Llinatge, Miquel Esteve, Cossetània Edicions.





 Miquel Esteve torna a la panoràmica literària amb una obra de nissaga, però no és una novel.la riu a l'estil la saga dels rius.
Va més enllà, i treballa una mitologia propera per als seguidors de l'obra de Joan Perucho, la dels Dip, des dels orígens fins als nostres dies, amb un llenguatge d'imatges líriques  plenes d'encants i unes descripcions que emplenen de vida els distints paisatges que treballa amb encert i cura, la presentació dels molts personatges importants que poblen les pàgines dels llibres és excel.lent, retrats acurats dels protagonistes que ens arriben amb una força plena de suggerències, el motor matriu del llibre naix d'una unió prohibida i penada per la gran nissaga dels dip, nissaga en aquells moments ja molt antiga, i serà una de les dos reines del tauler que disposa Esteve, l'altra reina, arribarà al lector, encantadora, captivadora i plena de personalitat. Dos llums amb nom de dones entre els pelatges foscos dels gossos i alguna que altra paradoxa que focalitza les entranyes de l'argument.
Un tauler amb moltes peces, un tauler amb paisatges distints que conflueixen en una circumstància que marca la novel.la, l'alè dels dip volta per Tivissa, per Roma, per Barcelona. Des de temps del poeta Càtul fins a la nostra contemporaneïtat més pròxima. Aventures i desventures, mossegades que devoren cors i per extensió maten amb la mort al.legoritzada amb veu i tot, i mossegades vampíriques que transformen en dip qui les rep.
La història dels dip es treballada i explicada amb un seguit de jocs literaris dignes d'esment, l'origen de tot plegat, les metamorfosis perfectament descrites i  tot un seguit d'espetecs de significats i contrasignificats , anades i tornades, jocs d'amor i desamor, jocs de mort i immortalitat, tot passat pel sedàs Esteve que sap encabir altra volta amb força naturalitat, ergo talent literari, distints temps i espais, per a un argument amb un fil conductor i protagonista únic,  els dip.
Una novel.la que crea una mitologia, això sols, ja és una novetat, els dip, existien, és veritat a l'imaginari literari, però no tenien aquest montatge estructural que els dóna Esteve, des dels orígens fins al final d'una edat, per a donar entrada a una altra, plena d'interrogants i esperances, pel mig jocs de poder, presència majúscula de l'art trasmés amb tota la seva potencialitat, neguits i por d'un pare, neguits i odis d'una filla, amors impossibles, mentides conjugals i tot adreçat a un fi, mostrar un mapa d'uns sers diferents que cohabiten amb la gent "normal" com si tal cosa, i això Esteve, ho fa creïble, perquè d'alguna manera, és un escriptor romàntic que no es conforma amb la fotografia objectiva i fa d'omniscient coneixedor dels dip, que són en la ploma d'Esteve sinònim de tot allò que escapa dels sentits per atrapar la fantasia i multiplicar els camins de les percepcions, no altra cosa és la literatura, no altra cosa és la nissaga dels dip.
En el tarot de la literatura dels Països Catalans Esteve seria un dels mags com ho és Perucho, i Llinatge seria la novel.la que a recer de les muntanyes de Tivissa i Pratdip instal.la uns údols singulars que esdevenen llops sanguinaris pautats per tres rellotges sense cap mecanisme, que pauten i marquen amb la seva presència una novel.la digna dels viatgers avesats a flairar la sentor de les metafísiques més inversemblants i al mateix temps més imantadores, pels infinits que desvetllen per les possibilitats on s'encaminen.
Tota la resta és preguntar-se què serà dels dip més enllà del final del llibre, uns dip que són més ferms des que Miquel Esteve, els ha fet protagonistes d'una història que té matisos de capítols d'una bíblia las del dip, molt sui generis. 
 
Albert Guiu  
 
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.