Lletres ebrenques homenatja Desideri Lombarte

http://www.antenacaro.com/ logo_antena_caro.jpg Divendres 14 de desembre, el programa radiofònic "Lletres Ebrenques" d'Antena Caro, de Roquetes (96.0 FM), homenatjarà el poeta matarranyanenc Desideri Lombarte Arrufat. Els convidats són l'escriptor Josep Miquel Gràcia (president de l'Associació Cultural del Matarranya) i el jove sociolingüista Natxo Sorolla.
Article complet

NADAL, TORNARÀS?

Nadal màgic que m’has portat el caliu d’estimar, que m’has torna’t a abraçar... amb la claror de les estrelles i la lluna que il·luminen la nit. Amb les llums dels carrers, els aparadors de les botigues, plenes de nens i joguines... Nostàlgies d’infanteses que guardo a la ment. El món somriu, i cada Nadal m’omple d’anhels, que passen, com el corrent del riu en busca del mar. Nadal, tornaràs? Gloria Fandos
Article complet

NOSTALGIA D’ALTRES NADALS

Tenir nostàlgia no és enyorar, no és voler que els records dolços del passat, de les nostres vivències, experiències, o fets quotidians que han anat omplint èpoques a la nostra societat i a les nostres vides, tornin al present. Hem d’admetre que són fets que van evolucionant, avançant, creant història i acceptant una realitat present. La nostàlgia és l’enciclopèdia dels records. Descriu un anhel passat, de vegades idealitzat, i poc realista. No és una malaltia, és un sentiment. La nostàlgia no es defineix científicament, és la sublimació en la indeterminació d’un anhel de l’ànima, desbordat en la matèria, “com estimar sense estimat” o trobar a faltar allò que no som, o l’acceptació de que ens trobem incomplerts. Però a la vegada acceptar els canvis i la realitat del present. Ara les nostre mares i àvies no es passen una setmana o dues preparant les festes de Nadal. Les compres costoses i esgotadores, cues al mercat per adquirir els més suculents aliments. Tot per a preparar un bon pollastre o tito farcit, una deliciosa sopa de galets, uns canelons, i fins i tot feien el torró i moltes coses més costoses de fer. Es passaven dos o tres dies a la cuina, per a obsequiar la família i amics un dinar o un sopar de Nadal, acabant amb les cames unflades i a la llarga les inevitables i doloroses varius. Muntar un preciós Betlem, això ja ho feien amb l’ajuda d’algun voluntari. L’arbre de Nadal, guarnit amb l’alegria i terrabastall dels més petits. La casa lluïa més que mai, netejada més a fons, guarnida per l’ocasió. Es treia la vaixella de festa, la coberteria, amb el joc de taula especial, brodat a mà per l’amfitriona i mestressa da la casa, que formava part de l’aixovar que s’havia preparat amb il·lusió per a casar-se i formar una família, i que gaudia en aquestes festes assenyalades. Tot resultava perfecte. Després d’un sopar suculent i amb harmonia, cantàvem nadales i assitiem a la missa del gall. Els joves anàvem al cine amb els amics. El dia de Nadal també a la missa principal i després el gran dinar d’aquesta festa tan especial. A la tarda anar a passejar per la ciutat, a veure el Betlem vivent, i l’ambient nadalenc del carrers, les llums i la gent. La família reunida, hores i hores a la taula, fent tertúlia, menjant torró i brindant. Les mares i les àvies no paraven, entraven i sortien, de la cuina al menjador, servint, escurant, arreglant tot. Acabaven amb un terrible dolor d’esquena i les cames tan pesades que els semblava que els hi havien d’explotar. Però tots estaven tan contents, es respirava tanta felicitat...que al seus rostres només aflorava un somriure dolç... I el meu cor en recordar-ho es nega de nostàlgia, no tinc paraules, ni un somriure dolç, i en un silenci de solitud els meu ulls s’omplen de llàgrimes... d’alegria i de dolor, perquè ni aquells Nadals ni aquelles àvies i mares, no tornaran. Glòria Fandos
Article complet

Montse Castellà ens presente un "NADAL EBRENC"

Aqui teniu la pagina on es fá referència al seu pas pel Matarranya. Montse Castellà fá el primer tast al Matarranya rimg19335.JPG Hola a tots, s'aproximen les dates dels concerts de presentació del meu darrer disc, l'escriptor inexistent. Me faria il·lusió vore-us entre el públic a algun d'ells, en especial als dos primers, on comptaré amb la presència de la banda de músics que ha acompanyat durant molt de temps a pep sala, productor del disc. 22 de desembre: Tortosa, auditori, 20 h (amb la col·laboració de Saragatona) concert-tortosa.jpg 27 de desembre: barcelona, pista del circ raluy, 23 h concert-barcelona.pdf 29 de desembre: sant jaume d'enveja 30 de desembre: la Torre del Visco, allotjament del Relais Chateau, Fontdespatla (Matarranya) Montse Castellà Espuny lo fardatxo - productora cultural 666 79 22 44 - 977 10 83 60 Tortosa http://www.montsecastella.com/
Article complet

