I tot, amb un exquisit respecte per les diverses llengües, dialectes, parles, enxampurrats, argots o corrupcions que córren per aquets colls i serralades, i que fan de la llengua quelcom extremadament vi i, per tant, en transformació permanent. Una veritable diversitat que en altres llocs seria vist com una corrupte contaminació, i que aquí s’exercita amb perfecta llibertat i respecte mutu, sense cap sentiment de domini o d’extinció.
La gran capacitat i professionalitat d’Octavi per tractar i dinamitzar tan aviat un escriptor novell, una editorial o una conselleria, tant des del seu mòbil, del fax, del correu electrònic o del seu bloc, -que treuen fum constantment-, sap compaginar-la amb la seva innegable capacitat comercial. No sé ben bé com deuen viure els vall-de-rourans, però sospito que no deuen cabre a casa seva, amb els llibres que Octavi arriba a vendre als seus veïns.
Tot plegat, una joia i un bé de Déu per a aquesta llengua tan maltractada i dividida, per a una indústria editorial que veu tancar-se llibreries una rere l’altra, i per a un territori que veu escapçats els seus mitjans de comunicació tradicionals, violada la seva identitat paisatgística, negada qualsevol estructura administrativa i de cohesió.
Dins el moviment de renovació de les lletres ebrenques, l’Octavi hi juga un paper decissiu; el seu suport incondicional a qualsevol iniciativa cultural, al reconeixement dels autors històrics i heroics dels anys foscos (Octavi gestiona a la llibreria un dels millors catàlegs de llibres sobre la Guerra Civil i especialment a Batalla de l’Ebre), als grans autors de la zona, Lombarte, Moncada, Bladé o Vergés, la constant dinamització dels més joves autors i autores del territori, totes aquestes vessants han estat una falca impagable a la consolidació d’una cosa tan difusa i incerta com un moviment literari territorial. Tan discutible com es vulgui des del punt de vista de la creació d’un ambient, d’un phatos cultural que ajuda i estimula extraordinàriament el treball i la creació individual.
Cal fer, doncs, reconeixement d’una tasca excepcional que, amb uns mínims mitjans i en un aïllament geogràfic total, demostra un cop més que una voluntat eficient de treball i unes idees clares i precises poden assolir resultats insospitats. Quan veiem l’ingent quantitat de recursos humans i de diners que des de algunes administracions es dediquen a projectes culturals impregnats d’una fastuositat i un luxe mediàtic d’allò més extravagant i fora de lloc i d’una efímera incidència, es fa palesa la importància d’iniciatives i actituds com la d’Octavi Serret. Són la veritable saba de la nostra cultura.
Àlex Ferrer
Sense ser un llicenciat universitari, que se sàpiga, ni haver fet cap màster de màrqueting comercial als Estats Units, idem que se sàpiga, és capaç de mantenir una conversa especialitzada sobre literatura o sobre cartografia (per exemple i depenent dels interessos del client) i ha arribat al top-ten en vendes de llibres a la Franja d’Aragó i l’Ebre i a gestionar un dels blocs literaris més visitats del territori de parla catalana. I tot això amb el mèrit afegit de fer-ho sense que ningú li haguès ensenyat a escriure en aquesta llengua i en un territori on, malgrat l’ús del català supera el 90%, molt poca gent manifesta saber llegir-lo o escriure’l.
Després de situar el seu establiment als 4 camins de les llibreries ebrenques, va ser un visionari en l’introducció d’Internet i les noves tecnologies a l’empresa, d’invertir-hi diners quan encara no era rendible, i avui ha transferit l’estratosfera per conquerir també els 4 camins del ciberespai de la literatura ebrenca (busqueu, si no, “Serret llibres”, “bloc Serret”, “Serret esfera”...).
“A casa meua el llibre se’l tracta bé”, va declarar en un programa de televisió. Aquesta és la base del seu treball i el Serret no ha perdut els orígens, simplement els ha traspassat en entendre que calia acompanyar la venda de la difusió i fer publicitat l’ha portat cap a la dinamització cultural i l’organització d’esdeveniments al voltant dels llibres i, finalment, a la coedició de llibres. De vendre llibres ha arribat, i aquesta és la més gran de les nines russes del màrqueting Serret, fer-ne o promoure que se’n facin.
I totes aquestes nines russes han saltat a la premsa, dels mitjans locals fins als autonòmics (de l’Aragó i de Catalunya) i estatals, i han arribat a les altes esferes barcelonines, que li han donat l’empenta definitiva i li han otorgat el Premi Català de Foment Social del Català, juntament amb grans figures con el científic Audald Carbonell, guardonat en la categoria d’investigació científica.
Sens dubte, aquesta és el resultat de l’esforç del dia a dia (exactament cada dia a excepció del Divendres Sant, Cap d’Any i alguna escapada a la platja). Per això, des de l’Associació Cultural del Matarranya volem aprofitar aquestes línies per expressar-li la nostra més gran felicitació. Ens n’alegrem com a amic i també com a col-laborador comercial (la seua llibreria fa bona part de les vendes dels nostres llibres) i de dinamització cultural (hem coorganitzat moltes activitats), tasques per les quals estem contents d’haver estat els primers a concedir-li un premi de reconeixement (el 1r premi Franja, edició 2009). I ens n’alegrem també pel que això significa per la normalització de la llengua catalana a l’Aragó: de tots els mèrits “serrítics” esmentats, el que ens sembla més important i sorprenent és el fet de fer del llibre en català a l’Aragó un “negoci”. Si viure de temes culturals i de la venda de llibres ja és en si mateix una odissea avui en dia que sovint es depèn de les subvencions, fer-ho en llengua catalana a l’Aragó es pot considerar un “miracle”. Amb un rerefons de tumultuositat política que encara debat sobre quina llengua es parla a la Franja i no s’atreveix a redactar una llei de llengües que “legalitze” la situació i la faça llengua oficial, casos com el del llibreter Serret semblen “l’excepció” aquella que diuen que confirma la regla. Però, potser, no siga l’excepció sinó “l’evidència”? Sí, l’evidència que a la Franja parlem català, l’evidència que com el Serret hi ha moltes persones que vivim la nostra llengua com una cosa normal i treballem perquè així siga (només a l’Associació en som més de 400), l’evidència que és l’eina d’expressió de la nostra identitat i de transmissió de la nostra cultura i l’evidència, i aquesta és la lliçó del Serret, que això és un negoci solvent... Ara, el que encara manca després de tants anys de democràcia és l’evidència “política”.
L’Octavi Serret no és polític, ni fa política, ni intenta vendre cap ideologia, ell simplement ha treballat per fer realitat el seu somni dels 13 anys, “ser llibreter”, i pel camí ha trasncendit a la Serretesfera. I tot això e un metre quadrat; el metre quadrat imprescindible del 4 camins del llibre ebrenc. Moltes merescudes felicitats a l’Octavi i la seua família!
PEPA NOGUÉS
Associació Cultural del Matarranya
a les 20:00 h. - Presentació del llibre:
La Venta de l'Hereva
de Marta Momblant Ribas
Novel·l gauanyadora del Premi Guillem Nicolau
Aquesta novel·la ha estat atorgada: “per les seves qualitats narratives i per ser un reflex de la vida rural d'un territori. Destaca l'especial protagonisme de la dona en el desenvolupament de la vida social i familiar.” La presentació es realitzarà al Palau a càrrec del
Dr. Feliciano Castillo i la pròpia autora.
Organitza: Ajuntament de Beseit.
