Tema: CONVOCATÒRIA PER A L’EDICIÓ D’UN RECULL DE RELATS BREUS Amb motiu de la IV Trobada d’autors ebrencs al Matarranya: Relats biogràfics sobre personatges ebrencs: reals, ficticis, històrics, contemporanis, fantàstics, mítics o del carrer... Extensió màxima: 1000 paralules. Termini: 16 de juny Enviar els textos a: info@serretllibres.com Els textos seleccionats es publicaran en un llibre que es presentarà a la IV Trobada d’autors ebrencs al Matarranya. Edició a cura d’Aeditors i Llibreria Serret Amb la participació de l’Associació Cultural del Matarranya i la col•laboració de l’Ajuntament de Fondespala i l’Associació Cultural ACHA Més informació..... La Trobada d’autors ebrencs al Matarranya La Trobada pretén ser l’activitat complementària al Matarranya als actes literaris que tenen lloc al llarg de l’any a les Terres de l’Ebre: la fira del llibre Ebrenc (al Juny a Móra d’Ebre, La Ribera d’Ebre), la fira literària Joan Cid i Mulet (a l’abril a l’EMD Jesús, El Baix Ebre) i la Trobada de Lletres Ebrenques (al novembre a Amposta, El Montsià). Dintre d’aquesta efervescència literària ebrenca, la trobada al Matarranya busca la seua especificitat en la data de l’organització (a l’estiu) i en el fet de donar especial protagonisme i participació als autors, per la qual cosa l’edició de la monografia amb el recull de textos resultant es considera molt important. L’experiència de realitzar la Trobada al voltant d’un tema i de fer una crida perquè els autors hi participin amb els seus textos, els quals podran tenir després lectors a través de la publicació d’un monogràfic, s’ha valorat de forma molt positiva tant per part de l’organització, com dels autors i els lectors; segons es deriva per l’alta participació en les passades edicions de la Trobada en el dinar literari i els actes de la Trobada i les presentacions posteriors del llibre, com pel gran nombre d’exemplars ja venuts. El recull de relats amb motiu de la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya Des dels seus inicis, la Trobada ha estat vinculada amb els recull de relats. Així, en l’edició del 2007 ja es presentava un recull de relats (Estius a l’Ebre, editat per Aeditors) i en la del 2008 s’ha fet un pas endavant i s’ha aconseguit dur a terme una publicació amb un recull de textos organitzat expressament amb motiu de la Trobada i dedicats al tema sobre el qual ha versat aquesta darrera convocatòria de l’acte. La monografia s’ha titolat: El riu que parla i la seua edició s’ha fet de forma paral•lela a la Trobada a càrrec d’Aeditors i Llibreria Serret. A més, durant els actes de la Trobada en la passada edició també es va ampliar l’espai dedicat al recull de relats: a la presentació i signatura del llibre habituals s’hi van sumar una lectura de textos del recull i una presentació al llarg d’un dinar literari. A tot això, cal afegir la presentació posterior del llibre en diverses poblacions. Com a aspectes positius, de cara a la qualitat de la de la publicació resultant, es pot agafar com a exemple les monografies anteriorment citades (Estius a l’Ebre i El riu que parla) en els quals la diversitat d’estils literaris i de procedència dels autors tenen com a punt vertebrador el territori i uns criteris mínims de qualitat literària. Val a dir també que l’entitat responsable de l’organització tècnica de la Trobada, l’Associació Cultural del Matarranya, té una ampla trajectòria editorial, com ho mostra la vasta bibliografia en solitari o en col•laboració amb altres entitats del territori. Cal valorar també la participació de la Llibreria Serret en aquest projecte, tot i tractar-se d’una empresa cultural de caràcter privat, la seua tasca com a dinamitzador de la literatura ebrenca és molt important i el seu paper serà fonamental per a la difusió de l’obra tant a dins del territori ebrenc com a la resta de la zona catalanoparlant i punts de l’Aragó castellanòfol. En darrer lloc, l’editorial que es farà càrrec de materialitzar el llibre, Aeditors, és una entitat del territori que en els darrers anys ha fet possible la fusió dels conceptes de territorialitat, qualitat i viabilitat econòmica del projecte. El recull de relats 2009, per a la IV Trobada: PERSONATGES EBRENCS El tema escollit es refereix breus relats biogràfics (pot ser un fragment de la biografia) sobre persones que hagin realitzat alguna aportació al patrimoni ebrenc. Poden ser personatges ja coneguts, en aquest cas s’intentarà escriure sobre aspectes poc coneguts de la seua persona, o altres personatges que no han tingut cabuda en una monografia pròpia però que tenen també interès a nivell local o extralocal o han despertat les emocions dels seus covilatans. Des de l’organització s’invitarà a participar a 10 escriptors o historiadors sobre 10 personatges escollits d’arreu de les Terres de l’Ebre que avastin la diversitat d’interès que acabem d’exposar. A més d’aquests, es farà una crida a través d’internet i de la resta de canals de difusió de la Trobada perquè tothom que vulgui pugui enviar el seu relat sobre el personatge que triïn lliurement, a manera de biografia novel•lada. Aquests textos es penjaran a internet perquè els lectors puguin també participar en l’elecció dels que es publicaran la qual serà finalment responsabilitat dels editors i del Consell Assessor de l’edició que es detalla més avall. En total es calcula que la monografia inclourà entre 20 i 30 relats i tindrà 110 pàgines o més. Objectius de la publicació

