Mare

dilluns, 2 de juny de 2008 | Comentaris



A foc marcat als ulls porta l’amor, Res a canvi vol i per tu ho dóna tot. No havies nascut i ja t’estimava i Sentint-se ditxosa a tu t’esperava. En cos i ànima a tu s’ha entregat Fidel amiga sempre al teu costat. T’ha vist créixer i fer-te gran a soles I amb solitud veia com t’allunyaves. No permetis que mai s’esvaeixi L’eterna empremta que en tu va deixar, Porta molt dins teu la seva memòria Que com l’amor de mare res no hi ha.


comentaris
3 - albert;
6 de juny de 2008, 08.32 h
No puc evitar, cada cop que el torno a llegir, sentir la sensació única que et proporciona una minúscula llàgrima que vol brollar..... És una llàgrima que, al darrera seu, donaria pas a un torrent inmens de llàgrimes, un torrent inesgotable. I, com molt bé tu dius, són llàgrimes de reconeixement, de regust a fruit recollit, com el d'un regal de nit de reis. Fins i tot no sóc capaç d'ensenyar-li a la interessada. Les llàgrimes m'ofegarien la veu.....
Gràcies per entendre'm tan bé.... Llegir més

2 - fandos;
3 de juny de 2008, 20.37 h
Sentit poema dedicat a l'amor de mare, bell de forma i de fons, m'agradat molt Albert.

1 - fandos;
5 de juny de 2008, 10.08 h
La riquesa d'aquest poema és que, no només es veu del sentiment de ser mare, si no també de l'amor reconegut d'un fill cap a la mare, és com recollir els fruits, de la llabor de l'amor que una mare va sembrant, un regal que no té preu, que la mare el reb com un regal que no espera, perquè per a ella el regal més gran és el seu fill, i la stisfacció de veure els bons sentiment que li ha trasmés ...

Ens parlem



5 |10 |20 |Tots
1


comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.