Retrat literari





(A Fancesca Aliern)
    Tarannà tranquil de riu de calmada presència, ploma valenta en combat contra les xacres socials, armada d’una prosa de corrent ebrenc: ferma i cabalosa, emmirallada de realitat i guarnida amb la poètica de la literatura. Escriptora de cor bo de lloba sàvia, missatgera de batecs pretèrits, travessa amb els isolats el pont de la solitud, escriu amb sabó moll contra les brutícies d’uns temps foscos que atemptaven contra la raó i la força blanca de les consciències solidàries, ni una sola de les seves trames passaria per estèril i innecessària. Els seus camins són quitranats de sensibilitat. Veu ferma que ens arriba dels tarongers de Xerta amb un regust del sabor de la canyella, menestrala de luxe de la paraula, les aigües del seu sentir transparent són de seda mullada i blava, tanmateix ella vol denunciar les més fondes amb el puny alçat contra les injustícies, i colpejar els que colpegen, per sembrar amb llavor de lletres les rels d’un món millor.
Albert Guiu


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.