-Difondre el recull de relats seleccionats recollits com a resultat d’una activitat literària i ajudar així també a consolidar-la. -Donar la possibilitat de difusió de personatges del territori que no l’han tinguda en volum propi fins el moment i difondre d’una manera novel•lada la personalitat de personatges ja coneguts del territori. -Ajudar a l’edició i difusió de textos d’autors vinculats al territori. -Fomentar la literatura ebrenca a dintre i fora del territori -Ajudar a la normalització de la llengua catalana a l’Aragó catalanoparlant on la llengua materna encara no és llengua oficial.

DADES DELS RESPONSABLES DE L’EDICIÓ Editors: Serretblog i Aeditors Col•laboradors: Associaciació Cultural del Matarranya

Consell Assessor: Format per representants del Consell Organitzador de la IV Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya:  Aeditors  LLibreria Serret: Ocatvio Serret  Associació Cultural del Matarranya i Iniciativa Cultural de la Franja  Associació ACHA, Asunción Albesa  Ajuntament de Fondespatla, Carmen Agud (alcaldessa)  Col•laboradors del Serret-blog i assessors per l’organització de la Trobada

FORMA DE DISTRIBUCIÓ:

-Aeditors -Llibreria Serret i punts de venda col•laboradors arreu de Catalunya -Associació Cultural del Matarranya (socis, fires, activitats i internet) -Xarxa de llibreries col•laboradores de l’Associació Cultural del Matarranya, amb les quals l’Associació treballa habitualment (Franja d’Aragó, Catalunya, València i Saragossa) -Venta directa: a través de la presentació del llibre durant la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya i posteriorment en diverses localitats i actes.

