SUBLIM ESPERANÇA (1973)
1. Autors Ebrencs dimarts, 19 de gener de 2010 | ComentarisTweet
SUBLIM ESPERANÇA (1973)
Com l’aire que bufa,
com el sol que escalfa,
com l’escuma brava
que pica el rocam,
vull ésser lliure.
Quan els cabells volen
moguts per la brisa,
quan el sol escalfa
el meu cos gelat,
quan l’escuma blanca
el meu rostre esquitxa,
reflexiono i penso
“qui m’ha acariciat?”
Quan mon cos estigui
convertit en cendra,
i l’esperit voli
a l’eternitat,
surt i busca l’aire,
mostra al sol el rostre,
mulla els peus al mar,
i en la carícia
d’aire, sol i aigua,
reflexiona i pensa:
qui m’està besant?
Mª Teresa Sanz
Articles relacionats
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
