Un plaer tancar l’any en @MaríaEscalas amb #SaraielsSilencis segona novel·la després de l'ÈXIT #Abansqueelteurecordtornicendra #Amsterdamllibres @Arallibres





 
 

Maria Escalas

Abans que el teu record torni cendra

«Clavats pel sexe i pels ulls. Ara entén el significat de la paraula comunió.»

 

Una apassionant història d’amor que ens trasllada als anys de la Segona República i la Guerra Civil a un petit llogaret de Mallorca. El debut excepcional d’una autora de veu madura i pols ferm que irromp amb força en el panorama literari actual.

 

Si t'ha agradat, t'agradarà... >

Què n'han dit?

«La Maria Escalas debuta sense miraments. Abans que el teu record torni cendra arrenca amb dos cops de puny despietats i després ens arrossega sense perdre el to. Tècnica i esperit avancen de la mà tot precipitant un xàfec d'emocions que els lectors trigarem a oblidar.» Muriel Villanueva, escriptora.

Maria Escalas

(Mallorca, 1969) és músic professional i professora d’aquesta matèria en una escola de Secundària de Mataró, on resideix actualment. Abans que el teu record torni cendra va iniciar la seva trajectòria literària amb èxit. Sara i els silencis és la seva segona novel·la.

 

@MariaEscalas

 

 

Vegeu tots els seus llibres >

 

Sara i els silencis

Maria Escalas

 

«Sara, la música no surt del cor. Ni del cap. La música que jo vull que escriguis t’ha de sortir del ventre, del pur centre. Som el que són les nostres vísceres.»

 

A Sara i els silencis, la música ho inunda tot. És la sensualitat de la dona que s’alça i resisteix. És la passió que batega sota les cuirasses. És la melodia sanadora. És la fraternitat a la sala d’espera d’un hospital. I és l’atzar dels llaços familiars.

 

Durant massa anys, la Sara ha tingut a dins la melodia dels que callen perquè els altres puguin cantar. Quan el silenci amenaça d’apagar els seus anhels, la Sara busca retrobar-se amb qui va ser: una jove amb talent per compondre que va renunciar a la seva prometedora carrera per deixar pas a la del seu marit. Ara que la música torna a ser el seu batec vital, la Sara reprèn la composició d’una obra inacabada que volia dedicar al seu pare. A falta d’inspiració pròpia, demana l’ajuda de qui va ser el seu mestre, l’exigent i rondinaire Josep. Hi accedeix, però amb una condició: que la Sara aculli com a deixeble la Cristina, una noia de qui la separen vint anys i amb qui en principi no comparteixen res. Però l’amistat salva totes les barreres: un cop la Cristina entri a casa seva, la Sara trobarà les notes adequades per pintar de color la seva nova vida. Maria Escalas ha escrit una novel·la d’una emoció esclatant i perdurable. Una oda a aquells que, després de tant silenci, s’alcen per prendre la paraula.

«Sara, la música no surt del cor. Ni del cap. La música que jo vull que escriguis t’ha de sortir del ventre, del pur centre. Som el que són les nostres vísceres.»



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.