Xulio Ricardo Trigo entrevistat pel Toni Orensanz a la Vanguardia del 19 de febrer.

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
xrtrigo | EN CAMPANYA | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 17:29h

 

 

 

 

ENTREVISTA AMB XULIO RICARDO TRIGO, ESCRIPTOR


“En les novel·les hauria d’existir el pecat d’avorriment”



El lector exigeix una gran fidelitat a les novel·les històriques?

Sí, molta … Però jo sempre els dic el mateix: la Història també és interpretativa, no és cap Ciència exacta. Sobretot la Història antiga que, a partir d’unes poques restes i de quatre pedres, ha d’intentar explicar un moment determinat molt remot.

Això  deixa molts interrogants i buits…

No tan sols això… Per donar una visió de conjunt d’un moment de la Història antiga, a la força has d’interpretar. O dit d’una altra manera, a la força has d’imaginar.

Cosa que no és fàcil?

No és gens fàcil interpretar el passat. Com tampoc ho és fer-se una idea de com és una ciutat antiga si ets un turista. En una ciutat medieval, tu veus molts elements que són fàcilment interpretables: castells, muralles, carrers… Però, per exemple, a Tarragona tu no veus l’estructura de la ciutat romana. Te l’has d’imaginar!

Perquè  la tens davalls dels peus?

Exactament. Quan tu entens realment com era la Tàrraco romana és quan entres, per exemple, a les cases de la plaça de la Font i comproves que hi ha les restes de les voltes del circ allà, dins i davall de les cases.

Han imaginat molt els historiadors?

Antigament, fabulaven molt. Hi ha historiadors medievals que salta a la vista que el 70% del que expliquen és inventat. Però hi ha relats d’aquests que, a mi, em semblen meravellosos perquè, de fet, són com novel·les fantàstiques.

Hi ha novel·les on aprens tant del passat com dels llibres d’Història.

Sí, és clar. Si partim del supòsit que la Història ens interessa a tots o que, com a mínim, ens hauria d’interessar a tots, les novel·les històriques són difusores de coneixements d’Història. Però el que jo demano com a novel·lista és que aquesta funció sigui del tot secundària. Perquè, per davant de tot, una novel·la ha d’entretenir. En les novel·les hauria d’existir el pecat d’avorriment.

Què  sabem de l’estada de l’emperador Octavi August a Tàrraco?

Poca cosa, la veritat. Sabem que es queda a Tarragona per una casualitat: perquè  es posa malalt quan va a  lluitar contra els pobles del nord d’Ibèria, li agrada el lloc i torna a instal·lar-s’hi. I s’hi està tres anys: l’Emperador!!

Com s’explica que s’hagi novel·lat poc sobre la Tàrraco romana?

Suposo que per molts factors. D’entrada, penso que la Història, en aquest país, se’ns ha explicat molt malament. El franquisme ens va transmetre el passat d’una manera ben peculiar. Per exemple, ens va parlar molt de Mèrida, i hi va abocar recursos, i de Tàrraco gairebé no se’n parlava. Però Tàrraco va arribar a ser la capital del món…

Capital del món?

Sí, capital del món conegut… Perquè en aquella època passava com amb alguns Papes a l’Edat mitjana, que el lloc on s’instal·laven els emperadors era considerat la capital del món. I Tàrraco ho va ser durant aquells tres anys d’Octavi August.

Els americans n’haguessin fet una infinitat de pel·lícules…

Sí, perquè  són uns grans creadors de mites i d’imaginaris populars… Però aquest país nostre és de mirar enfora: ens emmirallem amb les històries i els escriptors i estrangers, i no donem importància a la creació de casa. Gens. Només ho valorem si fora ens aplaudeixen.

Som un país acomplexat?

Potser sí. El que jo veig és que aquest país s’ha de treballar més el seu propi imaginari. Hi ha aspectes de Catalunya que s’han venut molt bé a l’estranger, però hi ha aspectes com el passat del país que es podrien treballar millor.

Potser no som prou conscients de com el passat condiciona el present?

Cada cop en som menys conscients. Hi ha gent a qui no importa ni l’any passat. Es veu el passat com una terra estranya i, fins i tot, inexistent.

Com si no hi hagués existit res abans?

Tot porta una mica cap aquí. Si mires les notícies de la televisió, per exemple, sembla que la Història de qualsevol cosa hagi començat avui mateix. No es contextualitza, no hi ha antecedents. I encara sort del cinema!

El cinema?

