Autors ebrencs
Programa oficial de Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2012
11.Fires Literàries dimecres, 23 de maig de 2012 | Comentaris
L'ebre 18/05/2012: Jesús Moncada, "el Panoràmix de la literatura"!! Per Montse Castellà
12.Temps de Franja dimarts, 22 de maig de 2012 | Comentaris
‘Mequinensa’ El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena l’obra que puja als escenaris la
prosa magnífica de Jesús Moncada. Amb direcció de Xicu Masó i dramatúrgia de Marc Rosich,
l’essència literària de Lo Noi del Vell remou consciències a través dels seus grans llibres.
BARCELONA: Montse Castellà
La pols de Mequinensa sempre havia sigut negra. Com el carbó. Com el lignit de les seues mines. Fins que un dia, de cop, la pols va ser blanca. Com la fumata blanca dels conclaves, que a Mequinensa no seguien precisament amb especial devoció. Negra havia sigut sempre la pols de Mequinensa.
Com una cendra desenfosquida. Fins que un dia van començar a enderrocar cases i la fum blanca de les runes va anar cobrint “lo poble”, com els mequinensans li diuen a la localitat que els habita i que habiten. L’agonia va durar tretze anys. Un advent massa llarg i sense estrella. Tretze. Mal número. Pitjor que el del Sant Sopar. Qui va ser Judes en aquest cas? El progrés. Gran paraula. Succedanis i eufemismes. “Mos han castigat! Per rojos, perquè xarrem en català”, diu Nelson, el patró de llaüt de l’univers moncadià. Perquè van perdre una guerra que lluitaren del bàndol republicà. “Feem nosa”, conclou Rosa Maria Moncada, germana de l’escriptor. Com un batec desacompassat, tretze tardors van passar des que el dictador vadecidir afonar el poble fins que finalment el pantà va estar enllestit i l’aigua, fins llavors vida, va començar a inundar de mort les
primeres cases. Construir una realitat per desconstruir-ne una altra. Carlota de Torres no s’ho acabava. Alfons Garrigues demanant-li a la Senyora Mort que quan se l’emportés, el deixés fer de barquer a l’altre barri per traslladarhi les ànimes. Quin altre ofici podia fer
ell si no? Nelson maleïnt els rius per no revelar-se, per no provocar una crescuda que s’endugués excavadores, enginyers i peons. Mallol Fontcalda i Estanislau Corbera imaginant-se rellotges
aturats, campanars negats. I Arquímedes Quintana: poques persones poden morir dos vegades. En cos primer. En ànima després. Si ho hagués sabut, potser no hauria ressuscitat. Total, per veure la seua Mequinensa sota les aigües que ell va solcar en una altra vida...
Però amb els mequinensans Franco va tocar os. Eren l’aldea gal·la de l’Aragó i Moncada ha esdevingut Panoràmix, el druida que amb la seua poció màgica, la literatura, ha plantat cara als romans –bojos– i ha recuperat l’orgull d’un poble. Un Poble amb majúscula (el puntet negre damunt del mapa on conflueixen l’Ebre i el Segre) i un poble amb minúscula (l’ampli territori que uneix terres que són parentes per part de riu). Cada vegada que un mequinensà, un ebrenc, un humà llig Moncada, el malaurat escriptor es com si ens estés donant una dosi de la seua poció. I ens atorga una força sobrenatural. Per alguna cosa el seu talent era aclaparador. Amb un català occidental preciós (assessorat per Noëlia Motlló i Ramon Sistach) les paraules són plenes, sonores, esclaten a la boca dels actors i actrius i es fan grans en sentir-les. Els personatges parlen en la llengua que Jesús somiava. Finestregen. Sirguen. Ironitzen. Sobreviuen. Neptú era el
llaüt de Nelson. També la divinitat romana a qui tots els habitants de les aigües havien d’obeir. Unes aigües tossudes, com els mequinensans, que s’entesten a ser vida, malgrat les esgarrapades d’un progrés malentès, adés i ara. Que Biscarrués o Santaliestra no sigon la Mequinensa del segle XXI. ■
Noms destacats a la 9a Jornada del Llibre Ebrenc 2012 3 de juny a Mora d'Ebre!!
11.Fires Literàries dimarts, 15 de maig de 2012 | Comentaris
| |||||
| +
| |||||
Lletres ebrenques: Contes Àrabs, de Nassira el Hadri, divendres passat 11 de maig a Sta. Barbara
2. Literatura Ebrenca dimarts, 15 de maig de 2012 | ComentarisLletres ebrenques
Compta amb una introducció sobre la literatura de tradició oral a la seua regió d'origen.
