ARRAONA ROMANA: CARA A CARA AMB "XULIO R. TRIGO"


CARA A CARA AMB "XULIO R. TRIGO"

El periodista Victor Colomer va entrevistar en la seva secció "cara a cara" del Diari de Sabadell del dia 28 de gener de 2010, a l'escriptor Xulio Ricardo Trigo amb motiu de la presentació a Sabadell del seu llibre "El somni de Tàrraco":

També podeu llegit la entrevista al següent enllaç.
Article complet

LaBreu Edicions us convida a una setmana de recitals per inaugurar el març:

LaBreu Edicions us convida a una setmana de recitals per inaugurar el març:

Carles MºSanuy 

dimarts 2 a Vins i Divins d'Ocata a les vuit del vespre

i divendres 5 a La Seu Vella de Lleida a les vuit del vespre, dins el V Festival Internacional de Poesia de Lleida ( retransmès en directe a: www.rvmanager.com/mahalta


Andreu Galan i Marc Romera

dijous 4 a la LLibreria Robafaves de Mataró a les set de la tarda


i això és només el començament, seguirem informant...


Article complet

Víctor Amela entreviste al David Martí, a la CONTRA DE LA VANGUARDIA: David Martí escritor: "Aquel cazador de brujas no pudo con las de Arnes"

VÍCTOR-M. AMELA  - 27/02/2010
La Contra| página nº 84
 
Más Noticias de
La Contra

Alturas de frontera

Quedo con David Martí en el pueblo de sus mayores, cruzado el Ebro, en el extremo sur de Catalunya: Arnes, el pueblo más meridional de la Terra Alta, fronterizo con Teruel. Al pie del espléndido Ayuntamiento renacentista de Arnes contemplamos el oleaje de montañas y bosques del macizo de los Ports, que viene de Prat de Comte y Horta de Sant Joan y se aleja hacia el Maestrazgo y el Matarraña, azuleando. Martí me cuenta su peripecia vital, que ha dado en Les bruixes d´Arnes (Edicions 62), novela donde cristaliza su amor por estos parajes hollados por sus antepasados y escrita a la moda: aventura en espacios reconocibles de un pasado bajomedieval y con protagonistas femeninos.

 
Tengo 39 años. Nací en Barcelona y vivo entre Barcelona y Arnes (Terra Alta). Hice otras cosas..., ¡pero soy escritor! Vivo en pareja. ¿Política? ¡Ojalá fuese más creativa y coherente! ¿Dios? Lo que importa es el potencial de cada persona, al margen de sus creencias

Hice otras cosas..., ¡pero soy escritor!", dice.

Sí. Lo soy: ya está.

¿Qué cosas hizo?

Apenas dos años atrás yo era un ejecutivo de corbata y maletín, gestionaba proyectos técnicoadministrativos...

¿Y hoy escribe novelas?

Sí. Yo era un tipo amargado, desgraciado, insatisfecho, sentía que quemaba mi vida, sumido en la ansiedad... Llegué a tomar tres ansiolíticos cada noche... Casi enloquecí.

¿Y cómo dijo adiós a todo eso?

No fue fácil, ya que uno cree que jamás podrá hacer algo distinto de lo que está haciendo... Fui víctima de mobbing y tuve que cogerme algunas bajas..., tras las que siempre regresaba a la tortura. Hoy veo que me faltaba valor para respetarme y salir de allí.

¿Alguien le ayudó?

Intenté dejar las pastillas practicando yoga, y eso me ayudó. Pero mucho más me ayudó aquel camarero…

¿Qué camarero?

Yo entraba en un bar alguna mañana, con mi traje, mi corbata y mi maletín, amargado, y con medio gruñido pedía al camarero: "Un cortado". Me lo tomaba sin hablar ni levantar la cabeza y me largaba. Pero un día...

¿Qué?

El camarero salió de detrás de la barra, se sentó a mi lado, se sirvió un whisky, se lo tomó de un trago y me espetó: "¿Tú sufres mucho, no?".

¡Qué confianzas...! ¿Qué hizo usted?

Le miré cabreado, poniéndole cara de "¿y tú de qué vas, capullo?". Él, con media sonrisa, añadió: "Recuerda que lo más importante de tu vida es que te respetes a ti mismo". Salí de allí y, en la calle..., rompí a llorar.

