TU HI SERÀS




La foscúria dels teus ulls a la nit acaricia les ombres tremoloses, cansada la solitud dels sentits s’assequen les llàgrimes molsoses. S’enfonsen els fantasmes pressentits, es respira el suau perfum d’unes roses, omple el nostre cor de goig i neguit, sensacions de tendreses ufanoses. Són uns versos folls de rimes contades, un poema antic i vell ha fugit a la recerca de noves paraules. Renaixença d’uns camins infinits, vorejant totes les belles contrades, tu hi seràs a les flors del meu jardí. Glòria Fandos


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.