Montse castellà i la 6º Trobada d'autors al Matarranya!!





fardatxeta
No existixen vies mortes

 
Reivindicar, des de terra de frontera, que les fronteres no existixen té molt de mèrit. Les línies sobre mapa que delimiten les províncies i comunitats autònomes no reflectixen la realitat de la terra de cruïlla. Terres de l'Ebre, Priorat, Matarranya, Maestrat. L'idioma, la manera de xalar, lo paisatge,  lo folklore, les muntanyes, la cultura, l'aigua... són comuns.

Los peixos del riu Algars no saben si estan nedant a Catalunya o Aragó. La mateixa aigua que passa per Valderobres, al cap d'unes hores passa per devant de casa meua, a Tortosa. Lo Matarranya desemboca a l'Ebre. A l'igual que el Canaletes. Som parents per part de riu. Amb esta cançó vaig començar el concert. Lo meu poble està a la cantonada d'un mapa, una altra del repertori. Perquè som territoris situats als extrems de diverses regions i que en formem una de pròpia. Cantonades arredonides, suaus, que permeten el pas de persones i aigües, de llibres, de música, d'amistat. I també vaig cantar A orillas del rio Ebro, perquè el bilingüisme és una riquesa cultural, malgrat que alguns es vulguen afanyar a convertir-lo en element de confrontació. Una cançó, a més, composada a ritme de jota, un altre dels elements que ens unix a la gent d'esta gran cantonada existencial.

Que la trobada d'escriptors en llengua catalana es fes al Matarranya (7/8/2011) comarca catalanoparlant de l'Aragó, té encara més mèrit. I que físicament tingués lloc a l'hotel La Parada del Compte, edifici de l'antiga estació
de la Val de Zafan, actual via verda a la localitat de La Torre del Compte, li dóna un valor afegit al concepte de l'activitat: un tren que unia bona part d'estos territoris i que va ser abandonat. En aquesta terra de cruïlla les comunicacions en general dixen molt que desitjar i ja fa temps que no hi ha vagons que hi circulen, però les estacions continuen d'empeus, com natros, la gent que hi vivim. Mentre hi haja voluntat de caminar cap pal a les rodes podrà evitar que avancem: qualsevol mitjà de transport ens seguirà unint. Un d'ells, la literatura. L'altre, la música
, ja siga en català, castellà o aragonès

Montse Castellà



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.