Visualitza Tots els autors Albert Aragones-beaba Albert Guiu ALBERT ROIG Alex de Aeditors Ana Llusa Andreu Carranza Andreu Subirats Angela Jackson Blanca Deusdad Carles Barrull Carles Sancho Cinta Arasa Emigdi Subirats Fede Cortes Francesca Aliern Gerard Vergés Glòria Fandos Guies dels Ports Hèctor Moret Ignasi Revés Jaume Llambrich Jesús Fuste Jesús Mª Tibau Joan Panisello Joan Pinyol Jordi Pijoan-Lopez Jose Miguel Gràcia Josep Guardia Josep Igual Josep M. Garcia Josep Mª Baro Juan Carlos Gil Judit Ortiz La Franja-Natxo Sorolla Laura Mur Laura Mur Llibres Ebrencs Lurdes Sanchis i Roser Gómez, Mariona Millà Marta Montblanc Miquel Àngel Marín Montse Batista Montse Castellà Mª Lluisa Gascon Mª Teresa Sanz Mª-Josep Margalef Octavi Serret Pepa Nogues Pineda Vaquer Rafael Dalmau SIES TV Teresa Bertran Tomas Camacho Toni Orensanz Vicent Pellicer Vicent Sanz Víctor Amela Victor Sorribes Xavier Aragó Xavier Garcia

Benvolguts, divendres 12 de març a les 19:30 fem la presentació de "La missió secreta" a la biblioteca comarcal d'Amposta. Anirà a càrrec de la crítica literària i escriptora Mª Josep Margalef. Us hi esperem.

Teresa Bertran Torres

Podeu demanar el llibre signat i a més el podeucomprar posant-vos directament en contacte amb LLibreria Serret mitjançant el formulari de contacte. Indiqueu el llibre i les vostres dades.

La missió secreta o la història del Barranc dels Penjats

Teresa Bertran torres SINOPSIS:

En temps de Carles III, una gernació forastera va trencar la calma de la vila marinera de la Ràpita. Els il·lustrats volien que esdevingués una magnífica ciutat, a l’estil de les de Nova Planta, en transformar l’humil port mariner en refugi per a la Marina militar borbònica, aprofitant el recer de la badia dels Alfacs. Construirien un imponent canal de navegació, fluvial i marítim, fins a la badia, que evitaria les perilloses goles de l’Ebre a la seva desembocadura. Allí, els imponents vaixells del comerç ultramarí carregarien les mercaderies que baixaven pel riu en llaguts i rais des de l’Aragó, destorbant sense miraments les petites naus dels pescadors. Per què va fracassar el magnífic projecte? Quin era el preu secret que haurien d’haver pagat els rapitencs a canvi de la seva ciutat? Els protagonistes de la novel·la són un intendent maçó, torturat per les seves contradiccions, un capellà altiu i repolit al servei de l’encara actiu Tribunal de la Santa Inquisició, l’inquietant prior hospitaler d’Amposta i un vell algutzir rapitenc. El relat ordeix una secreta trama que el lector haurà de descobrir.

M. VICEDO Josep Igual ganó el premio de poesía Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi con su obra "Uomo qualque". Este es un poemario "denso y brillante y que llega al lector con toda la calidez que tienen ciertas conversaciones cara a cara", según explicó el jurado.
A la última edición de este concurso literario, convocado por la Asociación Cultural Amics de Joan Valls, se presentaron un total de 23 obras. Igual con "Uomo qualque" se ha alzado con el premio dotado en 1.500 euros.
Anoche, en una gala celebrada en el Centro de Ovidi Montllor, en Alcoy, el escritor de Benicarló, recibió el galardón. Pero además, esta velada también estuvo protagonizada por el actor Xavi Castillo y por miembros del Centro Cultural Ovidi Montllor ya que recibieron los premios de Amics de Joan Valls por su promoción y uso del catalán. Por último, Mena Castelló recibió un homenaje en este evento en el que Hugo Mas puso la banda sonora.

 

 

 Amb l’obra “Uomo qualque”, Josep Igual s’ha adjudicat la 27a edició del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez- Ciutat d’Alcoi, que es va entregar el passat dissabte al Teatre Ovidi Montllor.

         Un jurat format per Olga Gargallo, Maria Fullana, Begonya Mezquita, Manel Rodríguez Castelló i Josep Mir, va escollir per unanimitat el nou llibre de poemes de l’escriptor de Benicarló, resident a Sant Carles de la Ràpita, entre la trentena d’obres que concorrien al certamen. El jurat n’ha destacat la cura formal i la varietat temàtica desplegada a “Uomo qualque”.