LLETRES DE CASA Ens complau haver compilat aquesta antologia poètica a partir de versos que omplen el Serret blog, http://serretllibres.com/autorsebrencs, que ha posat a disposició de qualsevol persona amb anhel literari l’Octavi Serret, de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya), tot un motor cultural del territori. Cal destacar aquest fet veritablement innovador, atès que l’ús de les noves tecnologies ens ha permès aplegar tot un seguit de poemes de veus diverses que han estat difosos a través d’aquest diari on line a internet. Fins ara, havien vist la llum dos llibres semblants de narrativa curta: El riu que parla (Aeditors), de El Perelló (Baix Ebre), i EbreBlook (Cossetània edicions), de Valls (Baix Camp). Aquest nou projecte, amb regust poètic, ha rebut el vist-i-plau de March Editors, de El Vendrell (Baix Penedès). També ens hem de felicitar, llavors, del fet que aquestes tres empreses editorials, situades en comarques diverses de la demarcació, hagin volgut col•laborar molt activament en la difusió de les nostres lletres, i hagin acceptat un mitjà electrònic relativament nou com és un blog, (on aniran apareixent) com a eina central per a la composició d’un llibre amb el format tradicional. Els diversos poetes i poetesses ens han facilitat la feina, ja que ens han fet arribar les seues creacions poètiques puntualment, i han mostrat una molt bona predisposició en formar part d’aquesta nova antologia. No podem d’amagar que se’ns presentava un problema estructural. Alguns dels poetes participants porten a terme una carrera literària contrastada, amb la qual cosa ens era difícil poder fer una selecció dels diversos poemaris publicats. Vàrem creure oportú demanar-los poemes inèdits, per tal de donar més coherència a l’antologia. Som conscients, però, que presentem un nombre reduït de poemes per autor (una mitjana de dos) per tal de fer-nos a la idea de l’estil conreat pels nostres cantors. El resultat és que hem aconseguit aplegar algunes de les més reconegudes veus poètiques de les comarques centrals dels Països Catalans. Aquesta antologia porta intrínseca el seu arrelament a l’Ebre, al Matarranya,a la resta de comarques de la Franja de ponent. Podrem trobar i llegir veus de Mequinensa i Vinaròs, de La Freixneda i Campredó, d’Amposta i Beseit... provinents de poetes consagrats i d’altres de novells... No és una antologia estrictament territorial, però. Tot i que el gruix de poemes és provinent d’autors d’aquesta xicoteta república literària i lingüística que conformen Matarranya-Ebre- Maestrat, part de l’antiga i històrica Ilercavònia, mai no concebem el fet poètic com una arma per anar situant fronteres i hem inclòs alguns autors del Priorat i d’altres comarques d’arreu dels Països Catalans. Volem reivindicar els nostres autors, el nostre treball literari, però la poètica no entén de fronteres. Encara seria molt menys lícit en un bloc d’internet que està obert a la participació de tots els literats, sense importar el seu origen geogràfic. La Franja, terra de lletres El treball literari que es porta a terme a la Franja de ponent és molt remarcable, també quant a la recuperació de l’ús escrit de la nostra llengua. Malgrat que no s’ha aprovat la Llei de llengües d’Aragó, i que la classe política sembla que vulgui tirar en orris tot un treball cultural de notable categoria i interès, a les comarques catalanoparlants d’adscripció aragonesa s’està fent un treball literari i cultural de primer ordre. El poeta per excel•lència de les terres del Matarranya és Desideri Lombarte, de Pena-roja de Tastavins, que ha influenciat notablement els seus contemporanis, aquells que el varen conèixer, i també les noves generacions. Ell va sembrar