TOT VA SER RES
2. Literatura Ebrenca dimarts, 18 de agost de 2009 | ComentarisTweet
Tot va ser res,
un dolor que va fugir
a la profunditat de les ombres,
un amor que s’estinguí
filtrat pel sedàs clarobscur
del llindar de les paraules,
deixat una empremta present
segellada en el camí del temps,
que romandrà en el passat,
en l’oblit...
I abraçaré altres futurs
que encara estan per dibuixar,
per albirar, per marcar,
en el teu mirar cristal·lí,
transparent,
que desperta la claredat
enteranyinada de núvols
grisos que juguen i passegen
pel meu cel blau.
Espais de música i de versos
que acaricien i alimenten
el meu cor... per seguir, per somiar,
per allà, on em porti el vent,
esperant aquell amor,
que no he perdut,
jo el veig al fons de les aigües
del meu riu estimat,
dels teus ulls.
Els ulls fets de gotims de vida
que m’observen cada dia,
uns dies ressecs, altres plujosos,
trists, alegres, immersos
a l’aigua dolça de l’Ebre,
en la meva ànima
hi és reflectida, un dia
o una nit, aquests instants sublims
que encara no he viscut,
no són lluny...
No són meus, ni de ningú.
Glòria Fandos
Articles relacionats
Qui som
