Poesia a la frontera pel Santi Borrell: la frontera és el boto d’una camisa el desig d’obrir aquesta frontera...
7.Trobades al Matarranya dijous, 4 de agost de 2011 | Comentaris
Tweet
.... la iniciativa del llibre parteix d’Octavi Serret, conegut llibreter de Vall-de-robres, de la comarca del Matarranya........ la intenció del llibre es poder apropar cultures.... fer un encreuament de camins.... de llengües.... de comunitats.... de realitats també.... un llibre per caminar junts damunt una frontera..... una frontera que per molt imaginada o inventada que es digui.... aquesta frontera existeix....
..... la comarca aragonesa del Matarranya que té frontera amb Catalunya és un punt geogràfic que pot unir molts altres punts .... punts que es mouen per tots els mapes..... fronteres que corren pels mapes.... el llibre parteix d’aquesta idea... la idea de poder conjugar.... la frontera.... de viure damunt d’ella......
.... el llibre.... la frontera.... els poemes.... un camí que passa per la frontera..... els poetes.... una frontera entre el llibre i els lectors..... entre la poesia i la realitat.... els lectors.... la frontera final... la frontera real... la frontera per veure que no hi ha una frontera possible...
...... escriure la frontera.... sentir, investigar, treballar la frontera.... aquest és el tema del llibre..... quina frontera som i quina frontera sentim..... quina frontera fem..... quina frontera volem... quina frontera som....
......... durant els primers contactes que vaig tenir per coordinar aquest llibre i buscar poetes que volguessin escriure sobre la frontera..... molts poetes preguntaven de quina frontera s’havia de parlar... si de la frontera geogràfica... política... o de la frontera mental.... doncs això... la frontera mental és la que marca i decideix totes les fronteres... els límits de la ment per inventar la realitat de les fronteres.....
......... es podria parlar de fronteres o viure sense fronteres..... però abans, s’ha de separar la realitat del desig..... perquè la frontera és una realitat...... és la frontera del poder... la frontera dels reis..... la frontera dels castells... la frontera de les possessions... la frontera de les propietats del rei o dels amics del rei.... aquesta és la història de la frontera explicada en vint paraules... la frontera que no es veu des del castell... la frontera per marcar
.... si hagués d’escriure una altra presentació d’aquest llibre... parlaria d’un altre concepte de la frontera.... parlaria de les fronteres que s’allunyen o s’aproximen... parlaria de les noves fronteres.... de l’actualitat política.... de les noves majories.... de les noves fronteres del silenci.... parlaria de les fronteres que es fan amb guants de seda.... les fronteres de l’odi.... les fronteres del menyspreu cap a les altres cultures... .... segurament veuria unes altres fronteres.... les fronteres de les empreses, de la realitat laboral.... les fronteres dins d’una ciutat..... les fronteres socials.... les fronteres de la ciència .... les fronteres entre els éssers i els animals....
.... alguns poetes que participen en aquest llibre no s’han ajustat al tema de la frontera.... com una demostració del valor tant estrany que té la frontera.... la frontera com una metàfora... la frontera com una realitat desconeguda o potser inventada... potser inventada per tenir por a conèixer la realitat...... no obstant, les fronteres encara fan més por.... potser, per això, les fronteres expressen la por dels pobles, del passat, de la tradició...... potser sí, potser no.....
..... ara que les fronteres han desaparegut en les seves imatges més comunes, en les imatges de les barreres, amb les seves franges vermelles i blanques... aquestes imatges continuen existint en altres fronteres.... perquè la por continua existint.....
.... llegint aquest llibre, veig els poetes i tots els lectors damunt la frontera, escrivint paraules damunt la frontera...... per alguns, les fronteres poden desaparèixer escrivint paraules.... per altres, només poden existir amb pedres, murs i ciment...... per tant, les fronteres donen per escriure molts poemes i molts llibres...... esperem que siguin llibres bons.... llibres per fer bondat..... i donar-los les mans com a bons germans.....
.... per finalitzar... deixaré els fragments d’un poema que voldria llegir.... algun dia... damunt una frontera...........
la frontera és el boto d’una camisa
el desig d’obrir aquesta frontera
la frontera entre l’alegria i la tristesa
la frontera entre una pedra i un nen
la frontera entre l’amor i la guerra
totes les fronteres que hi ha en una frontera
la frontera és un tall damunt la terra
una ferida que respira sota la terra
una ferida per tots els dies entre tots els éssers
la realitat és una frontera de portes i més portes
la frontera no la veig, la busco i no existeix
miro dins meu i aleshores sento alguna cosa
jo visc dins d’una frontera
el meu cos és una frontera
entre el que sóc i crec que sóc
entre el que sento i expresso
jo sóc la meva frontera
la frontera està dins meu
la frontera està en la partícula més petita del meu cos..
en la partícula que no pot separar res.....
camino damunt la frontera
i veig com les paraules desapareixen
tot desapareix en una frontera
quan un home travessa una frontera
les cames se li tallen durant un instant
Santi Borrell
Qui som
