Andreu Carranza i Esteban Martin 18 d'agost a Llibreria Serret

"La historia mes inquietant i meravellosa...La Clau Gaudi"... Llibreria Serret te el gust de presentar-vos un dels "Exits Literaris de la literatura Ebrenca al Matarranya". laclaugaudi.jpg Dins de les seues arrels Ebrenques els seus autors l'Andreu Carranza i el Esteban Martin, no els afecte la veritable espiral d'exit que esta tenin la seua gran obra dedicada al gran mestre Antoni Gaudi, una intriga historica de les millors que es coneixen (4ª edició en Catalá i 6ª en Castellá) andreu_carranza_izquierda_esteban_martin.jpg LA CLAU GAUDI-GAUDI.CAT Tant l'amic Esteban Martin com jo mateix vam xalar molt construint la novel·la, La clau Gaudi. Ha estat una experiencia irrepetible, ens passaven coses molt estranyes... Era com si una veu, alguna cosa ens guies, teniem la estranya sensació que en tot plegat hi havia massa casulitats... Sabem i som conscients que és una obra de ficció, només preteniem això, contar una historia, però ben aviat ens vam adonar que Gaudi i la seua obra tenen una força i una dimensió que va molt més enllà. Ens sentiem molt petits... martincarranza1.jpg
Article complet

A propósito de las jornadas culturales

Odio evocar el pasado, tanto si es para alabarlo como para denostarlo, aunque lo primero es lo que más impera entre aquellos que han pasado de los cuarenta y, para mi sorpresa, incluso en algunos que ni siquiera han alcanzado esa edad. El presente, aquí y ahora, como hace la tira de años proclamaba A. Housley. Pero es que no hay manera. Nos invade una ola de aburrimiento retro. Cuando alguien inicia una conversación diciendo: “Recuerdo que…” yo, que soy gato viejo, pongo pies en polvorosa. Porque a continuación viene la inevitable retahíla de sandeces que, al contrario de lo que ocurre con las grandes añadas, no mejoran con el paso del tiempo. Porque los vinos y los espíritus mediocres envejecen mal y lo que en un momento podía disculparse en aras de la clemencia debida a la juventud, con los años deviene inaceptable. Kundera, una mente lúcida que para no mostrar la inevitable decrepitud ha enmudecido últimamente, decía algo así como que los viejos eran un museo de lamentos al que invitaban a entrar a todo aquel con el que se topaban. Es muy gráfico, muy real y también muy triste. ¿Y? No hay nada que hacer al respecto, creo. Pero, caramba, los que aún no estamos gagás, ¿por qué tenemos que pasarnos la vida hurgando en el baúl de los recuerdos, removiendo el polvo y las inmundicias? Mis congéneres rehabilitan las casas de los abuelos despreciados, olvidados y aparcados en su soledad rural porque ahora se lleva remozar las viejas fachadas con la condescendencia del colonialista con las chocantes costumbres nativas. En la mayoría de los casos no tienen ni un atisbo de conciencia histórica, ni de sensibilidad ni de gusto. Son “bulldozers” insensibles que compran su ración de cultura envasada (como las sopas “Campbell) por cuatro mercenarios de las subvenciones locales. Y es que lo local también se lleva mucho. “Reivindicar lo nuestro” ¿Qué es “lo nuestro”? ¿Qué aquí decimos “nosotros”, allá “nosaltres” y acullá “natros”? Pues vale. Pero eso no puede dar para dos horas de repetitiva exaltación de la peculiaridad local, que recuerda muy mucho aquello de la exaltación del espíritu nacional. Todo un coñazo, ¡vamos! ¿Y de la tan cacareada cultura quién habla? Porque todos estos publicitados eventos entran siempre dentro del marco de “algo cultural”, que si la semana cultural de… que si las jornadas culturales de… el encuentro cultural de… ¡Ah, la cultura! Y yo, harto de aguantar rollos, descreído e inculto vocacional, manifiesto, como la heroína de una película “de culto”, que nunca más volveré a bostezar en un acto cultural. Esos niños a los que invocáis, esos “chiquets o xiquets” que pacen pacientes vuestra cultura, si tienen un ápice de sentido crítico, os tirarán esos mamotretos soporíferos a la cabeza. ¡Hay que reírse, señores! ¡Hay que buscar la alegría! ¡Espolear el sentido crítico y del humor! ¡Y dejarse de filosofar mirándose el ombligo (o melic, ¡qué más da!)! No hagamos de la cultura un sinónimo de muermo. Alicia Estopiñá
Article complet