la llavor de la qual s’estan recollint fruits molt interessants. Era l’exemple veritable de poeta arrelat a la terra, que cantava al paisatge i a les tradicions, que recuperava paraules del poble. Una persona que va escriure milers de versos i que ha esdevingut tot un emblema d’unes lletres i d’un territori. Els poetes de la Franja que prenen part en l’antologia procedeixen de Mequinensa i del Matarranya.Aquesta Mequinensa lletrada, amb regust a Ebre, amb regust a Montcada, ens apropa versos de poetes com Marià López Lacasa i Hèctor B. Moret, dos poetes consagrats que han portat una trajectòria magnífica dintre de les nostres lletres. Del Matarranya ens arriben noves veus com Juli Micolau o Josep Guàrdia, que ens reafirmen en les possibilitats poètiques i literàries d’un territori, amb gent que fa versos i que vol recuperar la llengua tant com puguin. El Priorat, terra de vi i de lletra La veïna comarca del Priorat també té arrels ilercavones. Les fronteres polítiques col•loquen la terra en administracions diverses. La literatura i la llengua no n’entén de fronteres. A principis del segle XX revistes com Priorat portaven la veu de la terra a la literatura. Salvador Estrem i Fa, fill de Falset, conegut com al poeta del Priorat, col•laborava en revistes com la històrica El Llamp de Gandesa, i feia territori i creia en la pàtria catalana. En ple segle XXI Jordi Martí, de Marsà, Jesús M. Tibau de Cornudella de Montsant, i Jesús Fusté de Pradell de la Teixeta, canta els nostres poemes i composa poesia viva d’alt nivell. Unes veus que volíem incorporar i difondre, que formen part de la nostra cultura mil•lenària. El Maestrat El riu Sènia no es cap frontera, no ho pot ser. La veu del Maestrat en s arriba amb força. Hi ha connexions lingüyístiques i culturals. Recordem un gran poeta com Manel Harcia Grau, de Benicarló, que ens va deixar massa jove, i que tenia un ànim de rebel•lia que ens necessitava. Recordem poetes com Borràs i Jarque, Joan-elies Adell és membre del grup dels Imparables que ha revolucionat la poètica catalana. A vegades m’0he referit a ell com al nostre imparable. Ha guanyat nombrosos premis i és una de les veus a remarcar. La terra de l’Ebre Sortosament, el nivell literari de les Terres de l’Ebre ha anat incrementant. El franquisme va voler silenciar veus, va produir un fort exili interior que varen sofrir milers de literats. La revista Gèminis als anys 1950 van voler fer una mica de llum en un moment d’extrema foscor. La veu de Manel Pérez i Bonfill, de Zoraida Burgos, de Gerard Vergs porten el nostre imaginari. Es tracta de poesia viva, de qualitat, d’autors immensos que han sofert molt i que tenen moltes coses a transmetre. Tots ells són els nostres veritables referents actuals que cal potenciar. Les noves generacions ens han permet conèixer veus noves, autors diversos amb mestratge. L’Albert Roig és el més consagrat d’aquests poetes. Amb el Carles Riba a la butxaca, és un ràpsoda immnes d¡’un home que porta la poètica a la sang. Les noves generacions ens aporten veus com Marià Lleixà, del Mas de Barberans, Joan Todó, de la Sènia, Andreu Subirats de Tortosa. Tots ells amb una qualitat contrastada que e3ns permet notar un treball poètic magnífic aquí a casa nostra. Poetes i poetesses Estem en un bon moment de difusió literària. Les diverses fires del llibre, programes radiofònics, blogs literaris i webs de difusió literàira, ens fan ser optimistes quant al futur. S’està creant un bon clima de col•laboració entre nosaltres. Aquesta antologia és fruit de la creativitat, la motivació i la col•laboració de tots plegats. Les lletres ebrenques mereixen la seua difusió. Endavant les atxes!!! Emigdi Subirats Campredó, maig de 2009

