UN CAS D’EMERGÈNCIA





Ahir va perdre la seva última oportunitat. No se li demanava gaire cosa, res que no pogués fer amb un mínim d’interès per part seva. Tret dels seus màxims defensors, tothom creu que amb tres mesos en tenia prou i de sobres. Qualsevol s’entendriria amb les mostres d’estima que ha rebut i s’hagués mostrat una mica més generós davant les súpliques i les pregàries. I és que només se li demanava un petit gest, una senyal de què l’aigua ja estava de camí. Ja s’ho trobarà, perquè ell ha perdut més que ningú mostrant aquesta tossuderia. Molta gent ha deixat enrera la fe que hi tenia, cansada que els hagi donat l’esquena i de mirar el cel esperant la pluja. Els camps tenen set, i avortaran les collites si no arriba l’aigua. Pel poble es comença a explicar la història ocorreguda en un poblet de Mèxic, l’any 1833, i encara que sembli increïble, pensen que caldria fer alguna actuació per l’estil i forçar la situació fins al límit; ja no tenen res a perdre. S’explica que en aquell poble, en unes circumstàncies semblants a les actuals, les autoritats locals van desafiar a Nostre Senyor en persona amb un ban que, entre altres coses, prohibia fer missa i qualsevol altre acte litúrgic, autoritzava i fomentava tota classe de pecats, i premiava el renec més gruixut de cada dia mentre no arribés la pluja. Finalment, es comenta, va ploure, tot i que no s’especifica quan temps va tardar. L’alcalde del nostre poble, un home assenyat i dialogant que sempre ha volgut fer de mitjancer a la conflictiva vida local, creu que no cal arribar a aquests extrems i intenta calmar la població, que ja es troba a un pas de la revolta. L’oposició vol aprofitar la conjuntura per a fer-se amb el poder i no perd cap oportunitat per a exaltar les masses. Quan la situació és fa insostenible i el so dels aldarulls arriba a les portes de l’Ajuntament, l’alcalde accedeix a dictar el Decret. És una mesura extrema, i el poble potser servirà d’exemple on s’emmirallaran altres racons del món, però algú havia de tenir la mà ferma per a prendre-la. El Decret, dóna a l’home del temps de TV3 el termini de quatre dies per a que plogui, en cas contrari, el poble sencer perdrà definitivament la fe que hi té i canviarà de canal. Jesús M. Tibau


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.