8. Llibres col.lectius
diumenge, 14 de juny de 2009 | Comentaris
La foscúria dels teus ulls a la nit
acaricia les ombres tremoloses,
cansada la solitud dels sentits
s’assequen les llàgrimes molsoses.
S’enfonsen els fantasmes pressentits,
es respira el suau perfum d’unes roses,
omple el nostre cor de goig i neguit,
sensacions de tendreses ufanoses.
Són uns versos folls de rimes contades,
un poema antic i vell ha fugit
a la recerca de noves paraules.
Renaixença d’uns camins infinits,
vorejant totes les belles contrades,
tu hi seràs a les flors del meu jardí.
Glòria Fandos