Autors ebrencs

Visualitza

Marc Pastor a Llibres X llegir: Marc Pastor: “Vull que el lector ensumi la sang”...

 

Marc Pastor

OcultaSobre l'entrevistat...
Marc Pastor

Marc Pastor: “Vull que el lector ensumi la sang”

Algú diria que Marc Pastor porta una doble vida. Ell assegura que, simplement, es tracta d’escriure als matins i exercir de policia a les tardes. La darrera obra d’aquest autor de doble identitat rejoveneix el seu protagonista de capçalera, Moisès Corvo. La novel·la relata la primera investigació del policia, que es troba en una illa remota de la costa africana. Bioko(Amsterdam 2013) presenta l’essència de les obres de Pastor, amb un ritme trepidant i escenes sanguinàries, però alhora explora un territori completament nou per a l’autor: l’illa de Fernando Poo, a la Guinea Equatorial, a finals del segle XIX.

Text: Núria Juanico. Fotografia: Eva Muñoz

Entrevista

La teva darrera novel·la, Bioko (Amsterdam 2013), combina aventures, intriga i fantasia en una història ubicada a una illa remota de l’Àfrica al segle XIX. Per què has fet aquesta barreja literària?

Bioko sorgeix de dues vies: volia escriure una història amb el Moisès Corvo de jove, el protagonista de La mala dona, però també volia fer una novel·la d’aventures colonial. En principi la intenció era ambientar l’obra al Marroc, però a l’hora de documentar-me vaig descobrir que l’illa de Fernando Poo era molt més interessant i exòtica. 

Què et va atraure més d’aquest escenari?

La idea de la illa com un espai lluny de tot, que té el seu propi comportament i la seva lògica i que no està influenciada per l’exterior. Aquest territori evoluciona de forma diferent al continent i implica un distanciament amb la vida passada. Fernando Poo és una illa paradisíaca i brutal en tots els sentits: la vegetació, les tribus, la història colonial, la fauna i les creences són tant exòtiques i interessants que em va semblar perfecta per a la novel·la.

Volies que l’obra s’ubiqués en un espai poc conegut i poc tractat en la literatura?

Buscava un lloc verge per modificar-lo a la meva manera. Quan rellegia Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne, durant el procés de documentació de Bioko, vaig adonar-me que en un fragment el capità Nemo passa per una zona propera a l’illa i menciona l’Atlàntida. Aleshores vaig decidir incorporar aquesta mitologia a l’obra. Poder fer això és fascinant.

Recuperes el protagonista de La mala dona, Moisès Corvo, però en comptes de fer-li viure una història futura vas enrere en el temps i situes l’aventura en la seva joventut. Per què fas aquest retrocés cronològic?

La mala dona coneixem Moisès Corvo com el policia que té un mètode d’investigació molt dur, però científic i deductiu. A Bioko el porto a l’illa, a un lloc molt salvatge, perquè és allà on aprèn aquest mètode policial. L’extreu de la natura, del lloc menys científic que ens puguem imaginar. Moisès Corvo és un personatge desencantat, un perdedor. Volia explicar perquè havia arribat fins a aquest punt, i per això calia anar enrere en el temps, al seu primer cas. També emergeix el conflicte que té amb el pare i s’explica perquè ell sent un deute moral amb les víctimes i els més desafavorits. Així veiem el seu passat i l’entenem una miqueta més.

Moisès Corvo és un protagonista esquerp i violent, ple de defectes visibles que el converteixen en l’arquetipus de l’antiheroi literari. Per què l’has construït d’aquesta manera?

Busco que els personatges tinguin molts prismes, que siguin foscos i brillants alhora. No hi ha ningú que sigui la maldat o la bondat suprema. El Moisès Corvo és un investigador que pot estar a les dues bandes, que pot ser el bo però també el dolent de la novel·la. M’interessa que camini sobre aquesta línia i que sigui ambigu, per això és un personatge molt humà. Els seus defectes provenen de les seves debilitats i de la vida que ha tingut. Genera molta empatia, perquè és un home intel·ligent i bocamoll que cau simpàtic, encara que sigui agre i desencantat.