NIVELLANT LA BALANÇA Mª Lluïsa Gascon Prades: relat sel.leccionat per la publicació dins de la 4ª TROBADA D'AUTORS EBRENCS AL MATARRANYA

El Salvador va entrar a casa sense fer soroll, els altres ja dormien. A fora, les estrelles brillaven en un cel d’estiu sense lluna. Les pedres, encara calentes, retenien la calor del sol com un tresor. Abans d’entrar, havia apagat el cresol. Se sabia el recorregut de memòria de tantes nits d’haver-lo fet a les fosques. Amb els braços estesos per no xocar i amb els peu cautelosos avançava sense por: la taula amb l’hule, les cadires, una baixadeta, una cortina de roba i ja havia arribat. Aleshores encara havia d’anar més amb compte perquè allà, sobre els matalassos de llana, hi dormien els seus tres germans i la seva iaia. Els pares també estaven allí però els separava una altra cortina, era el privilegi dels casats. Va tocar els cossos per provar de trobar un foradet, aleshores es va estirar. Estava tan cansat! Era el gran, encara que només tenia onze anys, i havia d’ajudar. El pare feia temps que estava malalt, sempre estossegant. La mare feia el que podia però tornava a estar prenyada: què en farien d’un altre petit? La iaia estava molt velleta, quasi no s’alçava del llit i només plorava. I els seus germans de set, quatre i dos anys, corrien amunt i avall i deien que tenien gana... El soroll de les seves tripes va trencar el silenci, es va prémer l’estómac provant de silenciar-ho però res: rac, rac, rac... Va tancar els ulls i va començar a comptar ovelles, la iaia, quan era petit, sempre li deia que ho fes per adormir-se de pressa. I sí li havia funcionat. Però ara últimament quan visualitzava les ovelles les veia cuites i amb una salsa per llepar-se els dits. Abans d’entrar s’havia begut un vas d’aigua ben ple, potser era per això que grinyolaven les tripes...!Va tancar els ulls i es digué que s’havia de dormir ara mateix, que demà s’hauria d’alçar a trenc d’alba i que havia de tenir forces. El pare tossia, la iaia roncava i un dels seus germans, li semblava que el del mig, gemegava com si li fes mal alguna cosa. No podia dormir... Encara no havia tancat els ulls que la seva mare li tocà l’espatlla. - Espavila, xiquet! S’ha de munyir la cabra! El sol començava a esborrar la nit. Els camps estaven silenciosos; els colors, apagats; res destorbava la pau del seu paisatge. Va munyir la cabra, però tenia molt poca llet. Es va acostar al pou i va treure una galleda d’aigua. Es va rentar la cara amb compte de no gastar-ne massa i va acabar d’omplir la gerra de llet. Era l’únic que se li acudia. Més tard aniria pels camps i arreplegaria el que podria, però poca cosa seria perquè tothom feia el mateix: quatre figues, quatre ametlles, mores verdes o madures... Ells tenien una mica d’hort, alguna olivera i quatre ceps, però eren moltes boques i ell, encara que s’esforçava, només era un nen. Volia fer-se gran i fort, aleshores tot seria diferent. Va donar de menjar les gallines que cada cop semblaven més primes i se’n va anar a treballar l’hort i a buscar allò que bonament pogués trobar. Quan hi havia mercat s’acostava fins al poble, Valderrobres. Sempre tornava amb alguna cosa...Era un bon comerciant, però no li ho donaven a canvi de res: ajudava a carregar i a descarregar carros, portava a abeurar les mules, vigilava les parades mentre els amos feien algun encàrrec...Era espavilat i treballador, no calia dir res més. I no ho sabia, però feia dies que un home que es movia de nit i s’amagava de dia no deixava d’observar-lo. Havia fet parada als voltants del seu poble, cosa molt arriscada, perquè la melangia el consumia. Sabia que havia de marxar i no deixar-se veure per allí, els civils l’estaven buscant i havien posat preu al seu cap. Però ho havia de fer una vegada més. D’ell, els uns explicaven unes coses, els altres unes altres. Algunes eren veritat, les altres mentides. Però el que sí que era cert era que s’estimava la gent i que no podia suportar el patiment i la misèria. Ell també havia estat nen! Aquella nit l’ home , el que estava amagat, va sortir sigilosament i va anar a trobar el molí que hi havia darrere del poble. Duia una mula que va deixar lligada a una carrasca, era vella i es cansava molt, aleshores panteixava i se sentia des de molt lluny... Quatre núvols van esmorteir la lluentor de les estrelles i tot es va enfosquir més. Va caminar amagant-se aquí i allà, no feia soroll, estava acostumat. Aleshores va arribar. Agafaria un sac de farina, o dos, si la seva esquena els podia carregar... No els venia d’un sac... En canvi, aquella família tindria un respir. I mig doblegat pel pes va refer el camí de tornada. A estones s’aturava a respirar i a eixugar-se la suor que li regalimava front avall. A estones li semblava que el seguien i es deia que tot estava perdut. Però no, havia tingut sort, si més no aquella vegada. En Salvador va sentir un soroll a fora, a l’entrada de casa, com si algú hagués tirat alguna cosa. O eren imaginacions seves? Es va alçar i va sortir amb compte de no trepitjar ningú. Al costat de la porta, apilats, descansaven dos sacs de farina. Va obrir els ulls tant com va poder i es va posar la mà a la boca, havia d’ofegar el crit que hauria fet si hagués pogut. Va buscar en la llunyania alguna cosa, algú... Però no va veure res. Sabia qui havia estat, ho deien pel poble.Els vells no paraven de parlar-ne. El Floro es preocupava de la gent humil, era un bandoler dels bons. I va arrossegar els sacs cap el corral, demà ja ho diria a sa mare. Quan sigués gran volia ser com ell! Sabia que l’estaria observant, aleshores el va saludar amb la mà. Mª Lluïsa Gascon Prades

