TEMPS DE FRANJA: Carles Sancho, entreviste a Octavi Serret, llibreter i activista cultural del Matarranya, de l’Ebre i de la Franja.






TEMPS DE FRANJA Nº 83: febrer 2009: ENTREVISTA A OCTAVI SERRET: Octavi Serret, llibreter i activista cultural del Matarranya, de l’Ebre i de la Franja. El meu ofici és llibreter però estic molt satisfet de promocionar territori, llengua i escriptors>> En eixir de l’escola m’agradaven els llibres i vaig decidir vendre’n. Tinc clar que al faena de publicar llibres és de les editorials però m’encanta col•laborar-hi>>. M’ha fet molta il•lusió el II Premi Franja perquè el territori i la llengua són dos temes prioritaris en la meua llibreria des de sempre>>. tobada-el-riu-que-parla Octavi Serret (Vall-de-roures 1965) és el propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures. Compta amb més de 25 anys com a llibreter i quinze venent i promocionant llibres a través internet. La llibreria s’ha convertit actualment en un lloc de trobada dels escriptors de les terres de l’Ebre i del Matarranya i en l’espai comercial on el client pot trobar tot el que s’ha publicat sobre aquest territori. En la conversa que mantenim amb l’amic Octavi, havent dinat en el bar Casalduc, enfront mateix de la seua llibreria, en el creuament de carreteres, nucli comercial per excel•lència en la capital del Matarranya, el llibreter ens mostra el seu caràcter avui més positiu que mai amb raó, perquè fa unes setmanes va rebre el II Premi Franja: Llengua i Territori atorgat per Iniciativa Cultural de la Franja a través d’ASCUMA que li serà lliurat el proper 15 de febrer a Calaceit en un sopar literari a la Fonda Alcalà i fa uns dies ha rebut la notícia de la publicació del seu tercer volum de relats breus a partir de la selecció feta al Serret Blog. Ens avança que la presentació del llibre Ebre blook. Relats d’aigua dolça al Serret Blog es farà el 24 de gener, en una trobada d’autors que tindrà lloc a la llibreria Serret al migdia i que a la tarda es presentarà a la veïna vila d’Arnes, d’on és originària la seua dona, al Molí de l’Oli. L’acte serà a càrrec dels escriptors ebrencs Jesús M. Tibau, Josep Igual i les germanes Pallarès d’Arnes–Neus i Teresa-. Coordinarà la convocatòria l’antropòloga Pepa Nogués, membre de l’Associació Cultural La Bresca i de l’ASCUMA. L’edició i la selecció de relats ha estat a cura de Cossetània Edicions. Entre els autors matarranyencs que apareixen en el recull tenim a Silvestre Hernández i Susana Antolí. La major part dels escriptors ja havien participat en el primer llibre de relats breus El riu que parla, presentat a la trobada d’escriptors ebrencs al Matarranya de Fondespatla aquest mateix estiu, com Jesús M. Tibau, Jordi Andreu, Josep Igual, Albert Guiu, Emigdi Subirats, Francesca Aliern, Glòria Fandos, Maria-Josep Margalef, Laura Mur, Teresa Bertran i Vicent Sanz, altres no hi havien participat anteriorment: J. Carlos Gil, Joan M. Garcia, Maria Lluïsa Gascon i Pere Casanovas. Pregunta. Com vas decidir de fer-te llibreter? Resposta. Va ser en eixir de l’escola que m’agradaven el llibres i volia vendre’n. Amb l’ajuda del meu pare vam iniciar els contactes amb les editorials i van començar a confiar en mi envianat-me exemplars per muntar el negoci. Encara que en un primer moment els productes de papereria eren majoritaris, no es podia ser només llibreter a Vall-de-roures, que era la meua vocació. Amb 15 anys, al 1981, ja havia iniciat el negoci. Els primers llibres que vaig començar a vendre i que parlaven del nostre territori van ser: Pueblos del Bajo Aragón(1979) de Alberto Gargallo, La arquitectura gótica religiosa del Bajo Aragón turolense (1983) de Manuel Siurana i Viajar y comer por el Maestrazgo (1985) de Giorgio della Rocca en castellà i, a partir del 1987, la col•lecció de Pa de Casa editada pel Govern d’Aragó en català: Contalles de Teresa Claramunt, Pa de Casa de Santiago Vidiella, La nostra llengua d’Artur Quintana, L’home de França de Josep A. Chauvell i Pena-roja i Vallibona, pobles germans i Romanços del racó del foc i poemes de vida i de mort de Desideri Lombarte. P. Com vas decidir-te o per què vas decidir-te entrar a vendre a través d’internet? R. Ricard Solana, de Gràfiques del Matarranya, és qui em va introduir en el món d’internet l’any 1996. Ell ja tenia la pàgina web d’ASCUMA i amb aquell model que promocionava la venda de llibres d’ASCUMA em va recomanar una web de la llibreria per fer el mateix. Jo en aquell moment encara no tenia ni ordinador. En aquells moments la relació amb ASCUMA, editora de molts llibres, ja va ser molt intensa molt especialment amb Ricard Solana,Cèlia Badet o qui