         L’obra ha estat editada pel segell valencià Edicions de la Guerra, i coincideix en les llibreries amb el també nou treball narratiu d’Igual: “Fugida en cercles”, publicat pel segell d’origen ebrenc Aeditors.

         El seu “Quaderns deltaics” (Cossetània edicions), amb el què va guanyar el premi Cristòfol Despuig de Tortosa del 2008, ha rebut abundants bones crítiques en diversos mitjans del nostre àmbit lingüístic i estatals.

Ampliació: Josep Igual guanya el “Ciutat d’Alcoi” de poesia

dilluns, 8 de març de 2010 09:49

Amb l’obra “Uomo qualque”, Josep Igual s’ha adjudicat la 27ena edició del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez- Ciutat d’Alcoi, que es va entregar el passat dissabte al Centre Ovidi Montllor de la capital de l’alcoià. Un jurat format per Olga Gargallo, Maria Fullana, Begonya Mezquita, Manel Rodríguez Castelló i Josep Mir, va escollir per unanimitat el nou llibre de poemes de l’escriptor de Benicarló entre la trentena d’obres que concorrien al certamen. El jurat n’ha destacat la cura formal i la varietat temàtica a “Uomo qualque”. En l’acte de lliurament de dissabte a Alcoi, Josep Igual va oferir la lectura tast d’alguns dels poemes del nou llibre i homenatjà Ovidi Montllor en el seu parlament d’agraïment amb l’espai dedicat al cantautor d’Alcoi ple de gom gom a gom. L’obra ha estat editada pel segell valencià Denes/Edicions de la Guerra, i coincideix en les llibreries amb el també nou treball narratiu d’Igual, “Fugida en cercles”(Aeditors). Josep Igual col·labora setmanalment amb el seu bloc “Plàncton” a 3x4.info. Podeu veure un video de resum de l'acte.(Font: Pàgina66)

El dissabte 20 de febrer ens encaminem de la terra baixa a les muntanyes màgiques de Vall-de-roures. Ens espera Octavi Serret a la llibreria, el seu pou de saviesa. Tots els dissabtes rep un autor o altre, i el presenta als seus parroquians, d’aquesta manera gaudim els uns de la coneixença dels altres. Quan els autors tornem al nostre despatx duem el resplendor dels lectors que ens desencaparra de la nostra obligada soledat d’ordinador, llibres i silenci. M’agrada pensar que si els lectors ens coneixen és com si nosaltres mateixos, amb la nostra veu, féssim de narradors de la història. Així ho faig jo quan sóc lectora i tinc el privilegi de conèixer l’autor/a.

Octavi és una persona molt agradable i tot un referent per a nosaltres. Treballa molt i se’l veu content perquè la cultura, si estàs per ella, és molt agraïda i dona moltes satisfaccions. Ell ho sap i s’esmerça. M’agrada xerrar amb l’Octavi, igual parlem de la família que de llibres, és un gran lector. La primera vegada que em va convidar em vaig posar a la seva disposició per tal d’ajudar-lo en allò que calgués i me’n recordo que em va dir “ tu que saps escriure, escriu, tu escriu, eh?”.I així ho faig. No marxem de Vall-de-roures sense una capsa de casquetes, m’agraden les de cabell d’àngel que tenen un sentidet d’anís o de matafaluga i penso “casquetes i pastissets, cosins germans”.

Germans som. En els nostres territoris sabem parlar en català i en castellà, doble riquesa. Però sempre que ho fem en català treballem de forma inconscient per a que la nostra preciosa llengua, la dels nostres avantpassats i la dels nouvinguts que la parlen perquè entenen que és la nostra arrel més pura, es mantingui viva. Escric en una llengua minoritària perquè és la que em surt del cor, la que em parla de identitat, la que uneix germans en totes les seves parles.

El meu nou llibre es diu “La missió secreta”. És un llibre d’aventures i misteri. Us en faig cinc cèntims. Us heu de situar a La Ràpita al segle XVIII, quan les transformacions urbanístiques la volen convertir en la ciutat de Sant Carles. Uns crims salvatges destaroten encara més la tranquil·litat dels rapitencs. Heu sentit a parlar dels “sagineros”? Us asseguro que els mites sempre tenen una base de realitat. Volen aclarir els crims 4 comissionats. L’un és un intendent del rei Carles, l’altre un capellà repolit del seminari de Tortosa, un agutzil vellet de La Ràpita i l’inquietant prior hospitaler d’Amposta. I no us he explicat ni la meitat...Com us deia, el 20 de febrer va ser un dia d’emocions. Records des d’aquí a tota aquells que vaig saludar, als que vaig conèixer, i a aquells amb els que comparteixo amics, el món és un mocador! Abraçades a tots, Teresa Bertran Torres.