Rosa Regàs firmarà el pròxim dissabte 22 de setembre a llibreria Serret, 'La desgràcia de ser dona' un nou assaig de la seva col·lecció a Ara Llibres!!







Rosa Regàs: 'El 2012 ja han matat quatre dones i no veig el país tan ofès com si les morts fossin per terrorisme'


Després de reflexionar sobre la vellesa a 'L'hora de la veritat', Rosa Regàs (Barcelona, 1933) publica 'La desgràcia de ser dona' (Ara Llibres), un assaig que repassa els orígens de la societat patriarcal i que reivindica la condició femenina. Per l'autora, el llibre és un toc d'atenció més per 'intentar que la gent tingui més consciència del que passa'. I què passa? Doncs que, per exemple, 'aquest 2012 ja han matat quatre dones i no veig el país tan ofès com si les morts fossin per terrorisme', ha dit, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies. El llibre es presenta avui a la Casa del Llibre de Barcelona (19.30).

'Pel 80% de les dones d'aquest món, haver nascut dona és una desgràcia. Per les dones maltractades, les dones que són esclaves d'una religió, les dones que socialment no compten per a res, les dones que no poden treballar, les dones que són martiritzades, cremades o pedregades. És una desgràcia'.

Així de contundent és Rosa Regàs per parlar de la situació de la dona al món i del que explica al seu llibre. I avisa que 'la solució passa pel que fem la majoria de les dones: posar el nostre gra de sorra, procurar que la gent prengui consciència i denunciar governs als quals tant els és que matin dones, ja que sembla que l'únic que els importi és que matin soldats o homes en atacs terroristes'.

L'escriptora també parla de les religions: 'hi ha esperança perquè lluitem, hi ha llocs del món en els que hi ha una mica més d'esperança i d'altres en els que no n'hi ha gaire; hi ha religions que no han baixat del burro i pensen que les dones no són aptes per ser ministres de Déu'.

Culpa compartida

La culpa, però, sovint és compartida, segons Regàs. 'Hi ha dones que encara estan sotmeses, tot i que no ho saben, i que són les més antifeministes de totes. Són les dones que consideren que el paper de la dona és el d'estar a casa, sense tenir dret a la pròpia vida; les que eduquen les seves filles perquè continuïn la saga de dones humiliades. Llavors hi ha les altres dones que lluiten cada dia amb la seva feina i procuren que les seves parelles comparteixin la responsabilitat de la llar, el món és ple de totes les senyals, no vull dir que només hi hagi dones o homes masclistes, hi ha de tot'.

L'educació és important per l'autora i per això es mostra molt crítica amb el fet que 'en aquest moment estan reneixen, amb el favor dels nostres governs conservadors, les escoles on els nois i les noies estan separats, perquè no es barregin, i perquè se'ls pugui donar a elles una educació perquè siguin les esclaves d'ells i ells siguin els patriarques'.

La llibertat

Regàs dedica la part central del llibre a la llibertat. I en diu: 'la llibertat significa ser la propietària del propi cos i de la pròpia ànima, res més que això; sempre ens han inculcat, però, que el vertader camí de la dona és fer la felicitat de l'home, els fills i la llar'.

 
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.