POEMA D’UN NEN QUE NO HA NASCUT (1973)




 

POEMA D’UN NEN QUE NO HA NASCUT  (1973)

 

 

No soc al món, no he nascut

perquè els pares no han volgut.

Em podien mantenir,

em podien fer estudiar,

 i m’haguessin estimat;

però el temps els va passar,

primer, perquè eren molt joves

i volien disfrutar,

després perquè convenia

a dos fills alimentar

i un tercer ja no hi cabia.

Quan deixaren d’ésser infants

i podien  pensar en mi

el pare començà a dir

que la mare ja era gran,

i potser tenia raó,

i així va ésser com jo

no he pogut arribar

a poder-los abraçar.

 

Mª Teresa Sanz



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.