UN PAS MÉS, A FONDESPALA

Volia escriure un poema a una terra que no conec, a un poble que no he vist mai, però sé del seu voltant, del seu entorn i això ja és molt. És una terra gran, que té sensible el cor. Potser un ocellet a cau d’orella, moltes coses m’ha contat. Fondespala és un poble de llegendes i quan ens trobem a qualsevol lloc, sempre estem donant l’esquena a una font, cadascuna diferent, amb la seva pròpia història. Terra regada per dos rius, Penya i Tastavins. La seva activitat econòmica és la ramaderia i l’agricultura. A més d’oliveres i ametllers també tenen cirerers, i quan floreixen, el camp és, com la primavera, en un esclat de flors blanques i rosades, paisatge de gran bellesa negat de brises perfumades. Fondespala té edificis de caire medieval, com l’ajuntament, la casa de les Belses, els pòrtics de l’antiga muralla. Es destaca la Torreta, la presó pública recentment restaurada, on s’organitzen exposicions de pintura i altres activitats culturals, i té un modern Mirador amb vistes espectaculars de tota la comarca. També edificis d’esplendor arquitectònica, com l’església de Sant Salvador, l’ermita de Sant Miquel i la capella de Sant Antoni, l’ermita de Santa Bàrbara i el cementeri medieval un dels llocs, més importants per visitar. També té la Seu dels Càtars, conserva les esteles originals, on es poden observar els gravats amb les seves simbologies. Poble que estima la Cultura i és digne d’admirar. Celebren la Fira del llibre i de les noves tecnologies, mira al davant, al futur, i aquesta tarda calorosa d’estiu, que l’he vingut a visitar, s’espargiran al vent, llibres paraules i poesies plenes de sentiment. Glòria Fandos Gracia Segona Trobada d’autors ebrencs al Matarranya Fondespala, 12 d’agost de 2007
Article complet

ITINERARI POÈTIC CALACEIT

calaceit2.jpg El passat dia 4 d’agost se celebrà una vetllada poètica a Calaceit, inusual, fantàstica, organitzada per “l’Associació Cultural del Matarranya”, representada per José Miguel Gracia, president, i Cèlia,directora, també poetes, la Seu de la qual està situada al mateix poble. El recital poètic es realitzà fent un itinerari per gran part del poble, començant des de la plaça de l’ajuntament, fent parades en els llocs més emblemàtics del poble per recitar poemes. Va haver una gran participació de poetes i poetesses, locals com Jaime Jimeno i altres, també vinguts de Deltebre com Eduard Carmona, Paco Morales, Javier Caballero... Judit Ortiz. Cinta Mulet d’Horta de Sant Joan. Era d’admirar el gran nombre de públic que ens seguia, delectats i ansiosos per escoltar-nos recitar els poemes de tot tipus, jo els vaig recitar un poema dedicat a Calaceit, que el van rebre també amb força aplaudiments. La gent sortia als balcons per gaudir de la veu dels poetes, com si fóssim antics joglars, i el temps s’hagués aturat en el passat. El marc arquitectònic feia honor, ja que el poble esplèndidament restaurat, conserva una gran bellesa. Acabàrem a la plaça més alta del poble, que més que una plaça era un jardí, on hi havia un llibre obert de pedra, on es llegia, “Plaça dels artistes”. Gaudirem de l’agradable brisa de la nit, el perfum de les flors, i la remor dels versos...A la baixada, les autoritats del poble, representades per l’alcaldessa Rosa Domènec i altres regidors ens obsequiaren amb un suculent sopar, molt satisfets de la vetllada poètica, i també turística. Gloria Fandos Gracia
Article complet

Pista joc literari de Tens un racó dalt del món

El bloc de Jesús M. Tibau, Tens un racó dalt del món, ja ha proposat el 17è joc literari, on caldrà endevinar el títol d’un llibre i el seu autor a partir d’una foto-enigma. Com a ajuda i per tal de col·laborar en aquesta iniciativa, us facilito una enigmàtica pista de l'autor en forma matemàtica 1/16. Al seu bloc trobareu les instruccions per a participar i els premis als quals es pot optar. Amimeu-vos!
Article complet

"La Clau Gaudi/La Clave Gaudi" 18 d'agost a Llibreria Serret

Fitxa Andreu Carranza al Serret Bloc: L'Andreu Carranza i el Esteban Martin, una de les parelles en mes exit del mon Literari d'aquets moments, els tindre a la Llibreria el dia 18 d'agost de 11:00h. a 13:00 firman exemplars de "La Clau Gaudi". Tots los llibres de l'Andreu Carranza al web: Els podeu seguir al seu "myespace" la-clave-gaudi-cartell.jpg El Andreu Carranza y el Esteban Martin, una de las parejas mas exitosas del momento en el mundo Literario, los voy a tener en la Libreriael dia 18 de agosto de 11:00 a 13:00 h. firmando ejemplares de "La Clave Gaudi". Toda la Bibliografia del Andreu Carranza dentro de mi web: Los podeis seguir dentro del "myespace" de Andreu Carranza y La Clave Gaudi"
Article complet

