2. Literatura Ebrenca
dimarts, 11 de novembre de 2008 | Comentaris
El riu viatja infinitament,
sempre despullat, sempre mullat.
Un viatger despullat i mullat
L'Ebre es lleva blau, com sempre,
avui el tinc a l'abast dels ulls
i això sempre és un fil invisible
que cus amb agulla d'aigua
un pacte que em fa de sang fluvial,
compto dies passats a la seva riba
i em descompto, i això em fa somriure,
perquè ja sóc part de la seva natura.
Tot és una constel.lació d'estels de pluja
abraçades a la cabalosa pell
d'un viatger despullat i mullat.
Albert Guiu