Revuelta Porcina «El último aragonés vivo, 3» de D.Terrer, C.Azagra i E.Revuelta





 

Qui ho diu que un còmic o novel·leta gràfica no pot tenir crítica?...No serà perqué, com que se tracta d’ una narració bàsicament en imatges, no se considera tractable literàriament? I, aixíns ja tornem a la mateix polèmica dels primers temps del «Còmic»: els «entesos» en la matèria, deien que «los còmics», les tires còmiques tant com los àlbums, còmicbooks o qualsevol producte d’este gènere, eren «subliteratures», un «subgènere gràfic», o coses pitjors..., però: ja en la presentació, ens explica M. A. Lamata, que el guionista, aixó és en David Terrer, és un «geni» del guionatge de còmics i que en este sembla que ho demostra, al menys per la quantitat d’epítets calificatius admiratius que li dedica en les tres quartes parts d’esta presentació, mentres que al Carlos Azagra, reconegut dibuixant de còmics ja desde les époques heròiques del llegendari Andalàn, de Butifarra!, dels mil-i-un fanzines dels setanta i vuitanta del segle anterior, o encara d‘«el Jueves», amb prou feines li dedica, junt a la seva companya -colorista de fanzines com «Malavida», i profe de secundàries, la Encarna Revuelta- un trist paràgraf de quatre línies i mitja..., i tot per acabar demanant el Premi Nobel de Literatura al estupendo guionista David Terrer!, «cosas veredes!». Val-a-dir que esta «Revuelta Porcina» és -a banda d’ un enunciat de, supose i sinó que me perdone, (in)discret homentage a l’acoloridora, o tal vegada casual redundància...-  un dels elements, el tercer, de la Trilogia titulada «El último aragonés vivo» siguent los enunciats, o titols d’encapçalament, dels dos anteriors, el primer lo mateix que la sèrie i lo segon, que també està anunciat en animació dibuixada : «La amenaza robòtica»,

                         A més en esta introducció es nota que lo presentador «està en el ajo» del tema però, tot i haver «hurgado en sus (las de D. Terrer) neuronas» i de dir-nos (ara la editorial, GP) en l’apartat final en els consabuts biopics dels autors, que Terrer ha sigut també, a més de guionista, lo director dels curts de cinema El Último Aragonés Vivo i El Último Aragonés Vivo 2,  orígen de los còmics del mateix enunciat, lo que no deixa entreveure, dic dons, és que l’acció narrada passa a Valderrobres, i a Terol ciutat, «en clave de ‘deficiència’ ficción» com diu Lamata, i com tota la sèrie, escatològica i excessiva «donde las haya»...

Lo «intringulis» va de que la radiació i los vessaments químics, produits per l’abandonament de les centrals i fàbriques en la mort de tots los aragonesos (sic.), va fer que los gorrinos es transformessin en bípedes que xarren i en un cervell com lo de los humans, i que, un cop organitzats com los humans, per escapar a lo control policial d’ estos viuen en poblacions subterrànies, còpia exacta, superpoblades i fins evolucionades de les de la superfície, en lo mateix subsòl de les humanes, llavors abandonades..; i en estes que los de la «cerdidad» capturen a l’U.A.V. i a partir d’aquí es desenvolupa la narració, en publicitat obertament subliminal de la dieta vegana, bouleversements i batalletes entre porcs i humans, o hauria de dir entre porcumans i etcs...Molt ben narrada gràficament, com no podia ser d’altra manera  -és esèncial, perqué sense los expressius i estupendos dibuixos d’Azagra i sense l’expertessa en l’ acoloriment de la Encarna, no seria més que una altra de les centenars de grises i manides narracions de cifi que corren per eixos móns editorials...- estilísticament fets «como una habitacion del siglo XXII empapelada con  papel del siglo XX( años 70)», i amb un final d’alló més encertat, o hauria de dir «encerdat»?!

Ah, i abans d’acabar hi ha una «galeria de personajes ilustres» pintats com a cerdumans. En fi que si quan acabes de llegir este «qüento», de 107 pàgines, no estàs temptat d’exclamar tu també, com l’U.A.V., lo prota, «yo también soy un cerdo!» és que no hauràs entés lo missatge subliminal de que va lo genial guionatge de David Terrer, a qui s’hauria de  demanar lo proxim Premi de Literatura CIFI de lo Matarranya, per la seva aportació a una major entesa de molts de los problemes de per ací !!! ; i, sens dubte per, tal com diu lo cineasta de la presentació, «...la contribución a la Humanidad  que supone Revuelta Porcina!!»...

ja se sap que: a rio revuelto...menos eses! (esta coletilla radera és de la meua collita) i «con un poquico pan!».

                                                  Jos Dri Nir, Novembre 2017.



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.