L’entorn té molt de pes en les teves novel·les i és un factor d’influència important per als personatges. Per què li dónes aquest paper?

El paisatge és un personatge més. Al cap i a la fi, l’entorn ens influeix molt en el nostre comportament, les persones som diferents en funció del lloc on estem. No és el mateix cometre un homicidi al carrer Pau Claris que a Collserola, però imagina’t si això passa a una illa com Fernando Poo. Aquests llocs són com un “cor de les tenebres”, on tot es pot fer perquè no hi ha càstigs.

Les teves darreres novel·les, La mala dona (La Magrana 2010) i L’any de la plaga (La Magrana 2011), són obres més aviat realistes i properes al gènere negre. T’ha costat fer el salt amb Bioko i escriure una novel·la d’aventures?

No, perquè d’alguna manera sempre he escrit novel·les d’aventures, encara que siguin encobertes i hi incorpori terror o intriga. El gènere d’aventura em diverteix, i a l’hora d’escriure necessito tenir alguna cosa que m’atrapi, perquè puc estar-me dos anys amb una història. M’atrau el sentit del descobriment i de la meravella constant, que a cada pàgina pugui haver-hi una sorpresa.

Les teves obres comparteixen un tret comú: la presència de fragments sanguinaris i macabres, poc recomanables per al lector més susceptible ja que descrius amb precisió escenes desagradables. Vols escandalitzar?

Escric el què la història demana. Intento no ser barroer, no vull crear una provocació gratuïta. Si hi ha sang és perquè hi ha d’haver un impacte emocional, tant en el lector com en els personatges, que faci de motor de la història. Evito el·lipsis i eufemismes perquè vull que el lector ensumi la sang.

Et poses límits quan descrius aquestes escenes?

No sóc un autor molt descriptiu, només explico allò que és necessari per a la història. Descric el que m’interessa que el lector sàpiga, tampoc sóc partidari d’escriure pàgines i pàgines per explicar, per exemple, com és una pistola. És innecessari.

Malgrat les grans diferències entre cada novel·la, totes avancen amb un ritme cada cop més frenètic i accelerat. Per què adoptes aquesta dinàmica?

Normalment començo una història de forma molt pausada i costumista perquè estableixo les regles de l’univers on viurem una temporada i que el lector se’l cregui factible. Un cop tinc les bases establertes, faig un gir, augmento molt el ritme i perverteixo aquest univers.

Com has descobert l’illa i l’època? Quin procés de documentació has seguit?

De Fernando Poo en tenia molt poc coneixement, al principi fins i tot no sabia ubicar-la. Vaig llegir, resumir i analitzar una tesi doctoral sobre l’illa i a partir d’aquí vaig establir la base històrica de la novel·la. També em va servir un dietari sobre Fernando Poo, pel·lícules, fotografies i material d’hemeroteca per saber com vivia la gent a l’època. Per crear l’atmosfera vaig llegir novel·les ambientades a l’illa i sobre l’època, d’autors com Jules Verne i Robert Luis Stevenson.

Bioko arrenca com una novel·la realista amb trets històrics, però a mesura que avança adquireix cada cop un caire més fantàstic i esotèric. Per què combines aquests gèneres?

En principi Bioko havia de ser tota realista, però volia incorporar-hi la matèria que fa viatjar en el temps com un detall per incidir-hi en una altra novel·la més endavant. A mesura que anava rumiant la història, però, em van agafar ganes d’escriure sobre aquesta mitologia i vaig decidir no limitar-me. Per això la història es va contaminant cada cop més de fantasia fins que aquesta influència absorbeix totalment la novel·la. 

En alguns fragments de Bioko els nadius parlen el dialecte bubi, que transcrius literalment als diàlegs. Has traduït les frases de la llengua real?

