Mirant-te els ulls





(els xiquets i les xiquetes de tot el món pateixen gana, malalties, fred, guerres, misèria..., i tota mena de calamitats.

Mirant-te els ulls


Mirant-te els ulls florits
he arribat al llindar del teu cor
i als boscos que hi habiten,
tot d’arbres llampats.
Palpant-te l’ànima
he sabut que els teus llavis eixuts
esquincen somnis de nen
pintats de lilàs.
Mirant-te els ulls negres
passejo per camps feréstecs,
per rius d’aigües tristes,
per cels emboirats.
Palpant-te l’ànima curial
he descobert el foc del sofriment,
l’agror del silenci,
el pou fosc de la vida.
Mirant els rius de sang,
que corren pels teus ulls mesquers,
he comprès la buidor de les paraules,
el turment de les tenebres,
perquè la foscor és el vostre sol,
i els moixons, en l’agonia,
no refilen versos d’esperança.


Vicent Pellicer



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.