Marius Torres (1910-1942)
Miguel Hernández (1910-1942).
Dates compartides
Any 1910 s'obren quatre ulls.
La vida oferirà tantes coses
a aquelles sensibilitats tan esponjoses,
ninetes en poesia confoses
que li tornaran bellesa a la vida,
perquè faran d'ella poesia.
Any 1942 s'acluquen quatre ulls.
Un metge malalt deixa fer les seves pestanyes,
que tanquen l'escena a poc a poc,
després d'anys de quietud i paraules,
després de molts diàlegs amb l'absolut.
Un pastor alacantí escup sang
als sòls d'una cel.la definitiva,
on amb ell moren abans de nàixer
paraules plenes de llibertat.
Trenta- dos anys és ben poc cosa,
però dos estels fugaços ploma en mà
van volar amb enèrgiques llums,
com si n'haguessin viscut un centenar.
I de centenari estant conjuntament,
el delicat convalescent de Puig Olena
i el pres pres pel dolor d'Alacant,
dos màgies humanes bufant cent espelmes.
I sempre remor profunda,
pensant que remen Marius i Miguel,
mot a mot, sentiment a sentiment,
per les aigües perennes
de les paraules immortals.
Talment les millors flors d'ametllers
arrencades per la fosca mà del destí,
viatgen plenes de primaveres
a dos hiverns massa matiners.