"Estius a l'Ebre", triomfe al Matarranya

dsc01187.JPG La Llibreria Serret, va tindre el goig de poder obsequiar als seus clients amb una borrachera d'autors Ebrencs (20 en total), tots de "Estius a l'Ebre de Aeditors"...tots ells...Cinta Mulet, Jordi Andreu, Cinta Arasa, Rafel Duran, Glòria Fandos, Ramon Àngel García, Albert Guiu, Ma. Josep Margalef, Laura Mur, Judit Ortiz, Eva Queralt, Emigdi Subirats, Jesús M. Tibau, Josep Igual, Vicent Sanz i Josepa Vilurbina. a mes de altres autors com La Francesca Aliern, i la Teresa Bertran,van disfrutar a la Llibreria Serret signan mes de 25 llibres d'Estius a l'Ebre i tambe les seues publicacions d'altres editors. Tots ells, juntament amb l'Alex de Aeditors i jo mateix, disfrutarem d'un dinar a Vall-de-roures a mes de les magnifiques presentacións dels Blocs Ebrencs i Webs del Territori i vam tenir tambe el "Premi Guillem Micolau" d'enguany...la Susana Antoli,una trobada fabulosa...per repeirla un altra vegada...durant l'any per poder donar-li un aspecte diferent per no cansar a un public entregat, enguanny em sabut demostrar ser creatius...l'any que bé mes encara...gracies a tots...la organització a carrec de l'Ajuntament de Fonddespala, la ass.ACHA, Penya del corb (especialment)...espero l'any que bé que hi tornem en la mateixa il.lusió que enguany. Gracies per tot. Octavi Serret.
Article complet

Estius a l'Ebre fá cap al Matarranya, diumenge a les 12:00h. a Llibreria Serret

coberta-estius.jpg El diumenge dia 12 d'agost, dins de la "2ª Trobada d'autors Ebrencs al Mataranya" que es fara a Fondespatla a les 19:30 de la tarde, es presentara a Llibreria Serret "Estius a l'Ebre" de Aeditors. L’Àlex Ferré, d’Aeditors, després de L’altre Nadal, fá que 21 escriptors de les Terres de l’Ebre participen en un nou recull de 21 relats . Els autors que col·laboren aquest cop som: Jordi Andreu, Cinta Arasa, Rafel Duran, Dora S. Farnós, Glòria Fandos, Sílvia Favà, Ramon Àngel García, Xavier García, Valer Gisbert, Albert Guiu, Ma. Josep Margalef, Josep Meseguer, Núria Menasanch, Laura Mur, Judit Ortiz, Eva Queralt, Emigdi Subirats, Jesús M. Tibau, Josep Igual, Vicent Sanz i Josepa Vilurbina. Tots ells hi seran a lla llibreria Serret a les 12 del mati
Article complet

“En el Matarraña hay muchos enclaves cargados de energía”

entrevista a Jesus Avila Granados en el Diario de Teruel el dia 30/7/07 en-el-santuario-de-la-virgen-de-la-balma-web.jpg ‘La Mitología celta. Raíces y símbolos mágicos de la primera cultura europea’ es el último libro de Jesús Ávila, autor de 56 títulos. En su nueva obra, el escritor recupera una parte importante de las tradiciones de la antigüedad e incide en la huella dejada por éstas en zonas como el Bajo Aragón.... la entrevista en pdf.la-07-del-30-7-07.pdf “la Mitologia Celta” la ultima Obra de Jesus Avila Granados, se presenta en el Matarraña Dentro de la “Semana Cultural” de Fuentespalda (Matarraña), el dia 11 de agosto a las 20:00 h. tendra lugar la Presentacion de la ultima Obra de ensayo dedicado a la “Mitologia Celta” de Jesus Avila Granados, la presentacion ira a cargo del Ceramista Joan Panisello; lugar: Centro Multiusos Plaza de España S/N. Lo que podria ser la tercera parte de una “Trilogia” editada por M.R Ediciones, junto con la “Mitologia Templaria”, “Mitologia Catara” la “Mitologia Celta” es la culminacion de una investigacion por parte de Jesus Avila por los origenes de las culturas mas ancestrales, una obra que es recomendable al cien por cien y que junto a los anteriores volumenes llega a consolidarse como una gran Obra Literaria… Jesus Avila Granados, uno de los mejores medievalistas e investigador de la “Historia no Oficial”, nos deleitara dando una “Magistral Conferencia”, sobre uno de los enigmas mejor guardados…la cultura Celta..uno de los eslabones perdidos para continuar investigando sobre uno de los misterios que mas tinta ha hecho correr en el mundo de la literatura…”El Temple y el Santo Grial”.
Article complet

