Autors ebrencs

Visualitza

Tot a punt per la #Festa de les #lletres amb @MiquelEsteveMN dissabte 24F Presentem #nodeixismaidemiraralcel @columnaedicions


               

Miquel Esteve Valldepérez                                                                           

Miquel Esteve Valldepérez (1969) és economista, actuari i escriptor. Endegà la seva carrera literària amb la novel·la Heydrich i les agents del saló Kitty (XXV Premi Narrativa Ribera d’Ebre) l’any 2008. Té cinc novel·les publicades des d’aleshores, algunes d’elles traduïdes al castellà i a altres idiomes, com és el cas d’El joc de Sade (2013). Compagina l’escriptura amb l’empresa agrícola familiar de fruita dolça i oli d’oliva verge. És membre de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana (AELC) i humanista activista. Participa en programes radiofònics de literatura i humanisme.

miquelesteve.wordpress.com

No deixis mai de mirar al cel   

©Maria Haya       


No deixis mai de mirar al cel


Ningú pot ser lliure si no és abans amo d’ell mateix.   

           

«Mira l’Imma Esparza asseguda com si fes becaines al banc de la plaça d’Adrià i respira profundament. El gebre té un regust de sal. la sal de la mar propera, la sal de la sang de la dona, la sal de l’ofici de criminòleg, la sal que els homes escampen per terra i trepitgen amb impudícia. Mira l’Imma Esparza i s’imagina la seva esposa, que té deu anys més que la víctima asseguda en aquest banc, i sospira. El baf del sospir que se li escapa es dissipa en l’èter salat i gelat d’una ciutat anestesiada per la son».

Fosca albada. Un empleat de la brigada municipal de Barcelona troba el cadàver d’una dona jove, l'Imma Esparza, asseguda en un banc de la plaça d’Adrià, amb les mans entre les cames, una nota escrita a la boca, «No deixis mai de mirar al cel», i la targeta d’una agència matrimonial al bitlleter: Nirvana. L’Adolf, un singular inspector en cap dels Mossos d’Esquadra que anhela figurar als annals de la investigació criminal amb la resolució d'un cas excepcional, capitanejarà el cas, juntament amb l’Ester, una advocada de l'administració de justícia que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de vida.


No deixis mai de mirar al cel és un thriller impecable, original, ambiciós, sensual i moral. Escrit amb un total domini de la tensió, de l’estructura, del ritme i dels personatges, arrossegarà el lector a les parts més fosques de les debilitats humanes i l'enfonsarà en el dilema etern de viure: virtut o passió?


La clau per resoldre un assassinat passa sempre per fer la pregunta adequada. Comencem per la primera: qui va matar l'Imma Esparza?



Article complet

Carles Sancho al Viles i Gent: “Cantant Desideri”, el nou treball musical, del grup Ya babé

Viles i Gents

Columnes d'opinió des del Matarranya



“Cantant Desideri” del grup Ya babé
(Publicada a La Comarca el 12 de gener del 2018)

“Cantant Desideri” és el nou treball musical, aparegut el novembre passat, enregistrat pel grup Ya babé a l’estudi Los Largos Trinos de Queretes. Es tracta d’una gravació de petit format amb sis dels millors poemes del pena-rogí escrits en català i recreats musicalment pels matarranyencs. ‘Or i plata’, ‘Elles’, ‘I jo, què sóc?’, ‘Gust amarg’, ‘Setanta quilos’ i ‘Torneu-me-la’ són els poemes seleccionats per al seu nou treball. Des de fa de temps estos sis temes formaven part del repertori poètic musical del grup i, ara, n’han fet una nova versió en un format acústic i els han volgut gravar i dona’ls a conèixer a un públic més ampli, en un merescut homenatge dels músics a l’escriptor més prolífic i reconegut del Matarranya traspassat fa quasi tres dècades. Quatre d’estes cançons ja van aparèixer en el treball col·lectiu “Una roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte” enregistrat el 2002: ‘ Tankas d’estar per casa’,‘Gust amarg’,’I jo, què sóc?,  i ‘Setanta quilos per a mal’ interpretats per Jean-Pierre & Mallén. A part d’este duo van participar en aquell emotiu CD dedicat a Desideri: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Túrnez &Sesé, Los Draps, Miquel Blanc, la Coral de Beseit i el Duo Recapte.  Fernando Mallén, membre destacat de Ya babé i promotor del local cultural i musical La Barraca de Queretes, ha tingut l’encert d’incorporar quatre cançons del repertori del desaparegut duo Jean-Pierre & Mallén, actius al principi de la dècada del 2000, en les actuacions del grup Ya babé que ja té una trajectòria musical notable. Començaren el seu projecte com a banda ara fa poc més deu anys i, segons ells mateixos, el seu estil se situa en el camp del pop-rock. Eva López. Fernando Mallén. Lorenzo Latorre i Ivo Nicolov són els seus membres i per este treball també hi ha participat Oliver Glasser.