El Jesús Mª Tibau, ens ha preparat algo sorprenent....un video del Josep Igual al 100 & 100, de la seua creativitat literaria, amb una faceta nova que no coneixiem d'ell, com es la canço...us passo l'enllaç del post del Tibau i el video que te penjat al YouTube “Cançons” · Josep Igual El podrem escoltar el diumenge 7, 18.30 h. a la Biblioteca Comarcal de Mora d'Ebre, dins del Litterarum Explicació: En paral·lel a la seva trajectòria literària Josep Igual musica i canta textos propis i d’altres autors: ebrencs com Gerard Vergés, catalans com Vicent Andrés Estellés, J.V. Foix, Marc Granell, i valencians com Joan Fuster. La paraula cantada, en registres poètics i narratius, és la protagonista principal del recital. El recital és un diàleg que es vol conversacional amb el públic. Veu, guitarra, harmònica, lletres (tret d’alguns poemes dels quals s’explica la procedència i l’autor) i música de Josep Igual. Flors d'hivernacle, de Josep Igual al YouTube

Arran de l'Ebre Cinta Arasa i Carot (Tortosa, 1978) és llicenciada en Ciències Polítiques. Treballa a l’Administració pública, en l’àmbit de les relacions internacionals. Arran de l'Ebre és un viatge des del París dels exiliats catalans durant la dictadura franquista fins a les Terres de l'Ebre del segle XXI. Sempre que pot, Antoni Espuny ajuda els maquis. Son fill es desviu escrivint llibres per denunciar la situació al seu país, com si amb el treball permanent volgués oblidar els dubtes que el turmenten des que la guerra es va acabar. Maria Dolors Altadill es passa els dies tancant portes i finestres. És qui més vetlla perquè segons què es digui en veu baixa. Maria Cinta Fabregat viu pendent de la seua família, intentant que les embranzides de la història no desfacin tot allò que ella ha anat fent amb molta paciència. Sa filla, Dolors, va nàixer a París, en un pis on sempre hi havia hagut una maleta a la porta. Lola va haver de viure a França molt de temps, però l'any cinquanta-dos va agafar un tren per tornar. Tenia la intenció d'anar a València, la ciutat on va nàixer, però no hi va arribar mai. Gemma no sap per què, algunes nits, Lola no li obre la porta de casa. No serà fins molts anys més tard que tindrà l'oportunitat d'entendre'n els motius. Potser la resposta a tot plegat és la frase que Antoni Espuny li diu a Lola una tarda, «que la guerra deixa una guerra a cadascú, i a cada família, i aquesta guerra, la guerra individual herència de la guerra col·lectiva, només es pot vèncer o perdre en solitud». L'Ebre, de fons, mira i escolta.

"No importa saber la resposta, importa sentir-te-la”.Escaladei és a cada pas i a cada sospir, a la porta de casa. I Déu no és a dalt sinó enlloc, que és arreu quan no juga a ser divinitat.Volem per damunt dels terrats, somiem pels carrers del voltant, pugem cap a dalt dels pisos, ens tapem els ulls i, ja ho sabíem, hi veiem més que mai.