Sí, perquè  gràcies a les recreacions del cinema tenim una certa consciència del passat, se’ns presenta a la nostra vida quotidiana, ni que sigui a través del sedàs de Hollywood.  
 

Toni Orensanz

(La Vanguardia,  Divendres 19 de febrer 2010)

Fotografia: Xavi Jurio.

També podeu llegir l’entrevista en PDF...


Article complet

NOTICIES UDG: L'altre exili. L'èxode de la Dreta gironina durant la Guerra Civil (1936-1939)

 

Conferència de presentació del projecte de recerca de la Universitat de Girona “Èxodes de la Guerra Civil (Comarques Gironines)”, dirigit per Anna Maria Garcia Rovira.

 

La conferència L'altre exili. L'èxode de la Dreta gironina durant la Guerra Civil (1936-1939) serà a càrrec de Marc Auladell i Agulló, Rubèn Doll Petit i Jordi Rubió Coromina, autors del projecte (secció “exili de 1936”).

 

El projecte “De l’Ebre als Pirineus : Guerra Civil i Primera Postguerra” – Èxodes de la Guerra Civil (Comarques Gironines) ha rebut el finançament de l’AGAUR dins del marc del AJUTS EBRE 2007, per a projectes adreçats a inventariar llocs, documentar testimoniatges i recopilar documentació historiogràfica amb relació a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Primera Postguerra.

 

Programa *

Dia: divendres 26 de febrer a les 19 h.
Lloc: Sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura, c. Ciutadans 18, baixos- Girona
Organitza: Arxiu Històric de Girona amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura de Girona


Article complet

ARAGÓN GRÁFICO: Julio E. Foster nos presenta "Cursos y talleres de fotografía" impartidos por profesionales de la fotografía de forma amena y entretenida.


       
Aragón Gráfico propone a todos los ayuntamientos sus primeros cursos y talleres fotográficos
impartidos por profesionales de la fotografía de forma amena y entretenida.
    En estos enlaces pueden consultar los programas:
        
            CURSO BÁSICO: http://www.aragongrafico.com/es/taller_basico.php
            TALLER ASI FUNCIONA
            LA CAMARA DIGITAL: http://www.aragongrafico.com/es/taller_funcionamiento.php
            TALLER FOTO LÚDICA: http://www.aragongrafico.com/es/taller_fotoludica.php
            TALLER COLLAGE DIGITAL: http://www.aragongrafico.com/es/taller_collage.php

Para más información no duden en solicitarla a través de correo electrónico o telefonicamente.

Un cordial Saludo:
    

Julio E. Foster
Director
www.aragongrafico.com
34-669319562
Concepción Arenal, 19
50005, Zaragoza
España

Article complet

ESPECIAL LA LLUNA EN UN COVE NEGRA I EBRENCA: LLuna en un Cove i Llibreria Serret, us convidem a participar de la Jornada "Negra i ebrenca", 1ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya, aquest dissabte 27 a Vall-de-roures

 

* La Lluna en un Cove, relats de ficció.
* Una publicació mensual en paper de relats de ficció en català.
* Un magazín literari amb una miscel·lània d'històries sorprenents.
* Originals, de temàtica i gèneres diversos.
* Fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor...
* Un projecte literari obert a la participació de tothom.


Comuniquem que: Arran de la 1ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya (27 de febrer de 2010) i mitjançant un conveni de col·laboració entre Llibreria Serret i La Lluna en un Cove,




es fa pública la intenció d’editar un...

ESPECIAL LA LLUNA EN UN COVE NEGRA I EBRENCA




Com sempre, el número s’editarà a partir de la selecció que es faci dels relats que
ens enviïn tots aquells que vulguin participar. Les condicions de participació seran
les mateixes que per a qualsevol altre número de La Lluna en un Cove. Informeuvos-
en visitant la web oficial de La Lluna en un Cove

www.lallunaenuncove.cat
(apartat “Col·laborar”).



Envieu els vostres relats per a selecció indicant en el sobre...

“Especial Negra i Ebrenca”
 
 
 
Article complet

LLibres Ebrencs.org: VI Premi Llibresebrencs.org de relarts curts a Internet per a jóvens Fira del Llibre Ebrenc

VI Premi Llibresebrencs.org de relarts curts a Internet per a jóvens Fira del Llibre Ebrenc

Fira 2010

Image

Objectiu

Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitjà d'accés obert, de gran difusió i molt utilitzat avui en dia com és Internet.