Vaya con el camarero terapeuta...

Sin saberlo, él cambió mi vida: ¡hoy soy el tipo más feliz del mundo!

¿Y en qué consiste eso?

En reconciliarte contigo mismo. En mi caso, consistió en abandonar aquel empleo que estaba a punto de volverme loco (literalmente), y perseguir mi sueño de niñez: ser escritor. Lo hice, y publiqué un manual basado en mi experiencia, La (r) evolución interior...

¿Autoayuda?

Algo así, sí. Gustó, por lo que me encargaron después que escribiese otro libro del mismo corte, pero entonces les dije: "No".

¿No?

Ya no tenía mucho sentido para mí hacer eso, pues ya estaba reconciliado con mi interior..., pero sí brotó la necesidad de reconciliarme con mis mayores, con mis raíces.

¿Qué raíces?

Yo crecí en este pueblo pequeño, apartado y paradisiaco, el de mi padre, el de mis abuelos, que vivían del campo. Y sentí que debía homenajearlos, rendir tributo a estas raíces.

¿Qué pueblo es este?: sitúelo.

Arnes, ante las montañas de los Ports: es la Terra Alta, el último pueblo del sur de Catalunya por el interior, en la raya de Aragón.

Formidables paisajes, veo...

La helada de 1958 arruinó campos y ganados. Mis padres, payeses y carniceros, emigraron a Barcelona, donde nací. Pero cada verano lo pasé aquí, desde el día después de acabar el cole hasta el día antes de volver.

¿Qué recuerdos atesora?

Pisaba la tierra del huerto de mi abuelo, con él cogía tomates, melones, sandías... Nadaba en las pozas de los ríos, veía cabras salvajes y buitres, olía el romero, iba en bicicleta, viví el primer amor, el primer beso... Comíamos pipas en la plaza y veíamos el atardecer tiñendo las rocas de los Ports... ¡Entiendo que el joven Picasso se prendase de esto!

¿Hasta qué época se remonta la historia del pueblo de Arnes?

Tuvo presencia íbera, y luego una alquería sarracena, y hay vestigios de un fuerte árabe, y encima de un castillo templario, y por aquí se refugiaron cátaros fugitivos en el medioevo, y también hubo brujas...

¿Brujas?

En el año 1548 se presentó en Arnes un cazador de brujas, Joan Malet, de Flix, y acusó a un par de mujeres del pueblo de hechicería. Y sucedió algo fenomenal: todo el pueblo se conjuró para protegerlas, y el tal Malet tuvo que largarse de Arnes sin sus presas…

Historias de días remotos...

Sí, aunque mi misma abuela seguía siendo algo bruja: siempre tenía a mano algún remedio casero, heredado de su abuela, y esta de la suya... ¡Saber popular ancestral!

Páseme uno.

Para dormir bien: una ramita de valeriana bajo la almohada. Contra la alopecia: loción de aceite de oliva con ocho nueces peladas, maceradas al fresco durante una semana...

Esas raíces quiere homenajear, ¿no?

Sí, lo he hecho mediante una novela. Y también por eso rehabilito la casona familiar, en la muralla del castillo, con cimientos de hace mil años...

¿Quedó atrás aquella insatisfacción?

Sí, porque ya he entendido que no estamos aquí para pagar una hipoteca. Y que somos magos: tenemos capacidad para crear nuestro presente.

¿Y para qué diría que estamos aquí?

Para crear (un libro, un dibujo, una obra, una casa, esta entrevista, una familia...) ypara compartir. Yo no tengo un duro, pero estoy feliz: ¡estoy creando y compartiendo!

¿Y cuál es hoy su sueño?

Retirarme a una masía de la Terra Alta, ante los Ports, junto a un olivo, dos viñas, un limonero, un cerezo y dos gallinas. Y un día morir allí con una sonrisa.



Article complet

Xulio Ricardo Trigo entrevistat pel Toni Orensanz a la Vanguardia del 19 de febrer.

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
xrtrigo | EN CAMPANYA | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 17:29h

 

 

 

 

ENTREVISTA AMB XULIO RICARDO TRIGO, ESCRIPTOR


“En les novel·les hauria d’existir el pecat d’avorriment”



El lector exigeix una gran fidelitat a les novel·les històriques?