Viajeros Por Andalucía (travelers For Andalucia)

Articulo publicado por www.netsaber.com a Jesus Avila Granados en relación con su publicación "Viajeros por Andalucia" logo.gif SERRET FORUMS: "Matarraña Magico" de Jesus Avila. Que Andalucía es una tierra que siempre ha fascinado a propios y extraños no es algo que pille a nadie por sorpresa. Pero no es menos cierto que pocos son los que conocen los nombres de aquellos que con sus recorridos por nuestra maravillosa región le dieron fama más allá de sus fronteras, haciéndola no sólo conocida, sino admirada y deseada. Y esa ha sido la labor que se encomendó el prolífico escritor Jesús Ávila Granados en su obra Viajeros Por Andalucía, un libro en el que se encarga de recoger y dar a conocer los nombres, lugares y referencias que estos viajeros ilustres dejaron sobre una tierra, la andaluza, que es lugar de sueños, leyendas, monumentos singulares y gentes que dejan huella. Porque Andalucía es así... única. Resulta curioso comprobar como Jesús Ávila Granados ha buceado en decenas de fuentes para desvelarnos los pasos que trajeron aquí a estos grandes personajes, y sobre todo saber qué circunstancias traían y cuáles fueron las que se encontraron a su llegada. Así, por ejemplo, el lector podrá orientar sus ideas sobre la visita que nos hizo el escritor y político norteamericano Washington Irving en 1826, gracias al cual los americanos descubrieron la belleza de una puesta de sol en Granada, así como las leyendas y misterios de la ciudad que dejó reflejados en su imprescindible Cuentos De La Alhambra. También su peculiar viaje que le llevo desde Granada a Málaga a través de la costa, de ésta a Ronda (donde se fascinó con el tema de los bandoleros y su mitología alejada de la realidad cruenta), o incluso su visita a la Tacita de Plata, de la que llegó a afirmar que Cádiz es la ciudad más hermosa que he visto. De allí partió remontando desde el Puerto de Santa María el Guadalquivir hacia Sevilla, y fue en la capital donde se quedó prendado de su cultura y sus gentes. No en vano fue para una semana y permaneció allí más de un año. Otro singular personaje que quedó hechizado por Andalucía fue Gustave Duré, uno de los más grandes dibujantes e ilustradores de la Europa del XIX. Todo lo relacionado con Al-Andalus le fascinaba, especialmente lo relacionado con la caída del reino nazarí granadino y el tema de los bandoleros de las serranías andaluzas. Siempre afirmó, hasta su muerte en 1883, que si bien París era su ciudad a la que todo se lo debía, fue sin duda en Andalucía donde pasó los mejores momentos de su vida. Otros muchos, como George Borrow, Gerald Brenan, Ernest Hemingway o William Jacob, por citar unos pocos nombres, pasearon sus figuras por los caminos del sur de la Península y reflejaron en sus disciplinas el color, el olor y el sentir de una tierra milenaria y orgullosa de ser un crisol de culturas. Sus gentes, sus paisajes, sus monumentos, su clima... ¿qué más se puede pedir de un lugar que para muchos siempre fue un pedazo del paraíso en la Tierra? Jesús Ávila Granados ha realizado un excelente trabajo en Viajeros Por Andalucía. Cargado de imágenes, de documentación escasamente conocida, y mezclado con el buen hacer de este genuino escritor, la obra es una guía excepcional que no defraudará a aquellos que sientan cierto interés por saber qué dijeron, quiénes y cuándo sobre Andalucía, sus gentes y sus dominios
Article complet

Exposició sobre l'obra de Joan Cid i Mulet

exposicio-sobre-joan-cid-i-mulet.bmp Dilluns 17 de desembre, a les 19.30 hores, tindrà lloc la inauguració de l'Exposició sobre l'obra de Joan Cid i Mulet a la biblioteca municipal Marcel•lí Domingo de Tortosa. Constarà de tota la seua extensa obra publicada durant els anys de la II República i, posteriorment, a Mèxic. Hem de destacar els 4 volums de "El libro de oro del fútbol mexicano", la seua enciclopèdia futbolística emblemàtica, que no es pot consultat en cap centre dels Països Catalans. També podrem veure part de la seua correspondència amb intel•lectuals tortosins dels anys 1960-70, la digitalització d'aquesta correspondència a càrrec de l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre, i alguns manuscrits inèdits, entre els quals dos obres de teatre que varen ser estrenades als anys 1920 al sindicat agrícola de Jesús. Emigdi Subirats
Article complet

