TIC, TAC... presentació a cura de Jep Ll. Ro.Ma., per a la llibreria Serret.





 

TIC, TAC...

 


No crec que, a estes altures de los temps actuals, hi hagi encara algú que no hagi sentit parlar de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, o dit sinteticament, les TIC. Doncs bé, aquestes Tecnologies (per cert hi ha algú que encara no sap qué és una Tecnología? o qué la diferencia d'una Tècnica?, si és aixi, més endavant, farem un nou article sobre lo tema) entren en les que s'anomenen NOVES Tecnologies (NT), ja que, si bé pel que fa a parlar de l'Era Industrial i de Revolucions Industrials, estos conceptes estan directament relacionats, no passa lo mateix amb les Tecnologies, les Noves, perqué estes raderes existixen a partir de la Revolució Electrònica, aixó és, desde que l' electricitat, recentment trobada d'utilitat, entre los segles XIX i XX, és aplicada doncs a processos industrials.

                           Entre les NTs, ens podem trobar algunes nexables a la Informació com la cinematografía, la radiofonía, la telemàtica, la computació informàtica, etc..., i Ciències relacionades com la Física i  Química aplicades,  la Matemàtica, la Lingüística, la Semàntica, la Cibernètica...Si bé les primeres (entre les tecnologíes i les ciències citades) conformaren la plena Societat de la Informació del s.XX, que tingué los seus fonaments, les seves bases en la impremta i la premsa del s.XIX, entre les següents, ens trobem amb la Matemàtica i la Lingüistica aplicades a les Teories de la Informació i la Comunicació, on als anys quaranta del s.XX, C.E.Shannon en definí els principis, desenvolupant mots i conceptes com missatge, codi, emissor, codificador, canal, decodificador i receptor..., qué i mercés a la Cibernètica, fundada i impulsada inicialment per N.Wiener, en posterioritat donaren lloc a los  llenguatges de programació, i fins a l'hipertexte i als protocols de comunicació entre maquines...

Des de los anys inicials de lo segle XX, Andrei A. Markov, va investigar sobre la teoria de les cadenes de símbols en literatura, i en los anys vint Ralph V.L. Hartley va proposar la primera mesura exacta de la informació associada a l'emissió de símbols, precursora del  bit (binary digit) i del llenguatge d' oposició binària....Va ser en los inicis de l'auge de la Informàtica, allà pels anys trenta i quaranta del s.XX, quan es varen dissenyar uns incipients llenguatges informàtics orientats a la programació de les primeres màquines de computació, com la que va dissenyar Alan Turing, que va desxifrar lo molt críptic i secret codi Enigma dels nazis, durant la 2ona W.W., o la que va construir IBM per a derrotar, jugant a escacs (Ajedrez), a lo campió mundial...Quins temps aquells en que una màquina computadora requeria milers de metres de cablejat, relés, transistors i centenars de metres de cos per a véncer un cervell humà, jugant: a hores d'ara resultaria patèticament anecdòtic e inconcebible que un ordinador o p.c. (una minicomputadora) de sobretaula, més petit que una clàssica màquina d'escriure en teclat, no pogués calcular exponencialment amb major velocitat i fiabilitat que qualsevol humà. Comencem doncs, a parlar de I.A. o Intel·ligència Artificial: la IA és una de les més avançades de les NT per a lo disseny d'aparells o màquines que en programació seudoneuronal, aixó és:  imitant matusserament lo cervell humà, facin lo més bàsic, com tasques feixugues o molt repetitives, de los humans; és correntment coneguda com la robòtica. Lo més dificil de la IA, més que la electrònica mecànica o la pneumàtica, és precisament la programació de les accions i comportaments de los robots, que com tothom sap es fonamenta en els llenguatges de programació.

Però, al 1959, Edward T.Hall, membre de la anomenada “escola de Palo Alto”, o també lo “col·legi invisible”, multidisciplinar de teorics i investigadors oposats a la teoria de Shannon, va publicar una obra titulada “The Silent Language”; en ella explicava que a partir de les seves experiencies :”...tots els llenguatges informals, estan en l'origen del los xocs culturals, de les incomprensions i los malentesos entre persones que no compartixen los mateixos codis,  que no atribueixen, p.e., a la gestió de lo temps la mateixa significació simbòlica...” i, ja tenim lo dimoni enbolicant la troca! Per sort eren seguidors de Wiener, com ja sabeu, lo fundador i primer promotor de la Cibernètica, ciència fonamental per a la I.A. i la robòtica, que estudia els fluxos d'energia i la teoria de sistemes pel domini i el control de les màquines i els ésssers vius, i  donà lloc a la primera Cibercultura (cultura que es forma a partir de l'ús dels ordinadors per a la comunicació, l'entreteniment i lo mercadeig electrònic) entre lo darrer quart de lo s.XX fins les primeries d'este s.XXI, gràcies a les anomenades TIC, que són o han sigut : invents com les xarxes de comunicació interconectades o internet, amb orígen als anys setanta del s.XX, i lo posterior desenvolupament de l'hipertexte i la W.W.W. (World Wide Web) als noranta, la telefonía fixa i la mòvil, les xarxes de televisó, l'ordinador personal o p.c., els sistemes operatius, les pàgines web, els reproductors portàtils d'audio o de video, les consoles de jocs, els e-mail, les tablets i smartphones, la banca electrònica, el comerç electrònic, l'e-sanitat, l'e-educació, i l'e-administració pública i els e-governs (per aixó es pot dir que sense electrònica no hi ha TIC !), tot de petites maquinetes i de serveis que ens fan la vida més fàcil o passable...

Entorns que narrats desde la Literatura Fantàstica, com la de Carel Capek, la d'Isaac Asimov o la d'A.C.Clarke, donaren ple desenvolupament al gènere de la Ciència Ficció. Perqué, tot s'ha de dir, hi ha més gent que sap de lo “cervell positrònic“ (la tal “positrònica” és un invent, sense fonament cientific sòlid de l'inefable científic, divulgador i novelista Isaac Asimov, i un mot qué s'ha fet enormement famós en CIFI, admés pel diccionari Oxford de l'anglès...) que gent que saben de la existència de la I.A. (Intel·ligència Artificial), o de los ciborgs ( acrònim d'”organisme cibernètic”) mena de criatura composta d'elements orgànics i dispositius cibernetics..., i aixó passa, tot i qué l' anomenada bretxa digital, originada per les notables diferencies de poder adquisitiu entre classes socials, afecta poquet a les que en tenen més i per tant major accés a les TIC!

I a tot aixó cal afegir que, després de prop de gairebé cinquanta anys de TIC amb “software” divers, hi ha enormes quantitats de basura digital o ciber-residus escampats en el ciberespai, en llocs casi inaprehensibles, que acumulats van generant poc a poquet anomalies que poden fer molt mal a los usuaris normalets de les xarxes internet, i que los robots de neteja no abasten; però d'aixó en parlarem un altre dia.


                                                                                               Jep Ll. Ro.Ma.

                                                                                   Vall-de-roures, Novembre 2017





comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.