Àmbit

Jóvens de les comarques de Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat.

Característiques

El tema dels relats és lliure, han de ser escrits en català i amb una extensió màxima de 2 pàgines DIN A4, amb format Times 12.

Presentació

– Cal enviar els relats per correu electrònic a l'adreça puntjove@riberaebre.org.

– En el cos del missatge s’ha de fer constar clarament nom de l’autor, data de naixement i edat, adreça postal, població i comarca, telèfon, mòbil, adreça electrònica de contacte i NIF.

– El relat haurà de tindre un format digital PDF, DOC, RTF o SXW.

– En el document adjunt només hi ha d’aparèixer el títol del relat.

– Si no s’envien totes les dades que es demanen no s’acceptarà el relat.

– Només s'admet un relat per participant.

– L'organització enviarà un missatge electrònic al participant per confirmar la correcta recepció del relat. Si no es rep la confirmació, cal entendre que el relat no s’ha rebut correctament i no entra a concurs.

Totes les dades enviades seran guardades en una base de dades de la Fira del Llibre Ebrenc i se seguiran les normes marcades per la Llei orgànica de protecció de dades.

Els originals els rebrà el secretari del premi, que no formarà part del jurat i que garantirà l'anonimat dels autors.

Premis

  • Categoria A (fins a 15 anys): 150 euros.
  • Categoria B (de 16 a 20 anys): 200 euros.
  • Categoria C (de 21 a 25 anys): 250 euros.
  • Categoria D (a partir de 26 anys): 300 euros.

Obsequi especial per als 10 primers de la categoria A, B i C i per als 5 primers de la categoria D. Tots els participants rebran un obsequi de participació.

Els participants que no puguin assistir al lliurament dels premis hauran de nomenar un representant, i aquest haurà d’acreditar la seua representació amb una fotocòpia del DNI del participant. Els acreditats només poden assumir la representació d’un únic participant. En cas de no presentar-se l’autor o una persona que el representi al lliurament de premis perdrà el dret al premi o l’obsequi.

Condicions generals

1. Els treballs han de ser inèdits, no poden estar publicats ni en paper ni en cap format digital, i els autors en garanteixen l'originalitat; tampoc no poden estar en procés d'edició ni poden haver estat mai premiats en altres concursos.

2. L'organització del premi es reserva el dret de publicar totes les obres presentades en els formats que trobi convenients. Un cop hagi passat un any des del lliurament del treball, els autors podran reclamar-ne els drets, però sempre hauran de fer constar que han rebut el suport de la Fira del Llibre Ebrenc.

3. Les decisions del jurat seran inapel·lables, i aquest decidirà segons el seu criteri qualsevol circumstància no prevista en aquestes bases. Els membres del jurat es reserven el dret de considerar desert el premi en el cas que els treballs presentats no arribin a un nivell mínim de qualitat.

4. El fet de presentar-se al concurs suposa l'acceptació íntegra d'aquestes bases i dels drets i obligacions que se'n deriven.

Termini

Les obres hauran d'arribar abans de les 23.59 h del dia 23 d'abril de 2010.

Veredicte i lliurament de premis

El veredicte només es donarà a conèixer durant la V Fira del Llibre Ebrenc, el diumenge 6 de juny de 2010, a la plaça de la Cultura (davant de La Llanterna Teatre Municipal) de Móra d'Ebre, on es farà el lliurament de premis.

+ Informació

www.llibresebrencs.org o puntjove@riberaebre.org

Organitzen

Coordinació Territorial de Joventut de les Terres de l’Ebre

Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

Fira del Llibre Ebrenc

Institut Ramon Muntaner

Ajuntament de Móra d’Ebre
 

Llegir + llibres Ebrencs:

Article complet

Guies dels Ports: Taller de relaxació amb Mascarilles d’herbes. Data: Dissabte 27 de febrer de 15,30 a 19 h. Lloc: Casal Municipal, Prat de Compte.

Bon dia! Us enviem les properes activitats del  Parc Natural dels Ports

 

Taller : Relaxació amb Mascarilles d’herbes.

Data: Dissabte 27 de febrer de 15,30 a 19 h.

Lloc: Casal Municipal, Prat de Compte.

 

Elaborarem diversos tipus de màscares per a la pell amb productes naturals i herbes, alhora que coneixerem les propietats com a cosmètics d’algunes espècies vegetals dels Ports. A càrrec d’Anna Franco, artesana. Cal inscripció prèvia.