JORDI MARTÍ

Jesús Mª Tibau, presenta a Amposta el passat 29 de maig, dins del marc de les xerrades d'Atictes, el projecte i la web del curtmetratge Espantant gavines, basat am el conte inclòs a El vertigen del trapezista, l'èxit mes sonat del Tibau. La idea neix amb grans dosis de voluntarisme per part d'un col·lectiu de gent que viu el projecte des de la il·lusió. LLEGIR-NE + al blog del Tibau

Xavier Solà, convide al seu programa "Suc de coco", al Octavi Serret per parlar de la "Novel.la col.lectiva" del Serret bloc: De dilluns a divendres, dos concursants exposen la seva idea i els oients voten la millor, al telèfon 93 201 74 74 o bé al correu sucdecoco@catradio.cat.


Durant el programa, els concursants han de superar un màxim de vuit  proves amb preguntes d'actualitat i cultura general que, amb l'ajuda dels oients, els permeten anar sumant més vots.

Les quatre idees finalistes passen a la final del divendres, en què els oients voten la millor, mentre proven d'endevinar quatre referents de cap de setmana triats per un convidat popular que fa el vot d'honor (un paisatge, un llibre, una dita i una melodia).

La idea guanyadora passa a la final trimestral i pot arribar a la gran final i guanyar una volta al món.

"Perquè la vida se'ns faci fà cil hem de fer el difícil; altrament, si ens abandonem amb el fàcil, la vida se'ns farà difícil".
Cèsar Moreno Montoro (Xàtiva), concursant de "Suc de coco"

El podeu sentir a l'enllaç sigüent: http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=1106 podeu descarregar-lo, al sigüent enllaç: http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/0/1/1243426474810.mp3?programa=Suc+de+coco i tambe al: http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/1/0/1243514543601.mp3?programa=Suc+de+coco

La Llibreria Serret de Valderrobres es va proposar el gener d'aquest any un repte: escriure una novel·la col·lectiva entre persones relacionades amb ella i amb la comarca del Matarranya. Es va demanar a qui volgués participar que enviés un escrit breu presentant un personatge. Entre tots els participants es van elegir les vuit millors històries i des de llavors se n'han anat desenvolupant i barrejant. A diferència d'altres novel·les a què, dient-se'ls col·lectives, s'hauria de dir "encadenades", en aquesta els autors han treballat en grups de manera que sí que ha estat realment "col·lectiva".

