Miquel Esteve, El Baphomet i la Taula Esmaragda, Cossetània Edicions, per Albert Guiu Bagés






Miquel Esteve, El Baphomet i la Taula Esmaragda, Cossetània Edicions. Com un estrèpit d'imatgeries, de canvis temporals i espaials, de recerques i somnis immemorials, arriba la segona novel.la de Miquel Esteve a les llibreries. Des de la caiguda dels templaris al castell de Miravet fins als nostres dies, els dies del protagonista, Ton Domènech, vivim una aventura dirigida pel Baphomet, una mena de caixa guarnida per la faç d'un home barbut que ve a representar moltes coses i que no representa res, o totes dues coses a l'hora, l'excelsa ambigüitat dels més atàvics interrogants. Tota mena de personatges eixelebrats, lírics, visionaris, esotèrics, bèl.lics... creuen per les planes d'aquest ventall que s'enxampla arreu i es divideix amb l'unitat, que seria la recerca impossible i ultraromàntica de l'immortalitat, per flairar els indrets adequats per contextualitzar aquesta recerca, Miquel Esteve, crea la sentor de comunitats d'homes que volen anar més enllà del pla prosaic de l'existència més elemental, de la religió més elemental, ad infinitum per se, però a l'hora condemnats tots plegats a xocar contra l'eterna impossibilitat de véncer la vareta de la mare natura. La mort d'un amic endegarà una recerca que transcorrerà pels plànols temporals i espaials mòbils i allunyats uns dels altres, la mort d'un ser rpoper i estimat serà el primer pas per endinsar el personatge principal al batibull de fets, secrets, batalles, confidències, moments orgiàstics, traicions despietades i tota la resta del calaix de sastre que ofereix amb mestratge d'eclecticisme argumental i de posada en escena l'autor de Heydrich. El lector descregut es creurà els visionaris o els personatges dotats de màgia i de coneixements esotèrics, al mateix temps el lector més inclinat a les sectes o grupuscles cercadors de més enllàs i d'impossibles de tota mena es sentirà còmode i distés al veure com es mouen els diferents membres de les diferents i variopintes agrupacions humanes que són citades i descrites, totes conjuminades, en el fet de voler aribar on ningú ha arribat i on és molt més que probable, qui ho sap? ningú arribi. La grandesa de l'home és la seva lluita contra allò que perennement el derrota. D'entre tots els personatges un Premi Nóbel, Yeats, d'altres escriptors, polítics i militars, tots perfectament dissenyats en les seves ambicions, els seus delers i objectius, destaca el General Cabrera, el Tigre del Maestrat, mostra una munió d'elements psicològics tan variats i profunds, que plorem amb ell, lluitem amb ell, matem amb ell, ens penedim amb ell i morim amb ell, l'heroi de la I Guerra Carlina, té un paper indirecte en l'història del Baphomet, i al mateix temps és una de les peces sensitives del llibre que donen carta de respir a la novel.la de Miquel Esteve. Preparem-nos per pujar a una muntanya russa literària i viure canvis de ritme a voltes lleus,a voltes plens de sotracs, llegir reflexions d'una saviesa clàssica profunda i alliçonadora, olorar les tarongines i la resta de vegetació de la vora de l'Ebre, investigar assassinats o suicidis en el nom d'una troballa que enlluerna i, sobretot embolcallar-nos de la deliciosa metafísica pagana i religiosa que envolta el llibre amb petjades detectivesques i molts i dferents models humans tan ben trobats com descrits. Mai serem al mateix lloc, ni al mateix temps, ni amb els mateixos personatges, però ens n'adonarem que hi ha un lloc on conflueixen tots els homes i dones que han estat, que són i seran, el de l'etern somni de no morir mai. Tota la resta com tot el que he provocat de descriure és literatura, literatura de la bona.
Articles relacionats


comentaris
1 - Miquel Esteve;
14 d'abril de 2009, 22.11 h
Acabo d'arribar fa dos hores de la Champagne, de Dàmery, el poble francès dels iaios de Cris, on varem partir divendres Sant. He llegit la teva ressenya mirífica – sense estridències - al Serret i m'he quedat petrificat. Primer penso què ets un mestre tant a l'hora d'escriure com de fer ressenyes literàries, després de l’èxtasi, ja recuperat l'alé, perjuro que mai no he conegut ànima més noble que la teva, devot dels teus devots, després de tornar a llegir-la tanco els ulls i ima... Llegir més



5 |10 |20 |Tots
1


comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.