NIT DE SANT LLORENÇ






NIT DE SANT LLORENÇ
    Espurnes d’un foc que atien els astres quan la nit se’n riu amagant els rastres d’aquest sol d’agost- farbalans penjats com carrolls d’un cep, llavis empeltats de saliva tendra-. Amb els dits trenats els cossos fiten la pluja ajaçats corriols que tallen la foscor, sastres destres amb mans de cotó, cauen llastres de pètals florits i el fanàs s’encén cada cop que arriba als genolls l’accent d’una veu que estima. Enrogeix la galta com un sol que es pon i el batec que falta tremolant la pell es desfà silent dintre del petó d’un estel d’argent.
Jesús Fusté
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.