Una dona incòmoda, Montse Banegas, editorial Proa, per Albert Guiu

2. Literatura Ebrenca diumenge, 7 de juny de 2009 | Comentaris
Tweet

Una dona incòmoda, Montse Banegas, editorial Proa. Aquesta novel.la recorre amb maneres molt destres les psicologies que retrata, des d'aquella Andrea de Carmen Laforet que arribà en plena posguerra a Barcelona per a estudiar, no hi havia (almenys no en tinc constància) al panorama literari una arribada a ciutat, a la Universitat, a l'abrupte canvi de paisatge urbà i humà que suposa aquest salt d'un petit poble a la gran urbs, un reflex literari tan assolit. A diferència del personatge de Nada, els lectors abans de la sortida a Barcelona ja coneixem Mònica, i el que és millor Mònica sembla coneixe's prou bé a ella mateixa, això ja separa les dos universitàries, totes dos com a últim fil coincident tindran una amiga que d'alguna manera les superarà en personalitat, Ena i Clara, però fins aquí, si Carmen Laforet explica com ningú com pot ofegar el res, Montse Banegas explica com ningú, com pot ofegar la sensació de tot, la pertinença a la pròpia personalitat fins a les últimes conseqüències, no hi ha res més fidel als altres i a un mateix que tenir consciència vivencial i psicològica d'un mateix, i de la resta, res més fidel però també res més incòmode per a un mateix i per al proïsme en general, la misantròpia de Mònica és racional,intelectual per tant pacífica, i això la fa més cruel a ulls del lector, la fredor del que sap que tot te gust de gairbé res, no és una personalitat maquiavèlica per natura, per això al final els trets la fereixen a ella, que en cap moment sembla una víctima propiciatòria d'altri, més brillant, més intel.ligent, més observadora.. l'excès de recerca d'una mena d'idea de plenitud singular, singular i boirosa, la fa naufragar en petits estats de pèrdua de consciència de la realitat, i en una d'aquestes pèrdues s'enfilarà el cabdell del final, com és una novel.la oberta, segur que Mònica tornarà a flirtejar amb l'èxit professional, en cap moment li faltaran arguments, però ha caigut en una mena de xarxa i emprèn un viatge amb regust de derrota, ella que per talent és una guanyadora, per tarannà i visió del món una panteista escèptica, per perfil una capivadora que no necessita captivar, és més adjectiu que verb, més definicions i característiques humanes, que ganes de dur a port accions típicament humanes, però la potència de Mònica és molta i això la fa conviure amb les psicologies que d'una manera o altra pertanyen al seu món, fa batalles amb el pare, escolta la música de la mare, escenifica per als gats amb Clara... una esponja de psicologies que en alguns aspectes s'apropa amb molt encert al nauralisme. Naturalisme per com ens arriben les seves neures, excentricitats, vivències i pensaments, i naturalisme també, per com sap dur-nos als ulls els personatges que cohabiten amb ella en aquesta novel.la. Una Zaratrusta sensible al món i esquerpa al món, ergo el món fa baixada i ferum de mediocritat, per a persones que han tontejat amb la idea de biblioteca total de Borges entre d'altres perles, pels voltants el fum del tabac, la primera revolta adolescent, que apareix i desapareix, com les estacions al calendari. Una novel.la plena de força, de veritat, de psicologia, d'escepticisme, de ferides... i agra, una agror endolcida pel perfil d'una intel.ligència brutalment sensitiva i sensible, la de Mònica, perquè la capacitat de pensar el món des de l'intelecte, les persones des del raonament, la pròpia forma de ser de la protagonista des de la més minuciosa de les operacions autodefinitòries (aquí la novel.lista és una mestra), pot fer que una mirada que copeja el món i la mediocritat sigui colpidora per als ulls que llegeixen, colpidor i d'algun manera regeneracionista, les intrahistòries ben subjectes per les fines agulles de la bona literatura, poden mostrar la realitat del món, mitjançant la realitat del petit món que s'escriu i de les persones que el freqüenten. Una dona incòmoda és un món que s'ha de visitar per entendre un xic més els desfassament, falsedat i hipocresia que ballen al voltant del món que dissenya Montse Banegas i de retruc al voltant de la societat en general. Albert Guiu Bagés