"de l´Ebre al Matarranya", Ultim espectacle/Ultimo Espectaculo de la Montse Castellà

Montse Castellà fá el primer tast al Matarranya montsecastella-torre-visco-bloc.jpg RESTAURANTE DEL VISCO FUENTESPALDA noches-de-verano-2007-poster.pdf Noches de Verano CENAS CON MUSICA EN LA TERRAZA Jueves 16 de agosto a las 21h00 Montse Castellà cantautora – de l´Ebre al Matarranya Domingo 19 de agosto a las 21h00 Montse Castellà cantautora – de l´Ebre al Matarranya
Article complet

ENTRE DUES AIGUES

Carena d’un serrat, línia divisòria, fils d’aigua transparent, dos rius, dues aigües, dos ulls, dues llàgrimes. Algars i Matarranya, com dos fills, nascuts de la meva entranya. L’origen de Calaceit fou un castell sense encanteris ni fades... amb els seus carrers i les places. L’església de Sant Pere i l’antiga Mesquita, l’església de Santa Maria d’estil Barroc, construïda sobre una antiga església gòtica. Conserva la Santa Espina en un reliquiari de plata, de la qual la gent del poble és gran devota i l’estima. És ric en jaciments arqueològics i pintures rupestres. El Poblat Ibèric de Sant Antoni és el més important. També el Tossal Redó els Castellans, les Ombries, el Vilallong, la Vall Cabrera, les Ferreres i el Mas del Rei. Calaceit té una densa història, ha caminat en el temps, han passat segles i anys. Sofreixen guerres de sang, les Carlines, la de Successió i la guerra dels Segadors. Pateixen malalties, pestes, penúries i per intentar sortir endavant creen la Carta de Població. Arriba una primavera, precària economia, conseqüència d’una nefasta postguerra. Gelades que arruïnen les collites. La gent emigra a l’exili a França o a les ciutats industrials, creuen fronteres, recerquen nous horitzons, en busca d’una vida millor de pau i de treball. Ara Calaceit és un present, Calaceit és avui, i és ric, és rica la seva gent. Riquesa en agricultura, d’oliveres i ametllers, també la vinya els dona vida, una alenada més suau. Tenen ramaderia, industries de l’or líquid, impremta, taller de marroquineria i empresaris de la construcció. En Cultura i en festes tenen un tresor molt gran que alimenten l’ànima i el cor. Escola de música i moltes associacions, on la dona és la protagonista d’activitats Culturals. Festa de Carnaval, Dia del Llibre, Dia de la dona treballadora i un Club Ciclista, feixuc esport, però qui mou les cames li batega el cor. Té una Biblioteca i el Museu Cabré. Les festes de Primavera, amb la romeria a l’Ermita de Santa Anna. En honor a sant Isidre fan la Festa Major. Els dilluns de Pasqua Festa de la Santa Espina, processó pels carrers de la vila que estan guarnits amb catifes de flors. I per la gran poetessa, Cinta Mulet, nadiua d’Horta de Sant Joan, i l’amic Octavi Serret, de Vall-de-roures, que estima les lletres amb cor, i que ha fet de pont, avui jo soc aquí, a Calaceit, a l’associació Cultural del Matarranya. Us dedico uns versos, humils, senzills . Un grapat de paraules, que pot ser us semblaran un embolic, amb informació recercada d’Internet, noves tecnologies avançades que estan al nostre abast, i paraules de sentiment que m’han brollat sinceres del meu cor. Entre dues aigües de dos petits rius, com dos amors, dues terres, dues mares, dos fills, dues filles, Algars i Matarranya m’han negat la ment de records... records d’infantesa, quan per un tren, per una via... de la línea de Vall de Safan, per aquestes dues aigües passava, mirava el paisatge per la ventanilla, m’enriquia, creixia... Caminant pel meu camí de la vida he arribat a aquest punt, al poble de Calceit, que té les portes obertes, hem de veure que el món és una gran porta oberta, per on tots podem entrar, que ens donarà pas a l’amor i a la Pau... Deixant de banda la maldat l’egoisme, les guerres, la violència i el estafadors de la bona fe... Gràcies amics, gràcies amigues. Glòria Fandos Gracia Trobada de poesia de “L’Associació Cultural del Matarranya” Calaceit 4 d’agost de 2007
Article complet

<1...574
575
576
577
578
...598>