L’ocàs de la música





    A tres quarts de vuit s’abrasen les columnes del temple de Poseidó. Mil punts urents fosos en un, és a cap Súnion i esclata l’or en raigs de foc. S’enlaira el mar, les illes i el destí, s’enfonsa el sol eternitzadament. Trossos de columnes, del fris i de cornisa es queden ensopits digitalment. Tres anglesos es beuen una ampolla de resina i una noia, a contrallum, tanca un ull. Negres: la fi, la mar i les petites illes de l’Egeu, quan el sentiment resta com una immensitat blanca Fora del temple, Poseidó balla un sirtaki, quan la música esdevé negra i emmudeixen les daurades notes musicals, allunyant-se en espirals logarítmiques.
JOSÉ MIGUEL GRÀCIA


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.