 

 

Senderisme: La pedra en sec als Ports.

Data: Diumenge 7 de març de 9,30 a 17 h.

Lloc de trobada: Benzinera, Horta de Sant Joan.

 

Itinerari entre el coll de Botana i el coll de Membrado per tal de conèixer importants construccions de pedra en sec als Ports: una antiga nevera, pous de diversos tipus, masos, marges... Gaudirem d’impressionants vistes de la part occidental dels Ports. Ascens pel mas de Quiquet i descens per la pista de les Roques de Benet. A càrrec de Pepa Nogués, antropòloga. Dificultat mitjana-baixa. Cal inscripció prèvia.
 
Activitats gratuïtes 
Informació i inscripció prèvia tel. 977 43 55 15- 676 30 80 21

Article complet

A L'Horiginal, demà dimecres 24 de febrer a les 20,00 h.:ud. es un colectivo, la cèl•lula d'intervenció acultural, amb sebastià jovani i companyia

 

 

HORIGINAL  cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
 

ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001

horiginalpoesia@gmail.com

http://horinal.blogspot.com    


dimecres 24: ud. es un colectivo


 
amb sebastià jovani i companyia


pre-diccions pel mes de març:

Dimecres 3: Enemigos de jardín (Ben Clark, Victor Balcells, Fabio de la Flor)

Dimecres 10: Maria Cabrera

Dimecres 17: Joan Lluís Lluís

Dimecres 24: Editorial Fonoll presenta: “El bala perduda” de Kurt Vonnegut

Dimecres 31: Laia Noguera

 

 

 

i com sempre més infos a   http://horinal.blogspot.com )


Article complet

Francesc Boix, El Fotógrafo, de Óscar Palazón

 

EL FOTÓGRAFO
Óscar Palazón

Colección: JP Narrativa
Título original: El fotògraf
Traductor: Óscar Palazón



La escalofriante historia, basada en hechos reales y con un final sorprendente, de un fotógrafo superviviente del campo de Mauthausen.

SINOPSIS

Un anciano fotógrafo catalán, superviviente del campo de Mauthausen y obsesionado por la justicia, un nazi huido e instalado en Cambrils y un profesor de instituto de baja por depresión son los personajes de una trama que juega entre el pasado y el presente, y que se resuelve de forma inesperada y sorprendente.
Un cruce de historias, un texto que emplea diversos registros, atrapa al lector y lo arrastra, sin dejarlo de la mano, hasta la última línea.
  AUTOR

Óscar Palazón (Lérida, 1969) es profesor de instituto, traductor y escritor. Tras publicar relatos y poemas en catalán en varias antologías, en 2005 apareció Atles de la memòria, su primer libro de poemas. También ha escrito dos novelas: Un rostre que no és meu, galardonada con el XVI premio de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, y El fotògraf. Traducido por el propio autor, El fotógrafo es su primer libro en español.
Colabora habitualmente con diferentes publicaciones periódicas y mantiene activo el siguiente blog: http://opalazon.blogspot.com/

CRÍTICA

«Una de esas novelas que sigues leyendo en las escaleras mecánicas del metro.»
Marc Pastor

«El fotógrafo es una reflexión sobre la crueldad humana, un texto atrevido y valiente.»
Francesc Valls-Calçada

«El fotógrafo utiliza una serie de recursos narrativos con tanta pericia que dotan esta historia, difícil por sus connotaciones morales, de una especial credibilidad.»
Xulio Ricardo Trigo, Serra d’Or

«El ritmo de la novela, excelente. También la contención de los horrores que aparecen en ella, la ambigüedad moral del protagonista, el uso de la voz narradora que nos revela el contenido del cuaderno del deportado, con la renuncia a la primera persona, y el final osado y sorprendente, que funde la lógica de la narración en un delirio que es, no obstante, una verdad espeluznante.»
Jordi Tiñena, El Punt

Article complet

"TRADICIÓ I MODERNITAT"...es troben a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, per Blanca Deusdad

 

TRADICIÓ I MODERNITAT

 

 

Blanca Deusdad

Beseit, 14 de febrer de 2010

 