Sí, vaig documentar-me molt sobre missions i rituals bubis. Algunes frases les he tret d’aquests rituals i càntics, i les paraules quotidianes les he extret del diccionari bubi-castellà. Un cop tenia tots aquests fragments, una coneguda de Fernando Poo en va fer una revisió.

Un aspecte curiós de la novel·la són els sobrenoms dels soldats, que s’anomenen en funció de la part del cos que més els caracteritza. Com se’t va acudir aquesta idea?

Havia de distingir els soldats d’alguna manera, i si els posava un nom corrent generava confusió perquè n’hi ha molts. Per això vaig decidir anomenar-los segons una part del cos. És molt més fàcil per a mi i per al lector. Quan parlo de “Dedoslargos” o “Sincuello”, de seguida et crees la imatge física del personatge.

A més, Bioko incorpora il·lustracions d’una pàgina sencera per separar les parts de la novel·la. Per què?

Les novel·les d’aventures que llegia de petit tenien aquests dibuixos dels personatges en diferents situacions. Era un tret que m’agradava i em servia per imaginar les escenes. Els incorporo perquè la intenció era fer una obra clàssica d’aventures. L’Oriol Malet s’ha encarregat de les il·lustracions i així ha explicat Bioko a la seva manera.

Les novel·les d’aventures i de fantasia no abunden al panorama literari actual, si més no a Catalunya. Falten obres d’aquest gènere?

No ho crec, però si que estan molt arraconades. Les dues novel·les més traduïdes de la literatura catalana són La pell freda Mecanoscrit del segon origen, que són dues obres de ciència-ficció i fantasia. En canvi, les novel·les que més s’escriuen i es publiquen al mercat català no pertanyen a aquests gèneres. Per part meva, vull explotar-los i omplir una mica aquest forat.

A banda d’escriptor, ets policia i treballes a la secció científica dels Mossos d’Esquadra. En el teu cas, són dues professions que es retroalimenten?

Sí, perquè moltes coses de la feina de policia em serveixen després per escriure. Veig gent en situacions molt extremes i desesperades. Ells s’hi troben un cop a la vida, però jo ho tracto cada dia. Les seves reaccions, tant de les víctimes com dels autors, m’influeixen molt a l’hora d’escriure. És un material literari molt valuós perquè, al cap i a la fi, escric sobre l’ànima humana encara que després ho disfressi d’aventures. 


Article complet

Dissabte 11 de maig: Bioko, el retorn de Marc Pastor fa cap al Matarranya!! L'autor de 'La mala dona' envia Moisès Corvo a l'Àfrica

 


Qui més qui menys, tots hem jugat a soldadets. Al tardofranquisme el que molava eren uns madelmans vestits amb l'uniforme dels batallons britànics a les trinxeres de Somme, amb les seves guerreres de pelfa i els cascs com un plat de sopa girat. Dels que hem vingut després, la majoria vam abandonar les aficions quan ja ens sentíem massa vells per seguir muntant-nos històries amb aquells clicks enfundats en una armadura de centurió romà. Altres van passar al següent nivell pintant figuretes de Warhammer. Però Marc Pastor no és com cap d'aquests. Vagi on vagi, ell sempre porta a la butxaca un stormtrooper articulat de mig pam d'alçada, preparat per disparar la seva fúria robòtica i defensar els dominis de l'Imperi Galàctic.

Arribo al Pipa's Club a l'hora convinguda i me'l trobo amb els polzes aferrats a una insígnia de Batman que porta clavada a la davantera del cinturó. El seu amiguet pocked-sized és sobre la taula. "Li he posat de nom Louis, per Louis C. K., un gran còmic -m'explica-. Sóc molt fan de la sèrie". Suposo que tenir aspecte d'androide no és raó suficient per privar-lo de ser cristianament batejat. En qüestions de culte a Georges Lucas em declaro tirant a agnòstic, però en Marc m'ensenya que el bitxo té una expressivitat humanoide increïble. No tinc més remei que meravellar-me i donar-li la raó. De tota manera, jo venia a visitar- lo per un altre soldadet: en Moisès Corvo, protagonista de la seva última novel·la, Bioko.

