Populus nigra
7.Trobades al Matarranya divendres, 16 de juliol de 2010 | ComentarisTweet
Quan els homes encara eren infants
es banyaven despullats als tolls dels rius
i deixaven la roba en el vessants.
Passà i passà el temps i hi naixeren i creixeren els pollancres
—verds, lluents— enlairant la joventut i les despulles dels humans.
Ara, tots els anys pel mes de març,
uns floreixen amets masculins —allargassats, rogencs i densos—:
són els que hissaran pantalons curts, calçotets i samarretes.
Uns altres floreixen verds amets femenins
—just a l’ovari dos estigmes i un pistil—:
són els que arboraren brusetes, faldilles
i calcetes amb puntetes de fil.
Tota la roba enlairada
està tan esquinçada i caducada
que amb blanc del mes de maig
i amb groc de la tardor,
es fonen sexe i restes
de faldilla i pantaló.
La balança del temps enjús igualarà el fred i els drets,
però els pollancres restaran sempre dioics.
Josep Miquel Gràcia
Articles relacionats
Qui som
