Presentacions de llibres en el marc del Correllengua de Tortosa, 17, 18 i 19 d'octubre
2. Literatura Ebrenca dilluns, 17 de octubre de 2011 | ComentarisTweet
Lletres ebrenques
Dilluns 17 d'octubre, a les 19.30 hores, al Centre Cívic de Ferreries. Presentació del llibre La nissaga Catalana del món clàssic, de Montserrat Tudela i Pere Izquierdo; i de Giny d'Aigua, de Manel Pérez i Bonfill, col·labora Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, presentació a càrrec de l'autor, Dr. Josep Sánchez Cervelló i Emigdi Subirats. Recupero apunts d'aquí al bloc sobre els llibres esmentats. Les presentacions són en el marc del Correllengua 2011.
Acaba de sortir a la llum el poemari Giny d'Aigua, de l'ancià escriptor i intel·lectual tortosí, Manuel Pérez i Bonfill. Ha estat editat per Publicacions de la URV, en una edició de la qual he tingut cura personalment. Fa dos anys vaig ser el prologuista del darrer recull de contes seu, Abusos del ritual (Pagès editors), i ara he tingut el plaer i l'honor d'encarregar-me de l'edició d'aquest poemari. Per a mi, tots aquests projectes són com somnis que es veuen convertits en realitat. L'admiració per la figura de Manuel Pérez, el nostre professor de sempre, té arrels profundes.
Giny d'aigua ha estat prologat per l'amic Xavier Garcia i compta amb unes bellíssimes il·lustracions Ferran Vilàs, fill del darrer mestre d'aixa de Tortosa. Justament el poemari gira al voltant de la construcció d'una embarcació, una muleta, i la feina humana al respecte. Són divuit poemes excelsos, que necessiten una lectura acurada. No és una poesia fàcil, sinó que cal digerir adequadament. Hi ha una gran riquesa de lèxic en una poesia exquisida, pròpia del talent de l'autor. És un càntic a una feina que ha passat al pou dels records, un càntic que recupera paraules d'antany i les converteix en poesia lírica, en tot un homenatge al llenguatge. Un poemari amb força i qualitat, amb capacitat de penetrar profundament, amb grans qualitats descriptives, que ens trasllada a un món que desconeixem i que ens és difícil d'entendre.
Agraeixo l'amic Jaume Llambrich que em donés la possibilitat de tenir cura d'aquest poemari, que ve a completar una llarga feina poètica del professor Pérez, Creu de Sant Jordi de 2010.
Primer advertiment
Sever, de gris, amb moviments precisos,
assistia a la tala el mestre d'aixa;
o anava, circumspecte, als magatzems
de la fusta, per decidir les parts
del projecte qeu el mena, del giny d'aigua.
D'olivera - per ser més amanosa -
verda els colls o les capsanes tria:
que ha de ser tendra - qualitat de l'home -
per doblar-la amb ampla curvatura!
La nissaga catalana del món clàssic
Acaba de sortir a la llum el poemari Giny d'Aigua, de l'ancià escriptor i intel·lectual tortosí, Manuel Pérez i Bonfill. Ha estat editat per Publicacions de la URV, en una edició de la qual he tingut cura personalment. Fa dos anys vaig ser el prologuista del darrer recull de contes seu, Abusos del ritual (Pagès editors), i ara he tingut el plaer i l'honor d'encarregar-me de l'edició d'aquest poemari. Per a mi, tots aquests projectes són com somnis que es veuen convertits en realitat. L'admiració per la figura de Manuel Pérez, el nostre professor de sempre, té arrels profundes. Giny d'aigua ha estat prologat per l'amic Xavier Garcia i compta amb unes bellíssimes il·lustracions Ferran Vilàs, fill del darrer mestre d'aixa de Tortosa. Justament el poemari gira al voltant de la construcció d'una embarcació, una muleta, i la feina humana al respecte. Són divuit poemes excelsos, que necessiten una lectura acurada. No és una poesia fàcil, sinó que cal digerir adequadament. Hi ha una gran riquesa de lèxic en una poesia exquisida, pròpia del talent de l'autor. És un càntic a una feina que ha passat al pou dels records, un càntic que recupera paraules d'antany i les converteix en poesia lírica, en tot un homenatge al llenguatge. Un poemari amb força i qualitat, amb capacitat de penetrar profundament, amb grans qualitats descriptives, que ens trasllada a un món que desconeixem i que ens és difícil d'entendre.
Agraeixo l'amic Jaume Llambrich que em donés la possibilitat de tenir cura d'aquest poemari, que ve a completar una llarga feina poètica del professor Pérez, Creu de Sant Jordi de 2010.
Primer advertiment
Sever, de gris, amb moviments precisos,
assistia a la tala el mestre d'aixa;
o anava, circumspecte, als magatzems
de la fusta, per decidir les parts
del projecte qeu el mena, del giny d'aigua.
D'olivera - per ser més amanosa -
verda els colls o les capsanes tria:
que ha de ser tendra - qualitat de l'home -
per doblar-la amb ampla curvatura!
La nissaga catalana del món clàssic
Recentment he participat en un llibre culturalment de pes, La nissaga catalana del món clàssic. Aquest ha estat un projecte literari potent que va idear-se en el marc de la presentació del número 50 de la revista Auriga, al museu d'arqueologia de Catalunya. L'han dirigit l'arqueòleg Pere Izquierdo (que va ser director del departament d'arqueologia de la Generalitat a les Terres de l'Ebre a finals dels 1980) i la filòloga Monserrat Tudela. Van voler que fos un llibre cooperatiu, amb la qual cosa van buscar col·laboradors arreu del país. Em van demanar la meua col·laboració i vaig presentar tres biografies de tres importants literats ebrencs/maestratencs de principis de segle XX, que van tenir una estreta vinculació al món clàssic: Mn. Joaquim Garcia Girona (Benassal), Mn. Joan Baptista Manya (Gandesa) i Mn. Tomàs Bellpuig (Tortosa). Aviat sortirà la publicació d'aquest llibre, que pretén reconèixer la important tasca realitzada per nombroses persones arreu del país a favor de la recuperació dels valors de la cultura clàssica.Joaquim Garcia Girona, fill de Benassal (Alt Maestrat), va traduir al català el Jardí d'Horaci, traduccions que va anar publicant al Butlletí de la Societat castellonenca de cultura. Mn. Joan Baptista Manyà, fill de Gandesa (Terra Alta), era un teòleg escolàstic que va publicar l'enciclopèdia Theologulema, en quatre volums. Escrita en llatí, encara és consultada en algunes facultats de teologia d'arreu del món.Mn. Tomàs Bellpuig, fill de Tortosa i important poeta, va ser un dels impulsors de la Fundació Bernat Metge, que promovia la traducció dels clàssics a la nostra llengua. Es va encarregar d'algunes traduccions de l'obra de Sant Ciprià a la nostra llengua, i va publicar nombrosos articles sobre ortologia llatina a la premsa comarcal i catalana.
En un proper apunt anirem publicant les ressenyes d'aquests tres il·lustres escriptors ilercavons.
Articles relacionats
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