Si el nom us resulta familiar intueixo que és perquè en el seu dia vau llegir La mala dona. Moisès Corvo era una versió de Harry Callahan sense Magnum ni ulleres fosques, que es passejava pel Raval comandant la investigació dels crims d'Enriqueta Martí -ja sabeu, la vampira del carrer Ponent-. "En aquella època me l'imaginava amb l'aspecte inquietant de Vincent Price -diu en Marc-. Era una resposta a les pel·lícules que Roger Corman va fer sobre els relats de Poe". Quatre dades sobre aquest element: un home bevedor, aficionat al sexe de pagament i també un punt esquerp. Una mica Clint Eastwood via Sergio Leone. Però tot això passava el 1911. "He escrit Bioko perquè volia saber com era Corvo de jove". Preparats?

L'illa de la mort
Som al 1887, a les colònies espanyoles del Sàhara Occidental. Moisès Corvo amb prou feines té pèl al pit i ja forma part de la infanteria de marina d'Alfons XIII. Com ha acabat aquí? "A La mala dona explicava que en el passat havia estat al Marroc, per la zona del Rif -em recorda en Marc-. Així que vaig decidir enviar-lo de cap a l'Àfrica". Si només fos això, encara rai. Però el nano, que es passa una mica de llest, és castigat per vendre armes a l'enemic i enviat a un exili a l'illa de Fernando Poo. Actualment es diu Bioko, i és on hi ha Malabo, capital de Guinea Equatorial. Però fa 100 anys era un destí terrible. "Jo no en sabia res, però investigant investigant vaig descobrir que havia estat un reducte penitenciari, amb volcans, missioners, malària i assassinats".

"Els millors records d'infància que conservo són les estones que vaig passar llegint 'un capità de quinza anys' de Verne"


Ahir en Marc va sopar en una pizzeria. Per postres li van servir un pastís de formatge amb una ombrel·la de còctel al cim. "Hi vaig col·locar en Louis una estona, com si estigués a la platja -em deixa anar-. Li vaig fer una foto i la vaig penjar a Instagram". Està vist que no tracta tots els seus soldadets de la mateixa manera. Té favoritismes! El cheesecake és un destí paradisíac. Fernando Poo, no. "Els vaixells arribaven tan fets caldo que els havien d'enfonsar a la mateixa costa -explica-. La vista era increïble: davant de l'illa, coronada pel volcà, hi havia tots els mastelers de les naus naufragades que s'aixecaven per sobre del nivell de l'aigua". Es deia que la majoria de gent agafava febres tan bon punt posava un peu a terra.

No cal que m'ho digui, ja es veu que és un gran lector de Verne. "Un dels millors records d'infància que conservo són les estones que vaig passar amb Un capità de quinze anys -m'etziba-. Després, tot el que em manaven llegir a l'escola em semblava avorrit. Aquesta novel·la em va fer sentir adult per primer cop". No era difícil que de les experiències nàutiques de Dick Sand passés a L'illa misteriosa. Ni tampoc que l'any 2005, quan J. J. Abrams va tenir la gran pensada, es fes seguidor de Lost. "Sabia que això seria igual que tenir un elefant blanc a l'habitació i no parlar-ne", es resigna en Marc. Per més que s'hagi matat a fer referències a Cyrus Smith, Pencroff, i també al submarí del capità Nemo, hi ha un factor que ens obliga a fer el lligam: els viatges intertemporals.