Presentació de contes d'autors ebrencs a Tortosa

Els nostres contes de aeditors es Presenten el divendres 14 de desembre, a les 20h a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa Cinc autores i autors de l'Ebre ens presenten els seus contes d'iniciació a la lectura: On és el Sol, Cucafera? de Cinta Arasa cucafera.jpg La cova del silur de Laura Mur silur.jpg Janims de Guillem Llaó janims.jpg Terra/Earth de Sandra Solà terra.jpg La vida des del parc de Sílvia Favà
Article complet

l'Informe Phaeton "I si la història que ens han explicat fos un engany?"

10/12/2007 “El Diluvi Universal podria haver passat”, publicat al web de "Sies.tv, una Televisió Catalana Cultural per Internet. http://www.siestv.com/ NOTICIA EMITIDA PER EUROPA PRESS: Albert Salvadó posa en dubte interpretacions de la Bíblia i alguns mites a 'L'informe Phaeton' mes info: Albert salvador Albert Salvadó parla del seu darrer treball literari: l'Informe Phaeton I si la història que ens han explicat fos un engany?. 846640838x.jpg Al llibre, el senyor Contacte fa unes revelacions al protagonista que donen sentit a un seguit de coneixements que ens han arribat des de l'antiguitat sota la forma de mites i llegendes. Els seus coneixements de la història l'han portat a reflexionar sobre la certesa del diluvi universal, i el paper que aquest fenòmen va tenir sobre una antiga civilització. 10/12/2007 5:16''
Article complet

NADAL GALÀCTIC

El Comandant Suprem de la Colònia havia recomanat que es celebrés en la intimitat aquell Nadal. Menfostur 25 havia comprat aquell reeixit simulacre de sèrum de xampany a la Llotja Ametista, i ja pensava en la misteriosa subtinent Doroginia 72 i en el sopar al seu camarot. - Quin programa desitges que m’instal•le? –preguntà la Doroginia 72. - Poster algun una mica retro, és el que més s’escau per una vetllada així, no trobes? - Tens raó. A més de la finesa del simulacre de xampany, Menfostur 25 s’havia estirat d’allò més amb un gall dindi, sintetitzat a un dels establiments més exclusius de la colònia. Doroginia 72 va fer-se lubricar totes les juntures del seu inalterable cos d’acer al seu gabinet de confiança i va triar un vestir roig de plàstic, dissenyat a imitació d’un que va portar una actriu del segle XX en alguna pel•lícula d’aquelles que els posaven a les classes d’Antropologia Retrospectiva. En veure-la entaforada en aquella rojor elèctrica, Menfostur 25 va comprendre que el seu suggeriment de provar un aire retro havia estat captat perfectament. Ell, s’havia decantat per un folre-granota clàssic, amb vernissos grocs. Abans de començar a sopar, mitjançant els dos monitors del camarot van poder seguir el tradicional discurs del Profeta Kramfish 61, la màxima autoritat imperial del Col•legi d’Hipnòtics Verificats del Setè Mil•lenni. Amb solemnitat, ert davant el faristol transparent, Kramfish 61 evocà el prodigi esdevingut feia tants segles, quan un estol de Missatgers Reorientadors de l’Escola dels Transmigradors Jupiterians, van irrompre enmig el caos de tants sistemes solars, tot dictant les normes bàsiques de convivència, que encara pervivien en cadascun dels circuits dels Híbrids Superiors que habitaven Colònies Positives. Com que el programa retro ho permetia, sempre que la segregació fóra en la intimitat i no superés els 10 segons, Doroginia 72 va vessar una espècie de llàgrima de mercuri sobre la seua galta irisada, en reconèixer el carisma sostingut del venerable Kramfish 61. El gall dindi sintetitzat estava exquisit i el sèrum de xampany va fer l’efecte esperat. Engrescats, Doroginia 72 i Menfostur 25 es van descargolar les testes ovoides i les van intercanviar. Un cop encaixades les testes en el cos diferent, en menys de cinc segons reverberaren intermitentment les fosforescències ataronjades. Unes hores després, amb les testes retornades al lloc, la parella es mirava per l’ull de bou del camarot l’aparició dels dos sols d’aquell quadrant. - Tant de bo en el proper sorteig festiu ens torne a tocar junts – digué Menfostur 25, emprant l’arxiu de telepatia líquida. - Estaria molt bé – correspongué Doroginia 72 a l’afalac. Però tots dos sabien que només tenien una possibilitat entre els dos milions d’opcions d’aquell sector. Josep Igual
Article complet