Sí, molta … Però jo sempre els dic el mateix: la Història també és interpretativa, no és cap Ciència exacta. Sobretot la Història antiga que, a partir d’unes poques restes i de quatre pedres, ha d’intentar explicar un moment determinat molt remot.

Això  deixa molts interrogants i buits…

No tan sols això… Per donar una visió de conjunt d’un moment de la Història antiga, a la força has d’interpretar. O dit d’una altra manera, a la força has d’imaginar.

Cosa que no és fàcil?

No és gens fàcil interpretar el passat. Com tampoc ho és fer-se una idea de com és una ciutat antiga si ets un turista. En una ciutat medieval, tu veus molts elements que són fàcilment interpretables: castells, muralles, carrers… Però, per exemple, a Tarragona tu no veus l’estructura de la ciutat romana. Te l’has d’imaginar!

Perquè  la tens davalls dels peus?

Exactament. Quan tu entens realment com era la Tàrraco romana és quan entres, per exemple, a les cases de la plaça de la Font i comproves que hi ha les restes de les voltes del circ allà, dins i davall de les cases.

Han imaginat molt els historiadors?

Antigament, fabulaven molt. Hi ha historiadors medievals que salta a la vista que el 70% del que expliquen és inventat. Però hi ha relats d’aquests que, a mi, em semblen meravellosos perquè, de fet, són com novel·les fantàstiques.

Hi ha novel·les on aprens tant del passat com dels llibres d’Història.

Sí, és clar. Si partim del supòsit que la Història ens interessa a tots o que, com a mínim, ens hauria d’interessar a tots, les novel·les històriques són difusores de coneixements d’Història. Però el que jo demano com a novel·lista és que aquesta funció sigui del tot secundària. Perquè, per davant de tot, una novel·la ha d’entretenir. En les novel·les hauria d’existir el pecat d’avorriment.

Què  sabem de l’estada de l’emperador Octavi August a Tàrraco?

Poca cosa, la veritat. Sabem que es queda a Tarragona per una casualitat: perquè  es posa malalt quan va a  lluitar contra els pobles del nord d’Ibèria, li agrada el lloc i torna a instal·lar-s’hi. I s’hi està tres anys: l’Emperador!!

Com s’explica que s’hagi novel·lat poc sobre la Tàrraco romana?

Suposo que per molts factors. D’entrada, penso que la Història, en aquest país, se’ns ha explicat molt malament. El franquisme ens va transmetre el passat d’una manera ben peculiar. Per exemple, ens va parlar molt de Mèrida, i hi va abocar recursos, i de Tàrraco gairebé no se’n parlava. Però Tàrraco va arribar a ser la capital del món…

Capital del món?

Sí, capital del món conegut… Perquè en aquella època passava com amb alguns Papes a l’Edat mitjana, que el lloc on s’instal·laven els emperadors era considerat la capital del món. I Tàrraco ho va ser durant aquells tres anys d’Octavi August.

Els americans n’haguessin fet una infinitat de pel·lícules…

Sí, perquè  són uns grans creadors de mites i d’imaginaris populars… Però aquest país nostre és de mirar enfora: ens emmirallem amb les històries i els escriptors i estrangers, i no donem importància a la creació de casa. Gens. Només ho valorem si fora ens aplaudeixen.

Som un país acomplexat?

Potser sí. El que jo veig és que aquest país s’ha de treballar més el seu propi imaginari. Hi ha aspectes de Catalunya que s’han venut molt bé a l’estranger, però hi ha aspectes com el passat del país que es podrien treballar millor.

Potser no som prou conscients de com el passat condiciona el present?

Cada cop en som menys conscients. Hi ha gent a qui no importa ni l’any passat. Es veu el passat com una terra estranya i, fins i tot, inexistent.

Com si no hi hagués existit res abans?

Tot porta una mica cap aquí. Si mires les notícies de la televisió, per exemple, sembla que la Història de qualsevol cosa hagi començat avui mateix. No es contextualitza, no hi ha antecedents. I encara sort del cinema!

El cinema?

Sí, perquè  gràcies a les recreacions del cinema tenim una certa consciència del passat, se’ns presenta a la nostra vida quotidiana, ni que sigui a través del sedàs de Hollywood.  
 