Només és un avís
De petit va demanar un monopatí als reis perquè volia ser Marty McFly. Li passa, com amb els soldadets, que encara no ha superat aquesta aspiració. I reconec que em sento estrany arribant a aquesta conclusió mentre veig com la xapa de Batman li brilla per sota el melic. "Però, atenció!, aquí no he fet més que obrir les portes cap al futur -anuncia-. A Bioko hi ha algun viatge en el temps, és cert, però la meva novel·la sobre viatges en el temps encara no està escrita. Això només és un avís del que vindrà". Bo de saber. Aquest paio és com Balzac i la Comèdia humana, en versió sèrie B: tots els seus llibres estan connectats. "Vull crear un univers, el meu univers, que vagi més enllà de l'argument -diu-. De moment, el tinc repartit en unes nou temporades". Montecristo, La mala dona, L'any de la plaga i Bioko són les quatre primeres. Com a mínim en tenim cinc per endavant.


Hi haurà temps per desafiar el déu Cronos i els gerents de Swatch. Per ara, ordres del seu autor, ens quedem amb la idea que això és una novel·la d'aventures, barreja de Verne, Conrad i L'home que volia ser rei, que ens descobreix per què al tal Corvo se li va espessir el caràcter. I a la propera? Ens promet màquina del temps? "No prometo res -respon-. De fet, és molt probable que sigui un hard-boiled". Em miro en Louis, el pobre stormtrooper que viu al folre de la jaqueta d'en Marc. Comença a semblar-me una mica més humà. Potser té informació privilegiada. Què dic, n'estic segur! Apostaria que en alguna d'aquestes gresques, mentre es fotia una pinya colada muntat dalt d'un apfelstrudel, en Marc li ha destapat tots els seus plans. Em fa l'efecte que, per sota del casc, m'està somrient amb molta malícia.

Article complet

BIOKO, de Marc Pastor, sábado 11 de mayo en llibreria Serret!! Apasionante novela que mezcla géneros como novela negra, la histórica, de aventuras, la fantástica...

http://www.elperiodico.com/es/

Marc Pastor combina horrores selváticos y viajes en el tiempo en su cuarta novela, 'Bioko'

ERNEST ALÓS / Barcelona

 

La lengua secreta del capitán Nemo, la máquina del tiempo, una isla misteriosa, vestigios de la Atlántida, caníbales, cortadores de cabezas, tropas coloniales diezmadas por la malaria, un vapor camino de una isla en el golfo de Guinea, el horror, el horror... Son estímulos que activan instantáneamente las neuronas dedicadas al placer lector de las últimas generaciones que crecieron leyendo (leyendo de verdad, o atisbando en versiones resumidas e ilustradas) a Verne, Stevenson, H. G. Wells , Conrad, London, Melville o Salgari. Es lo que le sucede a Marc Pastor, que en su cuarta novela, 'Bioko' (Planeta / Amsterdam), viaja, y más de una vez, en el tiempo, hasta la isla de Fernando Poo (Bioko para los nativos) en 1887. Allí (amén de numerosas masacres selváticas y carreras por alcanzar un umbral que permite viajar al pasado) veremos nacer o formarse a algunos de los personajes que aparecieron en sus novelas anteriores o que reaparecerán en las que todavía han de venir.

 

zoomMarc Pastor.

Marc Pastor.

zoomMarc Pastor, autor de la novela 'Bioko'.

Marc Pastor, autor de la novela 'Bioko'.

Article complet

Planeta publica "Bioko", la nueva novela de Marc Pastor y lo presentamos el sábado 11 de mayo en llibreria Serret!!

 

 

Booktrailer Bioko de Marc Pastor

Bioko "Una historia emocionante donde nada es lo que parace...excepto la aventura." Jaume Balagueró

Sinopsis

A finales del siglo XIX, Moisés Corvo, un joven y rebelde soldado barcelonés, destinado en el destacamento español del norte de África, es acusado de indisciplina, robo y traición y trasladado a la isla de Fernando Poo, antigua Bioko. 

