Per un #SantJordi2’018 ple de #roses i #llibres en Josep Santesmases i manel Ollé, dissabte 21 a #llibreriaserret














Per un #SantJordi2’018 ple de #roses i #llibres

 

 

18 de febrer a Vall-de-roures

 

Els llocs són espais on, en retornar-hi, la memòria expandeix

records. No és el lloc qui els guarda sinó qui els revé.  

Ara mateix a la plaça de Vall-de-roures, després d’haver esmorzat

a la fonda La Plaza, recordo haver-hi dormit una

nit de juliol de fa anys: el so i el moviment festiu de la nit,

la llum groguenca que inunda la plaça i banya les pedres,

el despertar del nou dia amb el ressò del soroll, com un

eco rebotat, de les activitats quotidianes de primera hora.

Records dolços, parts de moments viscuts aquí mateix.

Pugem cap a l’església i el castell i m’adono de les millores

al carrer i les cases per on passem. La pedra llueix la

netedat on abans persistien arrebossats escrostonats, capes

descolorides de blauet o de calç. Comentem que la configuració

tradicional era aquella, la que s’ha llevat de les

façanes com una capa de solatge que amagava la bellesa de

les pedres. Però potser tampoc és això, més que tradicional

era de consuetud. El costum, les conveniències, els recursos

i les possibilitats de cada època. Ni tradicional el que

ha desaparegut, ni recuperació el que veiem i ens agrada.

Si de cas, tradició d’una època concreta que a mesura que

passen els anys i les generacions canvia, s’adequa a cada

moment. Més aviat es tracta de repensar amb els ulls de

cada moment, els gustos i les necessitats. Mai recuperem,

per exemple, el que ens descriuen les imatges fotogràfiques

antigues, les que sovint ens mostren uns llocs molt

menys idíl·lics dels que a vegades es predica. Si en els llocs

la recuperació de la tradició deriva cap al tipisme ja hem

begut oli. En l’arquitectura que s’adotzena, però també en

les festes o els menjars. Tot és del moment en el qual vivim

i el present no consisteix a voler reproduir fidelitats inexistents

del passat sinó a refer les herències, com si fos una

finca de terra on cal renovar, millorar i atendre continuadament

els conreus.

Els rius personalitzen els pobles i les ciutats, principalment

quan freguen les cases i cal travessar ponts per entrar-

hi. A Vall-de-roures amb el riu Matarranya que dóna

nom a la comarca se segueix un model freqüent. La població

antiga en una banda i l’expansió en l’altra. El clos tancat

arrecerat entre el castell i el riu, i l’eixample modern a

l’altra banda, més plana i amb més àmbits. El passat més el

present sumats que conformen el present. Al marge de tot,

Vall-de-roures és una població que impressiona i s’evoca,

on ja hem sumat uns altres records perquè rebotin quan

hi tornem.

 

Josep Santesmases  i Ollé

 


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.