Nassira és estudiant de dret a la URV.
Lletres ebrenques: Barbamecs, de Yannick Garcia per Emigdi Subirats!
2. Literatura Ebrenca dilluns, 14 de maig de 2012 | ComentarisA través de 8 històries d'una llargària i estructura semblant, fa ús de la seua bona capacitat descriptiva per posar el i la lector/a davant de situacions versemblants, amb personatges del dia a dia, els i les quals mostraran problemàtiques profundes i diferents en tot moment per tal d'afrontar la quotidianeïtat. Cap veu se'ns presentarà com a repetitiva, sinó que àvidament anirem experimentant noves situacions que ens sorprendran i ens faran identificar profundament amb el personatge en qüestió. La incomunicació de la societat és implícita, la qual converteix els humans massa sovint en un número, un número que no se n'acaba de sortir perquè desconeix els mitjans per tirar endavant. La incògnita és justament un dels leit motivs de l'obra, la qual facilita la lectura i motiva el i la lector/a amb l'anhel intrínsec d'arribar al final.
Els contes compten amb una estructura tradicional (inici, nus, desenllaç), però aconsegueixen fer viure l'acció amb total intensitat. Yannick pretén enganxar-nos de bon principi mitjançant l'ús d'alguna frase colpidora que causarà alguna estranyesa motivadora. No ens situa davant d'un vocabulari extremadament elaborat, tot i que es mostra extremadament líric en cada narració i se'ns retrata com a un magnífic coneixedor del llenguatge. Tampoc no podem parlar d'originalitat extrema quant a la conclusió, però sí del fet que el narrador ens ofereix una frase alliçonadora per forçar la nostra capacitat pensativa i és un dels millors valors del recull.
L'amposti Yannick Garcia (1979), traductor i interpret per la UPF, se'ns va descobrir en el món literari amb el poemari De dalt i de baix, guanyador del premi Gabriel Ferrater de poesia de 2003, el més ben dotat de la literatura catalana. Ha realitzat igualment nombroses traduccions literàries i de caire professional, la qual cosa li ha donat un important bagatge en el domini de l'idioma. Amb Barbamecs ens demostra la seua categoria literària a través d'uns contes que no et deixen indiferent i que poden arribar a ser vibrants. A la vegada, molts dels paràgrafs de les narracions estan carregats de didacticisme. Els personatges van exterioritzant la seua problemàtica interna, mentre que nosaltres som plenament sabedors que la solució definitiva no serà idíl·lica. És aquesta problemàtica la que ens transporta a un univers literari carregat d'intriga i de qualitat narrativa.
Els contes compten amb una estructura tradicional (inici, nus, desenllaç), però aconsegueixen fer viure l'acció amb total intensitat. Yannick pretén enganxar-nos de bon principi mitjançant l'ús d'alguna frase colpidora que causarà alguna estranyesa motivadora. No ens situa davant d'un vocabulari extremadament elaborat, tot i que es mostra extremadament líric en cada narració i se'ns retrata com a un magnífic coneixedor del llenguatge. Tampoc no podem parlar d'originalitat extrema quant a la conclusió, però sí del fet que el narrador ens ofereix una frase alliçonadora per forçar la nostra capacitat pensativa i és un dels millors valors del recull.
L'amposti Yannick Garcia (1979), traductor i interpret per la UPF, se'ns va descobrir en el món literari amb el poemari De dalt i de baix, guanyador del premi Gabriel Ferrater de poesia de 2003, el més ben dotat de la literatura catalana. Ha realitzat igualment nombroses traduccions literàries i de caire professional, la qual cosa li ha donat un important bagatge en el domini de l'idioma. Amb Barbamecs ens demostra la seua categoria literària a través d'uns contes que no et deixen indiferent i que poden arribar a ser vibrants. A la vegada, molts dels paràgrafs de les narracions estan carregats de didacticisme. Els personatges van exterioritzant la seua problemàtica interna, mentre que nosaltres som plenament sabedors que la solució definitiva no serà idíl·lica. És aquesta problemàtica la que ens transporta a un univers literari carregat d'intriga i de qualitat narrativa.
En conclusió, un recull amb excel·lència que esdevé una bona aportació al gènere.
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
