de Tarragona com a represàlia a la seva rebel·lió. Terra de Vent del bitemenc Artur Bel, entra de ple en les contradiccions morals que li provoca a un soldat republicà la seva relació amb dues dones, una de convencional i l'altra de revolucionària. Finalment, Destins de Joan Cid i Mulet és la gran novel·la ebrenca de la guerra civil i dels camps de concentració posteriors, per marcà la vida de tots aquells que es quedaren sense res.
Sabó Moll doncs ens narra d'una manera amena el canvi dels temps, des d'una perspectiva molt humana. Amb una magnífica capacitat narrativa, la Francesca Aliern aconsegueix arribar al cim de la seva novel·lística i a la maduresa en l'ús del català.
Recomanem a tothom la lectura, ja que és una gran notícia per a la narrativa ebrenca, que necessita obres de qualitat per a ser valorada en el panorama de la literatura catalana.
Articles relacionats
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
