UNA QÜESTIÓ DE COMPETÈNCIES, de Jesús M. Tibau
divendres, 18 de maig de 2007 | Comentaris—El Sr. Pérez?
—Sí, digui.
—A veure si vostè és tan amable i em pot atendre, si us plau, perquè porto tot el matí passejant per aquest Ajuntament. No, no es mogui, només serà un momentet. Miri, jo estic encarregat de fer arribar un missatge al món, i potser vostè podria ajudar-me, si no és molèstia. Estic segur que, si és una persona com cal, cosa que així sembla pel seu aspecte (no sap vostè amb quina mena de tipus et trobes pel món, que no saben escoltar, ni tenen educació ni res), m’agrairà la meva presència aquí i estarà disposat a col·laborar només amb una mica del seu temps - en aquests moments, el Sr. Pérez es veu caure al damunt un altre rotllo i desitja amb totes les forces que soni el telèfon, i ja improvisarà qualsevol excusa per a sortir corrents; però el maleït aparell mai ho fa quan el necessites, i es prepara per a continuar escoltant-lo.- Les veus, perquè jo sento veus, ¿sap?, m’han assegurat que, passades quatre nits sense lluna, després que el gran estel deixi un rastre de llum verda al firmament, ocorrerà la gran catàstrofe i cal estar-ne ben preparat, perquè només els…
—No, perdoni, però veurà, és que jo només sóc l’encarregat de l’enllumenat públic; canvio bombetes fuses, arreglo avaries de la xarxa elèctrica, reparo destrosses fetes per actes vandàlics… El departament d’il·luminats és a la primera planta. Baixant per aquesta escala segur que no té pèrdua.
El Sr. Pérez n’està fart. Ja en van tres aquesta setmana. Haurà de parlar seriosament amb l’Encarna, de recepció, i que no li enviï cap més missatger diví, ni anunciadors d’apocalipsi, ni il·luminats de cap classe. I pensar que abans es queixava dels venedors i els seus catàlegs de mobiliari urbà. On anirem a parar!
Qui som
