Presentació de l’Ebre blook, relats d’aigua dolça al Serret Blog, per Jesús Mª Tibau






Aquesta va ser l’aportació del Jesús Mª Tibau a l’acte de presentació juntament amb el Josep Igual amb la coordinació de la Pepa Nogues, de “Ebre-blook: relats d’aigua dolça” a Arnes el dissabte 24 de gener.
    Presentació de l’Ebre blook, relats d’aigua dolça al Serret Blog.
L’any 50 abans de la nostra era, els gals van ser vençuts pels romans després d’una llarga lluita. Els caps de les tribus van deposar les armes als peus de Cèsar. La Gàl•lia ha estat ocupada; tota sencera? No! Una petita regió resisteix a l’invasor; una petita regió on trobarem el nostre heroi. ebre-blook-llibreriaebre-blook-llibreria1gif Suposo que a tothom li sonarà l’inici d’aquesta història. Exacte, es tracta de les aventures d’Astèrix. Us preguntareu quina relació hi ha entre una petita vila de la Gàl•lia ocupada pels romans i les Terres de l’Ebre actuals. Fa uns dies, abans de començar a preparar la presentació del llibre, em va venir al cap l’inici d’aquesta història, concretament quan pensava en la persona que ho ha fet possible: l’Octavi Serret. Aquest fenòmen de la natura té molt a veure amb l’Asterix del còmic i també amb l’Obelix, que de petit va caure a la marmita on es trobava la poció que donava forces als gals. Qui el conegui sap de què parlo. L’Octavi està dotat d’una energia fora de mida. ebre-blook-llibreria3ebre-blook-llibreria5“Els llibres no es venen”. Aquesta és una temible frase, massa usada avui en dia, que amenaça el món de la cultura i als qui pretenen viure-hi amb certa dignitat, com un poderós exèrcit romà sense pietat. Però en un petit poble de la Gàl•lia ( o de la Matarranya) algú resisteix amb fermesa i fa que la frase perdi tot el sentit. Amb una empenta que s’encomana, armat d’il•lusió darrere la muralla real del mostrador, o de la virtual del seu blog, l’Octavi Serret, aposta fort pel món del llibre en general, i pels llibres de les Terres de l’Ebre, Maestrat i la Franja especialment. Mentre posa un suplement del diumenge dins d’un diari, parla per telèfon i no para de recomanar i vendre llibres, el seu cap enginya mil excuses per fer vindre autors/es a la seva llibreria, per organitzar activitats i per pregonar-les als quatre vents. Amb la Francesca Aliern sovint ens referim a l’Octavi, carinyosament, com “la fera” per la seva vitalitat i entusiasme. Per sort, els darrers anys n’hem conegut alguna més de “fera”, com ara l’ Emigdi Subirats, escriptor campredonenc, articulista i estudiós infatigable de la literatura ebrenca o l’Albert Pujol, ànima del portal llibresebrencs.org i de la Fira del Llibre i de l’Escriptor Ebrenc de Móra d’Ebre, per exemple. Lamento deixar-me algú nom, perquè n’hi ha més. Això no és cap crítica als qui encara no han vist la llum d’un futur esperançador, o als que l’experiència de molts anys ha fet caure en el desànim. Jo mateix, durant un temps, vaig tenir una actitud més aviat passiva, esperant que altres organitzessin actes on col•laborar, i esperant la seva invitació. Però he descobert que, amb voluntat, es pot aprendre a ser "fera". El 2007 l’Octavi va llençar la proposta d’enviar textos per ser mostrats al seu blog amb un consiserable èxit de participació. Però no en tenia prou. Ell, amant dels llibres, volia tindre una mostra d’aquests relats al taulell de la llibreria i, gràcies a Cossetània Edicions aquesta conjunció d’esforços ha tingut fruit en el llibre Ebre Blook, relats d'aigua dolça al Serret Blog que recull relats de 17 autors i autores, dels quals en subratllo quatre paraules:
LA GAVINA de Francesca Aliern Reflexiona sobre la necessitat de llibertat, tot i que, de vegades, causi dolor. MALES COMPANYIES, de Jordi Andreu Ens narra una història amb una estructura original, a l’inrevés, començant pel seu dramàtic final. LO FI DELS LLOPS A BESEIT, de Susana Antolí El dolor d’una família converteix en injustes víctimes els animals. Assenyalo dia, hora i lloc… de Tere Bertran Una dona necessita tornar uns quants dies a la seUa caseta enmig l’arrossar del Delta per trobar un vell estimat. SOCIETAT MERCANTIL, de Pere Casanovas Divertida i alhora trista història de dos vells caçadors, que no volen renunciar, malgrat les seves limitacions físiques, a un dia de caça. LA SOLEDAT DE MIREIA, de Glòria Fandos La narració ens banya en la tristesa que comporta la soledat d’una dona a la vora del riu. EL LLADRE DE SOMNIS, de Joan Manuel Garcia Misteriosa història d’un personatge que, sense saber-ho, s’ha convertit en un agent polaritzador d’emanacions axiodixals, cosa que provoca uns danys irreparables i involuntaris als llibres que tant estima. L’ARMARI, de Maria Lluïsa Gascon Experiències misterioses que viu la protagonista a la casa dels seus iaios quan torna al poble de vacances. CONCHA, de J. Carlos Gil Solitud i derrota per la pèrdua dels éssers estimats. ÚLTIMES NITS AMB CARME, d’Albert Guiu Narra amb tritesa i tendresa el final de la vida d’una rodamón, amb frases plenes de bellesa com: “la lluna fa ganyotes taronges, mentre jo me la miro”. LA TROMPETA I EL QUINCALLER, de Silvestre Hernàndez El lament d’una trompeta ajuadarà al seu propietari a reconsiderar quines són les prioritats a la vida. CANTAUTORE, de Josep Igual Amb el seu estil inconfusible i genial, intel.ligent i irònic, ens parla d’altra gent de malviure, a més dels escriptors: els músics. La sargantana de Maria Josep Margalef Una especial relació entre una dona i l’aigua. que acaba amb “una immensa felicitat blava i verda, de terra i sal, de fang i d’aigua”. SOLA D’ESPARDENYES PER TARONGES, de Laura Mur Ens explica una de les moltes tristes històries de la postguerra que, lamentablement, molts compartim. UNA AUTÈNTICA MERAVELLA, de Vicent Sanz Les segones parts potser son són reeixides, ni a la vida, ni a l’amor, però tant l’una com l’altre sembre ens obrin una nova porta. HEM DE PARLAR, d’Emigdi Subirats Fa un passeig per la immoralitat i la hipocresia de certes relacions conjugals, abocades a la infidelitat. UNA QÜESTIÓ DE COMPETÈNCIES, de Jesús M. Tibau L’encarregat de l’enllumenat d’un ajuntament ha de suportar un nou il.luminat.
Jesús M. Tibau Arnes, 24 de gener de 2009
Articles relacionats


comentaris
1 - octavio;
27 de gener de 2009, 22.25 h
Agrait, Jesús, per tot...ja que sense la teua presència, fas que tot fos mes facil...per un altra banda, es molt acertat el que dius...per que realment si no ho li donem canya a la nostra producció literaria, fins i tot col.lapsar-ho serie la manera de deixar clar...on es la producció literaria en llengua catalana???
una vegada mes...gracies Jesús



5 |10 |20 |Tots
1


comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.