UNA SORTIDA DIGNA

8. Llibres col.lectius divendres, 12 de juny de 2009 | Comentaris



UNA SORTIDA DIGNA Porto el viure embastat dels fils sobrers que han deixat les fades. A poc a poc, amb els genolls pelats després de fer i desfer plomalls de flors a mossegades aixeco el cos adolorit pels anys malmesos estripant bombolles d´aire. Amb el dubte aferrat a les espatlles sense gosar a contradir la vida i per si em cau a plom el desencís, retallo espigues de llautó ensucrades per endolcir-ne els versos de cristall que se m’escolen per les nafres.
    La nit s´escurça esquena enllà mentre els badalls del sol rellisquen entre un cel de teranyines
i el pas del dia, tremolós, trepitja els anys per vèncer. Camino amb els sentits oberts i la mirada ampla... i si a mig camí de l’enyorança
    a l´avenir la tendresa es vesteix de covardia, tan sols amb el pessic d’una carícia fóra capaç de capgirar les faules: d’endormiscar les nimfes amb enganys fer d’una princesa cent gripaus i del destí, una sortida digna.
Jesús Fusté


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.