dimarts, 16 de juny de 2009 | Comentaris
Aromes de púrpura i gebrada
respirem quan desperta la matinada,
després d’una nit d’estels i gelada,
el fill de Déu ha nascut,
i entre la palla suau i daurada
ha obert els ulls a la vida,
i el bressolen els amants braços
de Josep i de Maria.
Nou Nadal ens envolta a l’alba,
el Nadal serè retorna un any més,
quan s’allunya l’entristida
i pàl·lida tardor i espera
la lluminositat de l’hivern,
i com sempre, una altra primavera
amb un somriure d’esperança ,
d’amor i pau...
Pluja de paraules en un desert de neu,
de sorres blanques i sentiments perduts,
com la societat insensible i inert,
el Nen ha nascut entre estels errants,
que brillen al firmament,
il·luminen les muntanyes,
les pinedes resseques i fredes.
De cors i ànimes que menteixen,
i ments que no pensen,
ni senten...
Glòria Fandos