Sant Jordi al Matarranya






Sant jordi al Matarranya Tot i que Sant Jordi a l'Aragó es torne en "San Jorge" patró d'Aragó..fem el que podem...a "Llibreria Serret" tindreu l'oportunitat de tenir tots els llibres (durant quatre dies) en un 10% dto. tan dins la llibreria com els llibres que demaneú per email..bé, dins de "Les Terres de l'Ebre", el Jesus Mª Tibau te un altra prepectiva de com es viú al Matarranya el Sant Jordi.. dscf0673b.jpg Un món amb “feres”, afortunadament El pessimisme i el desencant acostumen a sortir a la llum quan es parla dels hàbits de lectura i de la venda de llibres. No tinc dades comparatives a la mà, i no sé si aquesta sensació és una inèrcia on estem instal•lats de veure l’ampolla mig buida o és una realitat. Sovint es parla de la necessitat de fomentar la lectura, cosa que sóc el primer en defensar , però no s’acaba de trobar la vareta màgica per aconseguir-ho, i potser a base d’insistir massa en el tema ens tornem carregosos i feixucs. Per això, com a coordinador del Club de Lectura de Tortosa, ja he deixat d’explicar que aquesta és la seva màxima prioritat; he decidit que la nostra finalitat principal és xalar amb la lectura de llibres i amb el seu comentari posterior en una tertúlia NO virtual. És millor predicar amb l’exemple. El derrotisme que molts cops flota en l’ambient és el pitjor dels perills. Malgrat tot, afortunadament, podem comptar amb diversos personatges que, carinyosament, anomeno “feres”. Es tracta de persones engrescadores, positives, carregades de projectes i il•lusions encomanadisses i que, contràriament a la sensació general, obtenen fruits sucosos. Em sap greu dir noms i deixar-me’n algun, cosa que lamento i demano disculpes, però me’n sabria encara més no fer-los un petit homenatge. Segur que n’hi ha més, i us prego que me’ls doneu a conèixer, però avui voldria fer esment als següents: Emigdi Subirats, escriptor campredonenc, articulista i estudiós infatigable de la literatura ebrenca; Albert Pujol, ànima del portal llibresebrencs.org i de la Fira del Llibre i de l’Escriptor Ebrenc de Móra d’Ebre; i Octavi Serret, espectacular propietari de la Llibreria Serret de Vall-de-Roures. Repeteixo que lamento deixar-me algú nom, perquè n’hi ha més. Això no és cap crítica als qui encara no han vist la llum d’un futur esperançador, o als que l’experiència de molts anys ha fet caure en el desànim. Jo mateix, durant un temps, he tingut una actitud més aviat passiva, esperant que altres organitzessin actes on col•laborar, i esperant la seva invitació. Però he descobert que, amb voluntat, es pot aprendre a ser “fera”. Jesús M. Tibau Abril de 2007
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.