Veus (4)... del Rosselló pel Emigdi Subirats

RIBERA L'ALBA
Ara ve el temps on deixa la morera
caure la fruita blanca en el granit.
Una claror en les vores de ribera
escurça l'ombra de la nit.
El mirall adormit de l'aigua estesa
tremola quan eixint de son palau
una truita ne pica la puresa
i esbocina la glòria del cel blau.
* * *
De l'obra de les roques la ribera
eixida va ondejant amb sa fredor,
mentre que pel teulat baixa lleugera una insensible resplendor.
Sant Aniol té dos xiprers a vora.
Si la sort t'encamina dins la vall,
estira-te en la pedra i passa l'hora
a mirar l'aire de cristall.
* * *
Calla per si cantava un altre ocell.
Un altre ocell aquí vindria.
La ribera és callada com el dia
i té cortines blaves i de mel.
Ombra dels coloms blancs en les teulades
arrodonides sota el campanar
enlluernat que fa tornar
amb el seu plany les hores atzurades.

Josep Sebastià Pons és una veu poètica mítica del Rosselló. Nascut i traspassat al poble rossellonès d'Illa (1866-1962) va ser catedràtic de llengua i literatura castellana a la Universitat de Tolosa. El seu apassionament per la literatura catalana va portar-lo a esdevenir tota una referència literària del seu temps. Va establir una magnífica connexió literària Perpinyà-Barcelona. Va conrear la poesia i la prosa, i va aportar els aires frescos provinents del Canigó, com es diu popularment. Va ser un autèntic mestre de la poesia sobre el qual conservo un llibre excel·lent d'anàlisi de la seua obra i personalitat. Es tracta de L'univers de Josep Sebastià Pons (de Ramon Gual, Joan-Lluís Valls, Miquela Valls i Pere Verdaguer), que forma part dels números 61-62 de la revista Terra nostra, publicat el 1987. Conté un interessantíssim àlbum de família, l'explicació detallada dels grans temes de la seua obra, actes culturals d'interès, i poemes de poemaris molt diversos com Conversa, Cantilena, Canta perdiu, L'estel de l'escamot i Roses i xiprers. Aquesta antologia selecta  ens permet apropar-nos a la grandesa d'un  poeta que va veure de diverses fonts literària, i que va saber conrear el català a un excel·lent nivell. També va influenciar notablement la poesia occitana i va esdevenir tot un model per ells. Pons es preocupa per la recerca d'una llengua adequada, conjuminació de dialecte i norma, espontaneïtat oral i lenta elaboració pròpia. La vol cada cop més pura i més autènticament seua.  La seua poesia colpeix el lector i incita una lectura més aprofundida. Un dels grans noms de la literatura catalana provinent de les comarques septentrionals del país, entre l'alçada de les Corberes i el Canigó...

NIT AL PORT DE LA SELVA

Braç de terra difós com el record.
tota la nit el poble ´s blanc i mira
una aigua nua en el seu port
i entre els palets la mar expira.
Joncar adormit a vora de la mar.
Bes pacient de la sal que s'atura.
Déu serva el raig humil del nostre esguard
i el nom de cada criatura.
Tota la nit el poble és blanc i absent
i és el gel de la lluna tan propici
que hom sembla entrar dins el pressentiment
de l'alba estranya del judici.
L'amor aquieta sa remor,
el vidre verd de l'aigua ja s'entela.
Elena, amor, amiga, abella i flor,
la barca de l'oblit alça la vela.