Sempre dic als meus amics/gues que hi ha dues llibreries on si entro, no em puc estar de comprar almenys un llibre, per no dir, més d’un. Una és la llibreria Central de Barcelona, la qual cosa no és d’estranyar, i l’altra, Serret Llibres a Vall-de-roures. Tant la Central del Raval, com la del carrer Mallorca, són llibreries amb espais amplis, amb una munió de llibres especialitzats, amb una brillant selecció de clàssics, i amb novetats d’allò més interessants. La llibreria Serret, en canvi, conserva aquell aroma dels llibreters d’abans, amb diaris, revistes, bolígrafs, lleixes plenes de llibres d’història de la Guerra Civil; de la Batalla de l’Ebre; guies del Matarranya; rutes dels Templers, literatura dels autors de la Franja i ebrencs; novel·les; gastronomia; ornitologia; botànica...i encara té lloc per tots els llibres que demanen les escoles de la comarca i l’institut del poble. Una selecció d’una gran intensitat i una oferta variada, que es fa ja d’entrada, un espai irresistible on aturar-se.

 

Serret llibres em recorda la llibreria-papereria on anava a comprar segells de petita, Can Modistes, on el llibreter treia, com per art de màgia, del fons del taulell, més i més coses per mostrar i vendre. Aquesta olor a tradició que sap preservar Octavi està avui acompanyada d’un aire de modernitat, molt d’acord amb els temps que corren. Així doncs, a més a més, de l’espai físic ha creat l’espai virtual, on podem trobar des del bloc de Serret Llibres, el qual tots consultem, i on hi ha tots els autors/es que hem passat per la llibreria; les novetats; ressenyes de llibres d’actualitat; endemés, del facebook on estem virtualment connectats, sobretot aquells que vivim lluny del Matarranya.

 Però tota aquest escenari, real i virtual, que acompanya la llibreria no seria pas gran cosa sense la simpatia i l’amabilitat que desprèn en Serret; la seva capacitat per dinamitzar la cultura, per mostrar tot el que es fa i el que es vol fer, per atendre tres persones alhora, i saber aconsellar, com els bons llibreters, aquell llibre que t’agradarà i que t’interessa llegir. Octavi és una peça clau en l’entramat de la cultura de la comarca, ajuda autors i lectors, tot ordint un teixit del qual gaudim. Tots plegats li hem d’agrair de valent que mantingui viva la cultura i la il·lusió en aquestes terrers i, fins i tot, més enllà de l’Ebre.


Article complet

NADIE ES INOCENTE: ANTES DE DECIRTE ADIÓS (GUILLERMO GALVÁN)

NADIE ES INOCENTE:

ANTES DE DECIRTE ADIÓS (GUILLERMO GALVÁN)


LA NOVELA: En los últimos días de marzo de 1939 un extraño y clandestino comando integrado por prisioneros de un batallón disciplinario del ejército republicano llega a Madrid con la misión de rescatar un cadáver. Ni siquiera los oficiales al mando terminan de comprender una orden tan absurda en una ciudad sitiada que da sus últimas boqueadas antes de una rendición que se vislumbra inmediata.
Veintidós años más tarde comienza la década de los sesenta en una España encerrada en sí misma, que a su pesar no puede mantenerse aislada de la corriente de la historia. Es entonces cuando Dimas Tallón, policía de la Brigada de Extranjería en Madrid e hijo desencantado de un adalid del bando victorioso, se sumerge de lleno en una investigación que le revela el punto de vista de “los otros”, los que perdieron, los que fueron silenciados.
Con la perfección de los grandes maestros del género, recuperando las pautas de las mejores novelas policíacas, Guillermo Galván construye en Antes de decirte adiós una notable obra de suspense que sorprende por su inmediatez y su frescura, con un soberbio ritmo narrativo y un dominio del lenguaje que atrapa desde las primeras páginas. Un retrato de hondo lirismo y rigurosa documentación de una época difícil de nuestra historia que induce a la reflexión sobre el incesante efecto del pasado sobre el presente.

