TALAIA





    S'albira una esperança en els somnis retrobats, creix el desig amarant-nos amb una brisa suau. Tan singulars com som, i tan plurals. Tan nostres, i tan com la resta. Fa basarda escriure versos inútils davant de tantes coses a fer. Solcar de singular bellesa el blanc, de personals emocions que ningú llegirà o escoltarà. A un li agradaria trobar la paraula precisa. Un voldria farcir els versos de sòlides teories filosòfiques, argumentar les raons de l'existir, concretar la direcció i el sentit dels fets. Un voldria instal·lar la seua obra en els contorns d'un món delimitat, uns camins que porten a un mar lluminós i blau, amb marjals de canyes que recullen el brogit de la mar. Un voldria trobar-se al caliu de les llars dels fills ja crescuts. Un voldria habitar el cim de la festa, quan la música agermana, més enllà de la tèbia existència familiar. Un voldria depositar sobre els versos una toponímia concreta, de carreus antics, de pujades i miradors que donen al mar, transcórrer per camins d'aljubs i ser com la memòria sàvia que va més enllà del tancament de la fosca pedra. Un voldria habitar un espai comú, des de la talaia. La talaia enllaça, desfà artificials fronteres, ofereix una continuïtat als ulls, un món sense riberes. El lloc abandonat des d'on el contemplador pot conèixer la veritat d'un espai. Des del cim dels turons es veuen els paisatges solcats per l'esforç humà. Un voldria des dels seus versos oferir una lliçó d'anatomia de l'esperit, conquerir sense condicions la densa floresta de les ànimes que s'expressen en un idioma concret, sense renunciar a altres enteniments. Un voldria no tancar-se sota la closca opaca d'unes certituds. Un voldria restar exposat al vent, a les pluges, a resguard del ranci aroma d'una llar idèntica a ella mateixa. Un voldria tindre visions perfectes, envair el moll de les condicions, traspuar l'art, ser amb la paraula pinzell, impregnar de colors el llenç de l'aire, produir calfreds amb la sola carícia de les paraules. Un voldria amb els versos ser concret i universal, evitar la sonsònia de les intencions i ser acte amb les paraules, proveir de raons la desraó del món.
TOMÀS CAMACHO
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.