El destacamento de Santa Isabel, conocido como Villa Penitencia, alberga toda clase de escoria social, ya que todos sus residentes tienen alguna falta que purgar. Pero Corvo no logra pasar desapercibido, tanto por su carácter bravucón como por su facilidad innata para meterse en líos. Intentando resolver la desaparición de Rosario, la mujer nativa de uno de sus contactos en la isla, Corvo presencia una terrible matanza de indígenas. La isla será entonces escenario de extraños acontecimientos, que bien podrían cambiar por completo el destino de sus habitantes y de toda la civilización.

 

Barcelona, 1977

Marc Pastor (Barcelona, 1977) es criminólogo y explorador culturalmente disperso. Combatió contra los nazis en Montecristo(Proa-2007) y trazó el perfil criminal de la Vampira de Barcelona en La mala mujer (RBA, 2009), historia que le valió el prestigioso premio de novela negra Crims de Tinta. Con El año de la plaga (RBA, 2010)dio la voz de alerta acerca de una inminente invasión de los ultracuerpos. Su obra ha sido traducida al inglés, alemán, italiano y francés. 

Actualmente trabaja en la policía científica de los Mossos d'Esquadra.

Article complet

Marc Pastor vuelve con ‘Bioko’ una divertida historia que combina géneros tan distintos como novela negra, historia, aventuras y fantasía!! 11 de mayo en llibreria Serret!!

Culturalia

 

~ Un Blog sobre la literatura, el teatro, el cine, la televisión, la historia...


Novedad editorial: Bioko, de Marc Pastor


 Posted by  in Literatura


Bioko

En 2008 llegaba a nuestras librerías La mala dona, la segunda novela de un criminólogo de la sección científica de los Mossos d’Esquadra que ya apuntaba muy buenas maneras con su debut, Montecristo (2007); esa segunda incursión literaria recibió el premio Crímenes de Tinta y sirvió para consolidar a su responsable, Marc Pastor, en su faceta como escritor. Ahora apareceBioko, la cuarta novela del autor catalán que tiene como protagonista aMoisés Corvo, uno de los comisarios que aparecían en La mala dona y que, en esta ocasión, ejerce de soldado en la isla de Fernando Poo de Guinea Ecuatorial, antigua colonia española de finales del siglo XIX, una historia en la que confluyen diversos géneros y que sirve para inaugurar una trilogía sobre viajes en el tiempo firmada por este escritor barcelonés.

El escritor Marc Pastor

El escritor barcelonés Marc Pastor

A finales del siglo XIX Moisés Corvo, un joven soldado destinado en el destacamento español del norte de África, es acusado de indisciplina, robo y traición, y por ello es trasladado a la isla de Fernando Poo, antigua Bioko. Incapaz de pasar desapercibido en su nuevo destino, Corvo continuará metiéndose en líos, al mismo tiempo que comprobará cómo una serie de extraños acontecimientos se suceden en el lugar y que bien podrían cambiar por completo el destino de la isla y de sus habitantes. Así, el joven buscará una explicación a esta situación, y por ello emprenderá una investigación con la que podría descubrir el misterio ancestral que oculta la isla.



A la hora de escribir sus libros, la máxima de Marc Pastor es hacerlo sobre aquello que a él, como lector, le gustaría leer, y quizás Bioko sea un buen ejemplo de ello, una divertida historia en la que combina géneros tan distintos como la novela negra, la histórica, la de aventuras y la fantástica. Tras un meticuloso proceso de documentación, Pastor nos invita a conocer el mundo de las colonias africanas del XIX, lugares lejanos y misteriosos que se le antojaban un magnífico material para un relato de ficción; la isla de Fernando Poo era, por entonces, una colonia penitenciaria bajo dominio español, un escenario ideal para mostrar de dónde surge la vocación policial de Moisés Corvo en el que será su primer caso.

Título: Bioko
Autor: Marc Pastor
Editorial: Planeta
Páginas: 448 páginas
Fecha de publicación: Marzo 2013
ISBN: 9788408112006
Precio: 19,90 €

Article complet

1
2>