Toni Orensanz

(La Vanguardia,  Divendres 19 de febrer 2010)

Fotografia: Xavi Jurio.

També podeu llegir l’entrevista en PDF...


Article complet

NOTICIES UDG: L'altre exili. L'èxode de la Dreta gironina durant la Guerra Civil (1936-1939)

 

Conferència de presentació del projecte de recerca de la Universitat de Girona “Èxodes de la Guerra Civil (Comarques Gironines)”, dirigit per Anna Maria Garcia Rovira.

 

La conferència L'altre exili. L'èxode de la Dreta gironina durant la Guerra Civil (1936-1939) serà a càrrec de Marc Auladell i Agulló, Rubèn Doll Petit i Jordi Rubió Coromina, autors del projecte (secció “exili de 1936”).

 

El projecte “De l’Ebre als Pirineus : Guerra Civil i Primera Postguerra” – Èxodes de la Guerra Civil (Comarques Gironines) ha rebut el finançament de l’AGAUR dins del marc del AJUTS EBRE 2007, per a projectes adreçats a inventariar llocs, documentar testimoniatges i recopilar documentació historiogràfica amb relació a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Primera Postguerra.

 

Programa *

Dia: divendres 26 de febrer a les 19 h.
Lloc: Sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura, c. Ciutadans 18, baixos- Girona
Organitza: Arxiu Històric de Girona amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura de Girona


Article complet

ARAGÓN GRÁFICO: Julio E. Foster nos presenta "Cursos y talleres de fotografía" impartidos por profesionales de la fotografía de forma amena y entretenida.


       
Aragón Gráfico propone a todos los ayuntamientos sus primeros cursos y talleres fotográficos
impartidos por profesionales de la fotografía de forma amena y entretenida.
    En estos enlaces pueden consultar los programas:
        
            CURSO BÁSICO: http://www.aragongrafico.com/es/taller_basico.php
            TALLER ASI FUNCIONA
            LA CAMARA DIGITAL: http://www.aragongrafico.com/es/taller_funcionamiento.php
            TALLER FOTO LÚDICA: http://www.aragongrafico.com/es/taller_fotoludica.php
            TALLER COLLAGE DIGITAL: http://www.aragongrafico.com/es/taller_collage.php

Para más información no duden en solicitarla a través de correo electrónico o telefonicamente.

Un cordial Saludo:
    

Julio E. Foster
Director
www.aragongrafico.com
34-669319562
Concepción Arenal, 19
50005, Zaragoza
España

Article complet

ESPECIAL LA LLUNA EN UN COVE NEGRA I EBRENCA: LLuna en un Cove i Llibreria Serret, us convidem a participar de la Jornada "Negra i ebrenca", 1ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya, aquest dissabte 27 a Vall-de-roures

 

* La Lluna en un Cove, relats de ficció.
* Una publicació mensual en paper de relats de ficció en català.
* Un magazín literari amb una miscel·lània d'històries sorprenents.
* Originals, de temàtica i gèneres diversos.
* Fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor...
* Un projecte literari obert a la participació de tothom.


Comuniquem que: Arran de la 1ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya (27 de febrer de 2010) i mitjançant un conveni de col·laboració entre Llibreria Serret i La Lluna en un Cove,




es fa pública la intenció d’editar un...

ESPECIAL LA LLUNA EN UN COVE NEGRA I EBRENCA




Com sempre, el número s’editarà a partir de la selecció que es faci dels relats que
ens enviïn tots aquells que vulguin participar. Les condicions de participació seran
les mateixes que per a qualsevol altre número de La Lluna en un Cove. Informeuvos-
en visitant la web oficial de La Lluna en un Cove

www.lallunaenuncove.cat
(apartat “Col·laborar”).



Envieu els vostres relats per a selecció indicant en el sobre...

“Especial Negra i Ebrenca”
 
 
 
Article complet

LLibres Ebrencs.org: VI Premi Llibresebrencs.org de relarts curts a Internet per a jóvens Fira del Llibre Ebrenc

VI Premi Llibresebrencs.org de relarts curts a Internet per a jóvens Fira del Llibre Ebrenc

Fira 2010

Image

Objectiu

Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitjà d'accés obert, de gran difusió i molt utilitzat avui en dia com és Internet.

