LLIBRETER DE COMBAT

 Des de la seva minúscula llibreria de Vall-de-roures, l’Octavi ha desfermat una veritable tempesta literària. Tal com un bruixot que des de la seva cova oculta envia la calamarsa o l’amor foll, Octavi Serret ha sabut projectar molt més enllà de la seva comarca –el Matarranya- no tan sols els escriptors més propers, sinó també els autors i autores de l’Ebre i el Maestrat. Sense comptar per a res amb les fronteres administratives, saltant-se qualsevol prejudici territorial o lingüístic, ha tirat endavant un projecte modèlic de llibertat i cohesió en aquest espai lingüístic tan complex i fascinant com és la cruïlla de les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat.

            I tot, amb un exquisit respecte per les diverses llengües, dialectes, parles, enxampurrats, argots o corrupcions que córren per aquets colls i serralades, i que fan de la llengua quelcom extremadament vi i, per tant, en transformació permanent. Una veritable diversitat que en altres llocs seria vist com una corrupte contaminació, i que aquí s’exercita amb perfecta llibertat i respecte mutu, sense cap sentiment de domini o d’extinció.

            La gran capacitat i professionalitat d’Octavi per tractar i dinamitzar tan aviat un escriptor novell, una editorial o una conselleria, tant des del seu mòbil, del fax, del correu electrònic o del seu bloc, -que treuen fum constantment-, sap compaginar-la amb la seva innegable capacitat comercial. No sé ben bé com deuen viure els vall-de-rourans, però sospito que no deuen cabre a casa seva, amb els llibres que Octavi arriba a vendre als seus veïns.

            Tot plegat, una joia i un bé de Déu per a aquesta llengua tan maltractada i dividida, per a una indústria editorial que veu tancar-se llibreries una rere l’altra, i per a un territori que veu escapçats els seus mitjans de comunicació tradicionals, violada la seva identitat paisatgística, negada qualsevol estructura administrativa i de cohesió.

            Dins el moviment de renovació de les lletres ebrenques, l’Octavi hi juga un paper decissiu; el seu suport incondicional a qualsevol iniciativa cultural, al reconeixement dels autors històrics i heroics dels anys foscos (Octavi gestiona a la llibreria un dels millors catàlegs de llibres sobre la Guerra Civil i especialment a Batalla de l’Ebre), als grans autors de la zona, Lombarte, Moncada, Bladé o Vergés, la constant dinamització dels més joves autors i autores del territori, totes aquestes vessants han estat una falca impagable a la consolidació d’una cosa tan difusa i incerta com un moviment literari territorial. Tan discutible com es vulgui des del punt de vista de la creació d’un ambient, d’un phatos cultural que ajuda i estimula extraordinàriament el treball i la creació individual.

            Cal fer, doncs, reconeixement d’una tasca excepcional que, amb uns mínims mitjans i en un aïllament geogràfic total, demostra un cop més que una voluntat eficient de treball i unes idees clares i precises poden assolir resultats insospitats. Quan veiem l’ingent quantitat de recursos humans i de diners que des de algunes administracions es dediquen a projectes culturals impregnats d’una fastuositat i un luxe mediàtic d’allò més extravagant i fora de lloc i d’una efímera incidència, es fa palesa la importància d’iniciatives i actituds com la d’Octavi Serret. Són la veritable saba de la nostra cultura.

 

Àlex Ferrer