EL AUTOR: Nacido en Valencia, cursa sus primeros estudios y el bachillerato en Madrid, donde comienza la carrera de ingeniería aeronáutica, que abandona finalmente por el periodismo. Más de 35 años de profesión continuada, desarrollados en su mayor parte en la Agencia Efe, donde ha recorrido, entre otros, los terrenos del reporterismo, edición, información política y sociolaboral, y dirección. Su última actividad, redactor jefe del departamento de Radio. Ha trabajado y colaborado en varios medios escritos y radiofónicos (Radio Juventud, diario Arriba, Publicaciones Controladas S. A.) y fue subdirector y director en funciones de En Punta, una de las primeras revistas de Comunicación de nuestro país. A mediados de los ochenta formó parte, como redactor jefe y subdirector, de la plantilla de la emisora autonómica Onda Madrid durante sus dos primeros años de existencia.
Aunque participó en algunos trabajos colectivos de investigación, hasta 1998 no se decide a abordar su faceta narrativa. Con su primera novela, La mirada de Saturno, obtiene el Premio Tiflos (ONCE). A ésta siguieron El aire no deja huellas, finalista del IV Premio Diputación de Albacete de Novela Negra; Aislinn (Sinfonía de fantasmas), ganadora del IV Premio Río Manzanares (Ayto. Madrid) y finalista del XIII Premio de la Asociación Valenciana de Escritores y Críticos Literarios; De las cenizas, ganadora del XXIII Premio Felipe Trigo (una versión cinematográfica de esta novela, bajo el título de Vorvik, se estrenó en abril de 2005 durante el Festival de Málaga, y comercialmente en agosto del mismo año), y Llámame Judas, ganadora del VIII Premio Alfonso VIII y finalista de los premios de la Crítica Valenciana.

Article complet

SOMNI, per la Laura Mur

SOMNI

Després de sortir del cotxe, no vaig tardar més que uns segons en adonar-me que aquell ja no era el meu lloc. Vaig recordar les paraules del poeta, en el lugar donde fuiste feliz no deberias tratar de volver. Dreta al costat del cotxe, no em podia creure el que tenia al davant. Vint anys després el meu carrer era un desert, abandonat, cobert d’un polsim i sense el color ni la música que dóna la vida. Teulades mig enfonsades, portes apuntalades, façanes clivellades, balcons partits, baranes rovellades, pedres i més pedres, i pols i males herbes per tots els racons. I silenci pertot, un silenci molt i molt fred. Vaig tancar la porta del cotxe amb ràbia. Com pot ser? Es va sentir un grinyol. Em vaig posar davant la casa on havia passat els primers quinze anys de la meua vida. Gairebé no li quedava teulada i la porta estava desencaixada. Vaig fer un pas enrere. No puc entrar, no és casa meua, vaig pensar mentre caminava carrer avall, cap al riu. El meu carrer feia cap al riu i allí vaig retrobar la Roca Llaütera endinsant-se decidida cap a l’aigua com si fos un gran llaüt. Sort que allí tot estava igual, hi vaig pujar i vaig tancar els ulls com quan era petita, necessitava respirar l’aire, familiar, càlid i perfumat d’aquelles aigües i d’aquells arbres. Com t’hai enyorat! Ell m’acaricià el rostre amb suavitat, també semblava content, després vaig tancar els ulls per escoltar la seua remor suau, ni respirava jo i, en obrir-los, un somriure en retrobar el meu tresor gairebé oblidat, l’aigua maragda esquitxada per milions de brillants, i ballant sobre l’aigua, els núvols, les muntanyes suaus i més a la vora, els xops, sempre elegants. I jo afortunada de poder-ho contemplar tot. Podia veure, entre tots ells i amb claredat, les imatges d’uns nens tirant pedres al riu, altres que s’hi banyaven tot saltant des de la roca on jo em trobava, uns altres pescant més avall. Una noia molt jove feia el seu primer petó quan una veu familiar va acabar amb aquell miratge. Marta, Com t’hai de dir que no vull que baixos sola al riu! Em vaig girar sobtada a l’escoltar la veu crispada de la mare, però el carrer seguia buit i només hi havia un bernat pescaire mirant-me des de la punta de la Roca Llaütera. Va alçar el vol tranquil i es va aturar una mica més enllà, entre les canyes. Un peix va saltar i va picar l’aigua davant meu. Un dia, aquest també va ser el meu lloc...Un dia aquest també va ser el meu lloc...
...Un dia aquest també va ser....Vaig obrir els ulls desorientada i em vaig incorporar ràpidament. On sóc? L’habitació? Després de mirar uns segons al meu voltant intentant situar-me, vaig córrer a la finestra i vaig cridar la senyora Pepita. La meua veïna del carrer estava regant els seus geranis com cada matí. Senyora Pepita. Bon dia! Bon dia, senyora Pepita! Quin carrer més bonic que tenim, no li sembla? La senyora Pepita em va contestar una mica sorpresa per la meua alegria desproporcionada a aquelles hores del matí. Vaig baixar les escales i dreta davant la casa em vaig mirar la façana recent pintada. Feia goig. Per sort tot havia estat un somni i aquell encara era el meu lloc.

Laura Mur Cervelló
Article complet

<1...2
3
4
5
6
...221>