Recital poètic de Conxita Jiménez per presentar lo llibre “El Bres de les Fargues” al 2 Lo +rural =Saludable a les Vinyes del Convent






2º “Lo +Rural = Saludable
” 

3 d’agost 2019


Jornada de Salut i Consciència a les vinyes i les oliveres del Celler “Les Vinyes del Convent” a Horta de Sant Joan 



Recital poètic de Conxita Jiménez per presentar lo llibre “El Bres de les Fargues” (Servitur Editor) en un cant a les oliveres i a les vinyes, rendint homenatge al mon rural




MATÍ: EN LA PRESENTACIÓ DEL VIDEO


De Terres i vents

  1. Guardo en una mà les fulles d’olivera  (pàg. 33)

  2. Els xiprers a mitjanit estan en silenci (pàg. 39)


  1. La idea serà entrar sense preàmbuls amb la recitació de la primera poesia sobre les fulles d’olivera perquè la gent comenci a imbuir-se en els records que evoca aquest arbre universal i mediterrani, amb qui la majoria hem crescut i ara d’adults ens recorda molt la nostra infantesa. 

  2. Tot seguit els esmentaré el caràcter sagrat de l’olivera des de l’antiguitat, i que fins i tot actualment seguim amb aquest culte als arbres com p. ex. cap al xiprer, que evoca la memòria dels morts i els acompanya.


De El bres de les fargues

  1. Aflores de la terra com una pedra antiga (pàg. 46)

  2. Terra vasta i segada (pàg. 60)


  1. I després d’això, aprofitant les diapositives en què surten les fotos de Jordi, que queden molt boniques vistes en alta resolució, aprofitaré per parlar de tota la memòria que pot arribar a guardar qualsevol farga amb tants anys gravats en les seues escorces, de tota la vida que porten dins i que fins i tot la transmeten a tot el seu voltant. Per això aquesta poesia que compara a l’olivera amb una pedra antiga que aflora plena d’esquerdes i ferides amb el temps guardat en les seues escorces pot ser una bona representació de l’esperit del recull.

  2. Amb aquesta poesia aprofitaré per parlar de la segona part del recull, la reivindicativa, el clam contra l’espoli, que crec que pel seu contingut també pot ser una bona representació d’aquesta part del recull. 

I ja després de tota aquesta preparació ja deixaré que la gent disfruti del vídeo. Ja no en recitaré més per no allargar i perquè dins del vídeo ja hi ha sis poesies recitades.



 

VESPRE: A L’AIRE LLIURE

 

De Terres i vents: 

  1. Vens de la terra i et busca la pell (pàg. 25)

  2. El sol baixa i esquerda la terra (pàg. 19)

  3. Rere les canyes s’estenen els sembrats (pàg. 37)

  4. El sol abraça un cel espaiós (pàg. 21)

 
  1. Iniciaré el recull tel·lúric amb aquesta poesia que d’una manera molt dolça compara la terra humida, és a dir, l’argila, amb una pell, una pell que mullada dona frescor i assumeix el poder de guarir i a la vegada es torna flonja i flexible fins a poder modelar-se com un rostre.

  2. Continuaré amb la visió ancestral de la terra com una amant de les forces de la natura amb poder de germinar i renàixer cíclicament i representada en la nostra cultura com la gran deessa mare.

  3. En aquesta poesia es pot veure l’esperit d’aquest moviment anomenat Rebrostem, que ha sorgit com a conseqüència dels incendis de Ribera d’Ebre: la capacitat de la terra de malgrat totes les dificultats i sequeres germinar i donar vida eternament.

  4. I crec que amb aquesta poesia brodaria ja el recital tel·lúric perquè no és ni més ni menys que una invocació xamànica a la pluja.

 

De El bres de les fargues

  1. Furtiva i greu la pluja romp la calma (pàg. 30)

  2. Dorm el silenci (pàg. 38)

  3. Sola la farga es redreça (pàg. 64)

  4. Saben a tolls d’oliva (pàg. 62)

  5. Cada dia naixent us reclama la terra (66)

  6. Incògnita

 
  1. i 2. Iniciaré el recital a les oliveres amb aquestes dues poesies que crec que com tenen un caire meditatiu i asserenat s’escauran molt be al moment, prop de la posta de sol.

  1. Seguiré amb aquesta que exalça el caràcter sagrat de l’olivera i la seua capacitat de transcendir i commoure el paisatge.

  2. Amb aquesta ja directament apareixen unes oliveres que impregnen la terra amb l’essència de l’oliva.

  3. I finalment acabaria el recital de les oliveres amb aquesta altra invocació: una invocació de la pròpia terra que les reclama perquè retornin cap a ella, en un gran i final cant d’amor on se’ls expressa allò que representen.

  4. Serà una sorpresa ;))


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.