1. Autors Ebrencs
dimarts, 17 de agost de 2010 | Comentaris
Obra completa Artur Bladé Desumvila , núm 8
Sinopsi:
Aquest vuitè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila aplega els llibres dedicats al coneixement de la història de Catalunya (de l’edat mitjana al segle XIX), sobretot la del territori natal, la Ribera d’Ebre, i en bona part també de les comarques veïnes del Priorat i la Terra Alta —que justament per veïnatge i vicissituds comunes són les que més va conèixer i estudiar—
, així com, igualment, la història dels felibres i la de Montpeller, és a dir, els móns antics de Provença i Llenguadoc, dins d’Occitània.
Biografia:
Escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili, Artur Bladé va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són una referència en el memorialisme català del segle XX. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.
Artur Bladé en la política i literatura catalanes del segle XX, de Xavier Garcia
pel Jesús Mª Tibau
En aquest llibre, Xavier Garcia es repassa la vida i l'obra (que són el mateix) d'aquest gran memorialista del segle XX. Ens parla dels seus orígens rurals, al "clos natal" de Benissanet, de la fidelitat als seus ideals i a la manera d'entendre la vida, de la seva enyorança, del tel de tristesa que impregnà una vida marcada per l'exili i, sobretot, de "la dèria d'escriure", de la "joia de narrar".
Xavier Garcia ens deixa tastar la manera de ser i d'escriure d'aquest enorme narrador, de la seva emoció continguda, de la seva claredat, senzillesa, exactitud i naturalitat; en definitiva, bellesa.
El llibre és una magnífica porta d'entrada per conèixer l'autor i l'home.
Articles relacionats