Sant Jordi a Comarquesnord: Francesca Aliern: “La vida és a tot arreu igual”
1. Autors Ebrencs dissabte, 23 de abril de 2011 | ComentarisTweet
Francesca Aliern: “La vida és a tot arreu igual”
comarquesnord.cat,
» divendres, 22 d’abril de 2011
L’escriptora de Xerta (Baix Ebre) Francesca Aliern va presentar el passat divendres 22 d’abril a la Llibreria Serret de Valderrobres ‘L’espiera’, la seua última novel·la. En este cas, i sense marxar de les Terres de l’Ebre, Aliern ens submergeix en una història ambientada a la Xerta a principis del segle XX, una trama que es dibuixe entorn a dos famílies benestants del poble i amb lo fosc teló de fons causat per les estranyes desaparicions d’unes jóvens del poble.
L’autora va destacar que ‘L’espiera’ parle “d’una de les lluites de finals del segle XIX-inicis del XX, la gran diferència social que hi havia. I la vida que es desenvolupava a les dos cases més riques del poble, on no eren benestants, sinó industrials que tenien sucursals obertes a Sud-Amèrica i on enviaven l’oli d’estes terres. Ells tenien acaparat tot lo poder, eren qui donava feina a tot lo poble. Però per no perdre el poder ni el patrimoni, familiar, es casaven cosins amb cosins germans”, de tal forma que l’obra també parle d’amors secrets i endogàmia.
Amb ‘L’espiera, la seua autora reconeix que “canvio una mica de context, però no canvio ni l’estil ni l’entorn on passa l’acció. Sempre penso que les coses que passen en altres llocs també passen aquí. La vida és a tot arreu igual, amb lo seus alt-i-baixos, les seues passions, les seues mancances”. Això sí. ‘L’espiera’ és una novel·la força negra, on la desaparició de jovenetes en la flor de la vida i la psicosi col·lectiva prenen molt de protagonisme.
Este entorn fosc i de desconfiança col·lectiva se veu reflectit en lo mateix titular. “Als pobles teníem eixos portalons, i a dalt hi havia com una finestreta, com una espiera. Primer s’obria l’espiera, i se sabia si la persona que picava es coneixia i si se li permetia entrar a casa. Al desaparèixer estes noies, se va produir una psicosi col·lectiva on tothom desconfiava de tothom. Fins i tot les fàbriques on les dones treballaven van posar espieres”.
Articles relacionats
Qui som
