Somnis
divendres, 6 de juny de 2008 | ComentarisTweet
Passaré la mà per la terra tova I daurada pel sol del crepuscle, I buscaré petjades perdudes del temps Que amaguen petits tresors oblidats Mentre el suau vent de maig m’envolta. I somiaré que tots dos som furtius Amants d’un temps sense nom, Com l’errant viatger que solitari No l’esperen parades, ni trens, ni persones. I gaudiré de cada estona al teu costat Conscient que cada dia és un miracle Que comença i acaba amb un nou sol Etern captiu d’un present anhelat.
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
