Lletres Ebrenques: Novel·les (6): La princesa de Jade per Emigdi Subirats




LLETRES EBRENQUES
 Novel·les (6): La princesa de Jade
emigdi | literari | diumenge, 14 de novembre de 2010 | 09:31h

 A la princesa de Jade ens trobem un esplèndid retrat amb lletres d'un viatge agosarat i fascinant: carregat d'aventures i de misteris, de contradiccions humanes i de sentiments familiars. El i la lector/a  ha de situar-se molt enrere en el temps, envers el  segle sisè de la nostra era, baix el mandat imperial de Justinià, i amb l'ombra allargada de Teodora, la seua esposa, poderosa i bella, ambiciosa i conspiradora,  amb un passat moralment tèrbol i un present amb una autoritat implacable.
L'autora, la reusenca Coia Valls, se'n surt amb escreix en la seua mescla efectiva i atrevida d'un detallat contingut històric, fruit d'un procés de documentació exquisit, i d'una gran capacitat narrativa (el bell art literari de ficció), mentre dóna mostres d'un excel·lent domini de l'idioma català, mitjançant l'aportació de bellíssimes i creatives descripcions, i la construcció de tota una amalgama de personatges il·lustratius d'una civilització que viu del prestigi del passat i que afronta el futur amb recel extrem. L'autora ens fa viure intensament els seus amors i odis, les seues ambicions galants i les tristeses desesperades, les alçades i els pous de la vida, les esperances i els sentiments més nobles mesclats amb els seus vessants més corruptes. És a dir,  ens apropa brillantment tota mena de sentiments a través de personatges molt diferents que tenen una fita comuna: arribar a la Xina, complir els desigs de Justinià, que són els designis de la difunta Teodora, per fer una  aportació decisiva a la història futura de l'imperi bizantí. Ha d'haver un abans i un després d'un viatge atrevit i transcendental per a la civilització bizantina...
El passat, com una ombra omnipresent, ens apropa una realitat cruel: tota una barreja d'interessos s'aniran descobrint i retratant a poc a poc, a través de la duresa d'aquest viatge a la Ítaka particular de molts personatges... una Ítaka que esdevé un somni feixuc i irrealitzable, en el qual els anhels i les pors prenen possessió de la narració en tot moment i provoquen alta tensió a l'atent lector/a. 
I aquests personatges poden ser i són: intel·lectuals, analfabets, joves, vells, colpidors, intrèpids, valents, temorosos... homes i dones, de condicions socials i religioses contraposades (de monjos a soldats...) que  l'emprenen a la històrica Constantinople, tot un símbol d'una època, o s'hi afegeixen pel camí. Tots i totes  tenen en ment l'arribada a la Xina:  no a un paradís terrenal, sinó a un indret carregat, a la vegada, de perills i d'incerteses, de grandeses i d'èxits,  on han de  descobrir l'anhelat secret de la seda, que ha de canviar les relacions comercials Orient-Occident, marcades per l'actitud obstruccionista del totpoderós imperi de Pèrsia, un veí egoïsta i cruel.
En aquest viatge han de prendre un especial protagonisme tres dones que dirigiran completament els anhels de tothom. Elles marquen el camí i alteren els sentiments al seu gust. Elles demostren una força moral inusitada, fruit de la seua experiència vital, de vegades jove de vegades experta; sobretot, d'una personalitat dissenyada a força de patiment. Elles són el viatge, l'airegen i li aporten anhels... Són molt diferents, però s'apoderen de la narració i ens endinsen en una història fascinant, carregada d'intriga i de misteri.  
Hem de tenir present tothora la impressionant tasca de documentació que ha realitzat la Coia Valls, que l'ha portada a indagar per llocs tan llunyans com la Capacòcia o l'antiga Sogdiana, i les dures regions circumdants amb els seus deserts inerts, una ruta molt desconeguda per a l'home i la dona occidental. A la vegada, s'ha endinsat en el període històric de la totalment desconeguda Xina del segle VI, amb la seua civilització llunyana i desconcertant, marcada òbviament per la seua agrest geografia i les creences religioses i anhels imperials de la seua gent.
Felicitem l'amiga Coia Valls per una novel·la esplèndida, que recomanem molt especialment als i a les amants de les emocions fortes, de les belles descripcions i dels retrats magnífics de  civilitzacions perdudes en el temps.
Sens dubte, una de les millors novel·les del gènere històric en llengua catalana.

 
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.