REFLEXIÓ
Quan m’en vagi d’aquest món
no podré portar equipatge,
sols tindré per el viatge
els meus fets, i com tothom
no podré portar maleta
tot ho tindré de deixar;
de res em valdran riqueses,
ni cap amic influent;
si he matat, estarà escrit,
si he robat, serà apuntat,
i el be i el mal que hagi fet
deixarà d’estar amagat.
Passada ja la frontera,
caminant, vers l’infinit,
tot estarà decidit,
i la vida que m’espera
en el lloc ja senyalat
serà el que jo hauré buscat,
i cent anys de vida meva
(si es que jo hi puc arribar)
no em podran pas compensar
de l’eternitat sens treva.
Mª Teresa Sanz


