NADAL ETERN




Aromes de púrpura i gebrada respirem quan desperta la matinada, després d’una nit d’estels i gelada, el fill de Déu ha nascut, i entre la palla suau i daurada ha obert els ulls a la vida, i el bressolen els amants braços de Josep i de Maria. Nou Nadal ens envolta a l’alba, el Nadal serè retorna un any més, quan s’allunya l’entristida i pàl·lida tardor i espera la lluminositat de l’hivern, i com sempre, una altra primavera amb un somriure d’esperança , d’amor i pau... Pluja de paraules en un desert de neu, de sorres blanques i sentiments perduts, com la societat insensible i inert, el Nen ha nascut entre estels errants, que brillen al firmament, il·luminen les muntanyes, les pinedes resseques i fredes. De cors i ànimes que menteixen, i ments que no pensen, ni senten... Glòria Fandos


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.