Entrevista: Maria Barbal presenta ‘Cada dia penso en tu’

Maria Barbal  presenta  a L’illa dels llibres ‘Cada dia penso en tu’ a més de fer un repàs per la  seva carrera literària, marcada per Pedra de tartera.

Maria Barbal  és una de les escriptores destacades de la literatura catalana. Pedra de tartera va suposar el seu debut literari i també el seu gran èxit editorial.
Durant uns anys combinava la seva passió per l’escriptura amb la de professora, però finalment va decidir dedicar-se exclusivament a escriure.
Novel·les com Mel i metzina, Emma, País íntim i Carrer Bolivia formen part de la seva obra literària que ha anat combinant amb la publicació de llibres de relats.

Maria Barbal ens ofereix ara, un nou recull de relats  a Cada dia penso en tu (Columna) on ens descriu les estretes  relacions entre els animals i els humans. A  través  d’una gata, un dàlmata, una tortuga, una cadernera, un esquirol  entre d’altres animals descobrirem aquestes relacions.
Maria Barbal  presenta  a L’illa dels llibres el nou llibre i també ens parla de la seva carrera literària, marcada per un debut brillant.

Amb ‘Cada dia penso en tu’ ha tornat  al conte   després de La pressa del temps publicada a l’any 2010.  Per què?

Doncs, perquè és un génene que últimament em trobo molt còmode, tot i que m’ha costat molt aconseguir aquesta comoditat. Per a mi  sempre m’havia estat més fàcil la novel·la.

Aquesta combinació de contes i  novel·la ha anat marcat la seva  carrera com a escriptora.
El conte o  el relat és encara avui en dia un gènere per reivindicar?

En un cert aspecte si.  En el nostre pais és un gènere que no atrau en general, només hi ha alguns autors molt  definits com a contistes excel·lents que atrauen a un públic. En canvi,  els que hem fet més novel·la ens  costa atraure aquest interès.

Escriure un conte té la dificultat de concentrar una idea en molt poques paraules i pàgines…..

És una tasca dificultosa perquè parteix d’una idea que pot ser molt interessant, però que l’has de resoldre en un màxim de 20, 10 o menys pàgines.
Has d’explicar tota una història que tingui una certa intensitat i que remogui l’interès, la imaginació o la intel·ligència del lector amb poques paraules.

L’editorial Columna va recuperant bona part  de la seva obra i la publicació de ‘Cada dia penso en tu’ en certa manera també forma part d’aquesta recuperació.

Cada dia penso en tu ha sorgit d’aquest afany de recuperació de la meva obra. Columna  està recuperant llibres meus que no es troben o  que és complicat  trobar-los, com  poden ser les primeres novel·les.
Ara tocava el torn de ‘Bari’,  amb una  renovació de la coberta i on   s’han afegit tres  contes nous que he anat escrivint en els darrers anys i que parlen de la presència dels animals en la vida dels humans.

Cada dia penso en tu ja comença amb Coses que fan que cada dia pensi en tu, un relat contundent i que ja alerta al lector del que es trobarà.

He intentat alternat els contes. Volia que el to fos tendre i un pel sentimental amb d’altres més irònics i dinàmics. El primer i últim conte són dels nous. Entremig hi ha un conte nou  que compta com a protagonista un esquirol

Afirma en el pròleg del llibre  que  “Els animals han estat, sovint, una companyia que ha afegit caliu, sorpresa, als teus dies”.   Per què arribem a viure aquesta relació tan forta?

Penso perquè son testimonis de la nostre vida, dels canvis, dels moments bons i dels que no ho són tant. En el fons son testimonis, en gran part silenciosos, però que ens fan la sensació que ens comprenen millor que les persones.  Això estableix   un vincle d’afecte i  de bona estessa amb nosaltres.

També fa referència a una frase que deia la seva mare ‘Les bèsties tenen més coneixement que les persones”.  

Sempre em feia molta gràcia quan ho deia la meva mare. Amb els anys he entès cada vegada millor aquesta frase,

Pedra de Tartera ha estat i continua sent la teva obra de referència. Encara continua d’actualitat sobretot després de l’adaptació teatral.
Com  viu, que anys després de la publicació de la novel·la  encara se’n parli?

 Ho visc amb sopressa, amb alegria i també   amb una mica d’inquietud, perquè tinc la sensació de què  el que he escrit després, potser  no ha estat tan llegit. És com si hagués baixat de nivell, tot i que se no és així.  En realitat  el que domina és la satisfacció i els elements positius.

Malgrat aquest fenomen amb Pedra de Tartera no  ha parat de publicar novel·les  com Pais intim, Carrer Bolivia , Emma entre d’altres.
Ens pot avançar alguna cosa de la propera novel·la?

En aquests moments en tinc una de pensada amb una part de la documentació feta i un inici d’escriptura començat, però encara em queda molt de  temps.
Estic en l’etapa de més il·lusió i  de tirar endavant un projecte, definir els personatges, els capítols….  Estic en plena escriptura.

Podeu escoltar l’entrevista sencera en aquest arxiu en format  audio.