Presentació el 29/12/07 del llibre "Mont-Roig, El Patrimoni Inmaterial (La literatura oral)" de Josep A. Carregalo

Mont-Roig, El Patrimoni Inmaterial (La literatura oral) de Josep A. Carregalo Sancho col. Lo Trill nº 12 Publicat per l'Associacio Cultural del Matarranya carregalo-bo.jpg La Presentació del llibre, "Mont-Roig, El Patrimoni Inmaterial (La literatura oral)" de Josep A. Carregalo, editat per L'Associació Cultural del Matarranya, tindrà lloc el dia 29 de desembre de 2007 amb el següent programa: Programa 16.00 h. Cercavila dels gaiters de “La Galdrufa”, anunciant els actes, acompanyats d'altres col•lectius de gaiters 17.00 h. Obertura i parlament del President de l’Associació Cultural del Matarranya en commemoració del Centenari de l’Institut d’Estudis Catalans Presentació de l’obra Mont-roig: El patrimoni immaterial (la literatura oral). 17.30 h. Berenar ofert per l’Associació Cultural Sucarrats 18.00 h. Recital poètic a càrrec del poeta i rapsode José Miguel Gràcia Zapater 18.30 h. Conferència “La música folklòrica del Matarranya”, a càrrec de Margarita Celma Tafalla 20.00 h. Actuació del grup “Dulzaineros del Bajo Aragón” 21.45 h. Sopar a la posada Guadalupe (les persones interessades a reservar taula poden fer-ho directament a la fonda o telefonant al núm. 978856005; preu del cobert: 18 €; data límit per a reservar: 24 de desembre) Nota: tots els actes se celebraran al Saló Cultural, llevat, naturalment, de la cercavila i del sopar. Amb la col•laboració: Ajuntament de Mont-roig Consell Comarcal del Matarranya Institut Ramon Muntaner Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) Declarada d’Utilitat Pública O.M. de 12/09/2006 Carrer Pla / Major Nº 4 44610 Calaceit (Matarranya) Telèfon/Fax: 978 85 15 21 www.ascuma.org
Article complet

I ELLA HO CONSENTIA

Un vell disc dels Who acompanya els primers compassos d’un matí de dissabte. Les guitarrades de Peter Townsend li donen energia. Amb la tassa de cafè a la mà escruta l’horitzó mariner. Un gep de les Salines de la Trinitat posa un turonet blanc enmig la mar plana. Recorda la frase que en el cotxe de línia que va agafar ahir pronunciava, amb to nasal i agut, una senyora amb cabells blancs com empolsimats d’una aura violàcia. La senyora de cabells blancs amb aura violàcia i una altra senyora, asseguda al seu costat, amb ulleres amb vidres de cul de got, xiuxiuejaven les seves coses en to de rosari remugat dues fileres de seients més endavant, però la frase que va escoltar brillà com la muntura daurada de les ulleres de la senyora receptora del missatge, en ser llepada intensament per un raig de sol augmentat pel vidre de l’autocar. Amb to agut, nasal, trencant la remugada conversacional, la senyora de cabells blancs i aura violàcia va xisclar: “... i ella ho consentia”. L’escriptor va caçar aquelles paraules al vol, va treure una llibreteta d’aire escolar, amb paper quadricular i toves cobertes blaves, i va anotar aquella sola línia que obria un bon grapat de conjectures possibles. L’escriptor va anotar aquell contundent “I ella ho consentia” amb una cal•ligrafia tortuosa que sovint fins a ell mateix li costava desxifrar. Si mai no havia tingut una cal•ligrafia ordenada i pulcra, amb l’ús de l’ordinador la cosa havia empitjorat. Què en faria d’aquella frase caçada al vol? Entraria en algun poema? ¿Estiraria els fils ocults rere aquell “...I ella ho consentia”, i provaria de bastir un relat més o menys curt? No ho sabia. Ni sabia si aquella petita bijuteria, collida dels horts de la suposada expressivitat popular, acabaria un dia o altre amb un bany de tinta. De tota manera si resultés que sí, que la frase acabés posada en una pàgina o altra, en podia passar força temps. Fins i tot, podia succeir que oblidés la troballa, o que reaparegués en algun diàleg en un projecte allunyat, precisament quan necessités una frase així, i quan el follet arxiver del cervell la reportés amb precisa oportunitat. Però, mentre això s’esdevingués, si s’havia d’esdevenir, el que passaria seria el temps. És a dir: la vida, que com deia un músic de Liverpool, és el que ens passa mentre estem ocupats fent altres plans. Josep Igual
Article complet

<1...563
564
565
566
567
...602>