Àmbit

Jóvens de les comarques de Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat.

Característiques

El tema dels relats és lliure, han de ser escrits en català i amb una extensió màxima de 2 pàgines DIN A4, amb format Times 12.

Presentació

– Cal enviar els relats per correu electrònic a l'adreça puntjove@riberaebre.org.

– En el cos del missatge s’ha de fer constar clarament nom de l’autor, data de naixement i edat, adreça postal, població i comarca, telèfon, mòbil, adreça electrònica de contacte i NIF.

– El relat haurà de tindre un format digital PDF, DOC, RTF o SXW.

– En el document adjunt només hi ha d’aparèixer el títol del relat.

– Si no s’envien totes les dades que es demanen no s’acceptarà el relat.

– Només s'admet un relat per participant.

– L'organització enviarà un missatge electrònic al participant per confirmar la correcta recepció del relat. Si no es rep la confirmació, cal entendre que el relat no s’ha rebut correctament i no entra a concurs.

Totes les dades enviades seran guardades en una base de dades de la Fira del Llibre Ebrenc i se seguiran les normes marcades per la Llei orgànica de protecció de dades.

Els originals els rebrà el secretari del premi, que no formarà part del jurat i que garantirà l'anonimat dels autors.

Premis

  • Categoria A (fins a 15 anys): 150 euros.
  • Categoria B (de 16 a 20 anys): 200 euros.
  • Categoria C (de 21 a 25 anys): 250 euros.
  • Categoria D (a partir de 26 anys): 300 euros.

Obsequi especial per als 10 primers de la categoria A, B i C i per als 5 primers de la categoria D. Tots els participants rebran un obsequi de participació.

Els participants que no puguin assistir al lliurament dels premis hauran de nomenar un representant, i aquest haurà d’acreditar la seua representació amb una fotocòpia del DNI del participant. Els acreditats només poden assumir la representació d’un únic participant. En cas de no presentar-se l’autor o una persona que el representi al lliurament de premis perdrà el dret al premi o l’obsequi.

Condicions generals

1. Els treballs han de ser inèdits, no poden estar publicats ni en paper ni en cap format digital, i els autors en garanteixen l'originalitat; tampoc no poden estar en procés d'edició ni poden haver estat mai premiats en altres concursos.

2. L'organització del premi es reserva el dret de publicar totes les obres presentades en els formats que trobi convenients. Un cop hagi passat un any des del lliurament del treball, els autors podran reclamar-ne els drets, però sempre hauran de fer constar que han rebut el suport de la Fira del Llibre Ebrenc.

3. Les decisions del jurat seran inapel·lables, i aquest decidirà segons el seu criteri qualsevol circumstància no prevista en aquestes bases. Els membres del jurat es reserven el dret de considerar desert el premi en el cas que els treballs presentats no arribin a un nivell mínim de qualitat.

4. El fet de presentar-se al concurs suposa l'acceptació íntegra d'aquestes bases i dels drets i obligacions que se'n deriven.

Termini

Les obres hauran d'arribar abans de les 23.59 h del dia 23 d'abril de 2010.

Veredicte i lliurament de premis

El veredicte només es donarà a conèixer durant la V Fira del Llibre Ebrenc, el diumenge 6 de juny de 2010, a la plaça de la Cultura (davant de La Llanterna Teatre Municipal) de Móra d'Ebre, on es farà el lliurament de premis.

+ Informació

www.llibresebrencs.org o puntjove@riberaebre.org

Organitzen

Coordinació Territorial de Joventut de les Terres de l’Ebre

Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

Fira del Llibre Ebrenc

Institut Ramon Muntaner

Ajuntament de Móra d’Ebre
 

Llegir + llibres Ebrencs:

Article complet

Guies dels Ports: Taller de relaxació amb Mascarilles d’herbes. Data: Dissabte 27 de febrer de 15,30 a 19 h. Lloc: Casal Municipal, Prat de Compte.

Bon dia! Us enviem les properes activitats del  Parc Natural dels Ports

 

Taller : Relaxació amb Mascarilles d’herbes.

Data: Dissabte 27 de febrer de 15,30 a 19 h.