escriu aquestes ratlles. La venda de llibres augmentava considerablement en aquells anys i dos temes eren els prioritaris en la meua botiga: territori i llengua –ASCUMA- i senderisme –mapes-. P. Quins serveis ofereixes al client i als coneguts des d’internet? R. Ofereixo a través d’internet la venda de llibres, un fòrum literari per fer comentaris, un noticiari cultural de l’Ebre, Matarranya i la Franja i un blog de producció literària per a animar a tothom a publicar i editar textos, sobretot, una oportunitat per promocionar autors novells, sense oblidar els que ja han publicat. P. Ara has entrat en el món de l’edició de llibres. Qui et va donar l’empenta per entrar-hi? R. Fa temps que ho duia al cap. Però el que tinc clar és que la faena de publicar l’han de fer les editorials, jo hi puc col•laborar. Jo puc cedir els materials, amb la lògica autorització dels autors, que m’arriben al blog perquè les editorials puguen publicar. És la meua participació per promocionar escriptors que no tenen prou empenta per publicar en solitari. Els editors, majoritàriament, es refien del meu blog i de la qualitat dels textos que hi arriben i jo estic molt orgullós de veure el resultat de la col•laboració. P. En quins llibres has participat com a editor? R. Extrets del meu blog tres reculls de narracions breus: El riu que parla i Ebre blook en català i Madera de blog en castellà. Fora del blog: Matarraña desconocido, Gent del Matarranya, Els Ports i Memòries d’una desmemoriada mula vella. P. Recordes quins són els escriptors castellans més importants que han signat llibres en el teu local? R. Ana Maria Matute, Emilio Ruiz Barrachina, Jesús Avila, Sánchez Drago, Fernando Marías, Fernando Martínez Laínez... P. Recordes quins són els escriptors catalans més importants que han passat per la llibreria per a signa llibres a la llibreria? R. Vicent Pellicer, escriptor originari de Valldesgorfa encara que viu a les terres de l’Ebre, a qui vaig organitzar la primera presentació de llibres, Jesús Maria Tibau, Josep Igual i Francesca Aliern, també ebrencs, Silvestre Hernández i Lluís Rajadell del Matarranya... P. Et fa il•lusió la concessió del “II Premi Franja: Llengua i Territori” atorgat per Iniciativa Cultural de la Franja representada per ASCUMA? R. M’ha fet molta il•lusió perquè el territori i la llengua són dos dels temes prioritaris en la meua llibreria des de sempre. ASCUMA va ser l’inici, com ja he dit abans, de la meua vocació, el primer esglaó que vaig haver de pujar per dedicar-me a la venda de llibres. P. Quin ha estat el llibre o els llibres més venuts a la teua llibreria editats per ASCUMA? R. Segurament que Les plantes medicinals del Matarranya de Miquel Blanc. Després, altres de molt venuts, La festa de Sant Antoni al Matarranya de Salvador Palomar i Montsant Fonts, Memòries d’una desmemoriada mula vella de Desideri Lombarte que ha aconseguit una tercera edició, Lo Molinar, principalment el primer volum dedicat a la narrativa i al teatre, El banc de la paciència i altres narracions de Tomàs Riva també amb una tercera edició... P. Venda de material de papereria i llibres, exposició, presentació i signatures de llibres, recitals musicopoètics. .. tot i més en aquesta llibreria. No creus que resulta clarament insuficient aquest espai? R. Sí, però a mi m’agrada així. No obstant això si fos una mica més gran seria millor. En un local molt gran suposo que no m’hi sentiria prou bé. P. Fins i tot has estat promotor d’itineraris literaris, quins n’has organitzat i de quins autors i llibres? R. Principalment amb Jesús Avila Granados amb qui mantinc des de fa molts anys una amistat i una complicitat especial. Amb ell hem organitzat cada estiu diferents excursions: itinerari de la ruta càtara al Matarranya, la ruta de les presons i del pa al Matarranya i l’any que ve organitzarem la ruta del temple a les Terres de l’Ebre. Aquesta vegada ampliarem el territori per visitar i eixirem fora del Matarranya. P. Quins altres objectius futurs tens com a llibreter? R. No em plantejo gaires objectius. En tot cas: seguir amb la presentació i signatura de llibres, ampliar els serveis que ofereixo a través d’internet, col•laborar en edicions de llibres, implicar-me novament en trobada d’autors de l’Ebre al Matarranya... Xerrant com a bons amics el temps passa molt ràpid. Són més de les cinc quan hem decidit acabar l’entrevista i l’Octavi se’n va corrents. Des del bar comprova que no hi ha cap client esperant a la porta. Aquesta tarda obrirà una mica més tard la llibreria per culpa de l’entrevista a Temps de Franja. Gràcies Octavi.
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.