Los días 7 y 8 de febrero se celebraron en el IES Matarranya de Valderrobres unas jornadas bajo el título “La memoria histórica como recurso didáctico”, jornadas con buena participación, buena cobertura por la prensa comarcal y muy bien acogidas en la zona. Fueron organizadas por el sindicato de Enseñanza de la Confederación general del Trabajo y la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica en Aragón, con la colaboración de la librería Serret, con dos objetivos fundamentales: uno, la realización de un curso dentro de los que organiza el sindicato para formación de maestros y profesores, intentando facilitar bases teóricas y metodológicas para integrar la memoria histórica en el trabajo docente y, en segundo lugar, dar a conocer algunos de los trabajos que se están llevando a cabo sobre este tema. Hemos intentado abarcar un abanico amplio de temas, así como distintos enfoques y métodos de trabajo y esto se reflejó en las diferentes charlas y en quienes las presentaron, entre los que se había historiadores, antropólogos, periodistas y personas no dedicadas profesionalmente a la investigación, todos unidos por el interés personal de recuperar un pasado que ha sido y sigue siendo sistemáticamente ocultado y falseado. Luis Palacio y Teresa Grasa que están trabajando en la elaboración del Mapa de Fosas de Aragón, expusieron su método de trabajo: andar pueblo a pueblo - y llevan unos 650- preguntando a los vecinos por sus recuerdos. En general este trabajo da sus frutos en la localización de fosas de la guerra y posguerra, aunque, en ocasiones, las autoridades no colaboren u obstaculicen la tarea, como en Monroyo donde el alcalde hace todo lo posible por obstaculizar la búsqueda de una fosa y no ha permitido la celebración de un homenaje a los asesinados por el franquismo organizado por la Asociación La Gavilla Verde, a la que, desde aquí apoyamos. Los compañeros Ángel del Río y José Luis Gutiérrez, del sindicato de Andalucía, autores de un libro y una guía didáctica sobre el tema, nos hablaron sobre la construcción del Canal del Bajo Guadalquivir, más conocido como el Canal de los Presos, pues fue construido por más de 10000 represaliados por el franquismo entre los años 1940 y 1967. Este trabajo esclavo fue generalizado en toda España y la dictadura lo puso a disposición de sus obras y empresas públicas pero también de empresas privadas; así, RENFE, Minas y Ferrocarriles de Utrillas o empresas dedicadas a la construcción (cuyas herederas siguen hoy haciendo negocio como SACYR Vallehermoso o ACS) disfrutaron de mano de obra prácticamente gratuita. Alejandro Díez presentó el que será su próximo libro sobre las colectividades en Aragón, haciendo hincapié en los aspectos económicos de las mismas, en las mejoras en la producción, la entrada de criterios de sostenibilidad medioambiental y el desarrollo de servicios sociales (especialmente resaltó el Hospital de Binéfar, construido por la colectividad y aprovechado por la Dictadura). Es importante señalar también como destacó el papel de las mujeres, los ancianos y los jóvenes en el desarrollo de las colectividades. El periodista Toni Orensanz expuso el contenido de su libro “L’Omnibus de la mort”, fruto de una investigación sobre una brigada compuesta mayoritariamente por miembros de la FAI llegados de Barcelona que, en las primeras semanas de la guerra, recorrió desde Calanda hasta Reus, pasando por la Puebla de Híjar, Fabara, Falset y otros pueblos, con listas de fascistas y de quienes consideraban que apoyaban la sublevación, a quienes fusilaban y cuyas muertes justificaban públicamente ante los vecinos. Esta violencia duró unos dos meses y fue cortada por la propia CNT. Las jornadas se completaron con una exposición de fotografías sobre los territorios del maquis en el Maestrazgo. Sus autores, Jaume Serra y Joan Anton Serra, han recorrido y recorren campamentos, masadas y refugios que corren el riesgo de desaparecer y son auténticos lugares de memoria que nos acercan a la historia de más de 300 guerrilleros de la Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón que en los años 40 y 50 lucharon contra la dictadura Como conclusión queremos destacar algo en lo que todos los participantes, a los que agradecemos su presencia desinteresada, coinciden: en sus investigaciones han entrevistado a los protagonistas supervivientes de estos hechos y, también, a sus familias; todos destacan que lo mejor de su trabajo ha sido conocerlos y el enriquecimiento personal que les ha supuesto ser testigos de la dignidad moral de todos aquellos que, convencidos de luchar por un mundo mejor, se enfrentaron a la dictadura franquista.

RESTAURANTE DEL VISCO FUENTESPALDA

Cenas con música en directo cenas-con-musica-poster-30-mayo Próximo concierto Sábado 30 de mayo 21:00 Canciones de cantautores Precio por persona 58€ - vino e IVA incluido Reservas 978 76 90 15 y 978 76 90 56

Leer un capítulo del libro (incluye desplegable) consultar ficha libro

Fernando Martínez Láinez: "España alimentó un monstruo que al final terminó devorándola" Miguel Pato y Ana Avellano (PD)-. La presencia española en América no acabó en México. Nuestros antepasados llegaron al norte, mucho más al norte. España estuvo presente en lo que son dos terceras partes de EEUU de manera efectiva con fuertes, misiones, presidios… Ésta es la reveladora realidad olvidada que se muestra en el libro “Banderas lejanas” (Ed. EDAF) de Fernando Martínez Láinez y Carlos Canales. Tal fue nuestra presencia en aquella tierra que España ayudó a los colonos insurrectos que se enfrentaron a los ingleses para ganar su independencia. Y como explica Martínez Láinez “La tragicomedia es que después de ayudar a EEUU a independizarse de los ingleses, este país acabaría con las últimas colonias españolas. España alimentó un monstruo que al final terminó devorándola”. LEER + VIDEO