Lloc: Casal Municipal, Prat de Compte.

 

Elaborarem diversos tipus de màscares per a la pell amb productes naturals i herbes, alhora que coneixerem les propietats com a cosmètics d’algunes espècies vegetals dels Ports. A càrrec d’Anna Franco, artesana. Cal inscripció prèvia.

 

 

Senderisme: La pedra en sec als Ports.

Data: Diumenge 7 de març de 9,30 a 17 h.

Lloc de trobada: Benzinera, Horta de Sant Joan.

 

Itinerari entre el coll de Botana i el coll de Membrado per tal de conèixer importants construccions de pedra en sec als Ports: una antiga nevera, pous de diversos tipus, masos, marges... Gaudirem d’impressionants vistes de la part occidental dels Ports. Ascens pel mas de Quiquet i descens per la pista de les Roques de Benet. A càrrec de Pepa Nogués, antropòloga. Dificultat mitjana-baixa. Cal inscripció prèvia.
 
Activitats gratuïtes 
Informació i inscripció prèvia tel. 977 43 55 15- 676 30 80 21

Article complet

A L'Horiginal, demà dimecres 24 de febrer a les 20,00 h.:ud. es un colectivo, la cèl•lula d'intervenció acultural, amb sebastià jovani i companyia

 

 

HORIGINAL  cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
 

ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001

horiginalpoesia@gmail.com

http://horinal.blogspot.com    


dimecres 24: ud. es un colectivo


 
amb sebastià jovani i companyia


pre-diccions pel mes de març:

Dimecres 3: Enemigos de jardín (Ben Clark, Victor Balcells, Fabio de la Flor)

Dimecres 10: Maria Cabrera

Dimecres 17: Joan Lluís Lluís

Dimecres 24: Editorial Fonoll presenta: “El bala perduda” de Kurt Vonnegut

Dimecres 31: Laia Noguera

 

 

 

i com sempre més infos a   http://horinal.blogspot.com )


Article complet

Francesc Boix, El Fotógrafo, de Óscar Palazón

 

EL FOTÓGRAFO
Óscar Palazón

Colección: JP Narrativa
Título original: El fotògraf
Traductor: Óscar Palazón



La escalofriante historia, basada en hechos reales y con un final sorprendente, de un fotógrafo superviviente del campo de Mauthausen.

SINOPSIS

Un anciano fotógrafo catalán, superviviente del campo de Mauthausen y obsesionado por la justicia, un nazi huido e instalado en Cambrils y un profesor de instituto de baja por depresión son los personajes de una trama que juega entre el pasado y el presente, y que se resuelve de forma inesperada y sorprendente.
Un cruce de historias, un texto que emplea diversos registros, atrapa al lector y lo arrastra, sin dejarlo de la mano, hasta la última línea.
  AUTOR

Óscar Palazón (Lérida, 1969) es profesor de instituto, traductor y escritor. Tras publicar relatos y poemas en catalán en varias antologías, en 2005 apareció Atles de la memòria, su primer libro de poemas. También ha escrito dos novelas: Un rostre que no és meu, galardonada con el XVI premio de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, y El fotògraf. Traducido por el propio autor, El fotógrafo es su primer libro en español.
Colabora habitualmente con diferentes publicaciones periódicas y mantiene activo el siguiente blog: http://opalazon.blogspot.com/

CRÍTICA

«Una de esas novelas que sigues leyendo en las escaleras mecánicas del metro.»
Marc Pastor

«El fotógrafo es una reflexión sobre la crueldad humana, un texto atrevido y valiente.»
Francesc Valls-Calçada

«El fotógrafo utiliza una serie de recursos narrativos con tanta pericia que dotan esta historia, difícil por sus connotaciones morales, de una especial credibilidad.»
Xulio Ricardo Trigo, Serra d’Or

«El ritmo de la novela, excelente. También la contención de los horrores que aparecen en ella, la ambigüedad moral del protagonista, el uso de la voz narradora que nos revela el contenido del cuaderno del deportado, con la renuncia a la primera persona, y el final osado y sorprendente, que funde la lógica de la narración en un delirio que es, no obstante, una verdad espeluznante.»
Jordi Tiñena, El Punt

Article complet

<1
2
3
4
5
...220>