Unes passes enrera…
dimarts, 11 de novembre de 2008 | ComentarisTweet
Unes passes enrera… Les tenebres que assolen el teu cel Són també part de l’amor sense treva. Que el plom lluent de les llàgrimes tristes No et faci oblidar allò que vam ser. Vine amb mi, deixa’t portar de la mà I caminem unes passes enrera On la nit d’estiu encara ens espera. Sents la dolçor en només recordar-ho? Sents la cançó que ens cantava l’orquestra? Vull besar-te amb la mateixa puresa Que un quinze de juliol mai oblidat Vaig pregar a mil estels que ens fessin costat. Que l’essència màgica d’una nit On tu vas ser, , i encara avui, tot per mi, Impregni joiosa els nostres dies. I que ens porti amb el suau balanceig A refugis d’amor que tu i jo sabem Per fer d’aquesta infinita tendresa Un càlid record més enllà del temps. Vine amb mi, deixa’t portar de la mà I caminem unes passes enrera On la nit d’estiu encara ens espera…
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