Cerles sancho - Viles i Gent

Article complet

Dissabte 24 de febrer, Miquel Esteve mos presenta ‘No deixis de mirar al cel’ (Columna). Una història amb aires de novel·la negra...



www.illadelsllibres.com/llista-principals-novetats-dautors-catalans-2018/

La llista amb les principals novetats d’autors catalans del 2018

Blanca Busquets, Màrius Serra, Najat El Hachmi Carme Riera, Miquel Esteve, Pilar Rahola, Albert Villaró, Pep Puig, Gaspar Hernàndez publiquen novetat en català abans de Sant Jordi.  (La llista s’ampliarà….)

Blanca Busquets, Miquel Esteve, Narcís Comadira, Sebastià Alzamora i  Víctor Garcia Tur al gener

Miquel Esteve publica  la novel·la ‘No deixis de mirar al cel’  (Columna). Una història amb aires de novel·la negra arran de la investigació de la aparició d’un cadàver en un banc.

La investigació la farà un singular detectiu dels mossos d’Esquadra que es comporta com si fos un clàssic dels llibres o les pel·lícules del gènere i que està obsessionat per trobar un cas que el consagri en la seva carrera. També hi ha una secretària judicial, l’Ester, que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de vida. El cadàver té una nota escrita a la boca: “no deixis de mirar al cel”, i la targeta d’una agència matrimonial: Nirvana.

LLEGIR +  www.illadelsllibres.com/llista-principals-novetats-dautors-catalans-2018/

Article complet

Presentem l'obra "Terra d’aigua.", de Blanca Deusdad (Arola editors) i prologada per Àlex Susanna, el millor regal de Reis

 

BLANCA DEUSDAD AYALA. 
•

Professora del Dep. d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili. La seva trajectòria poètica va lligada als seus orígens Vilanova i la Geltrú, Beseit i ara Tarragona on resideix. La poesia és una activitat que ha anat desenvolupant al llarg dels anys. Té també poemes publicats a les obres col·lectives següents: l’Arbreda ebrenca, Tren de Val de Zafán Poesia a la fronterapromogudes pel llibreter Octavi Serret.


TERRA D’AIGUA. /   Blanca Deusdad Ayala
•
978-84-94785-75-7: Terra d’aigua

L’obra Terra d’Aigua, publicada per Arola editors i prologada per Àlex SUSANNA, amb portada d’Anna Garrit Bodoque, és un recull de poemes escrits al llarg de 10 anys que recorren diferents universos personals com les terres del Matarranya d’on provenen els seus orígens paterns i a les quals s’hi sent especialment lligada, els Estats Units on va tenir una beca Fulbright postdoctoral o moments que l’han colpit especialment. L’obra és una fotografia interior de records que la poesia fa persistir i transcendir.
www.arolaeditors.com/index.asp

Article complet

Andreu Carranza, el 8D presenta #Ciutatdellops @EdColumna El que pot amagar el riu no ho saben ni els mariners...#llibreriaserret

 

 

 ©Xavier Torres-Bacchetta

©Xavier Torres-Bacchetta

Andreu Carranza

Ascó, 1957

Andreu Carranza va néixer a Ascó i viu a Flix. Com a novel·lista ha assolit una àmplia projecció internacional. La clau Gaudí, escrita a quatre mans amb Esteban Martín, està traduïda a més de trenta llengües, i la seva obra Impremta Babel ha estat editada en català, castellà, holandès i xinès. També és autor de L’hivern del Tigre(Planeta) i de la novel·la Anjub (Edicions 62, Premi Sant Joan). El 2015 va guanyar el Premi Josep Pla amb El poeta del poble. És membre del grup Lo Gitano Blanc.


«El van trobar a la vora del riu. Aparegué nu, el cos tintat de fang negre i pudent, voltat de fantasmagòriques cendres que la brisa de l’alba aixecava entre arbres fumejants. Subjectava contra el ventre un corn: una gran cargola de mar d’un blanc immaculat. En posició fetal, acabat de néixer de les entranyes de la mare Terra. El pare Ebre llepava les vores socarrades, les arrels del canyar consumit pel foc i corria avall indiferent, entonant la cantarella de l’aigua».

Article complet

1
2
3
4
5
...223>