Autors ebrencs

Visualitza

Andreu Carranza i Esteban Martín a "Lletres Ebrenques"

El programa d’Antena Caro “Lletres ebrenques”, que divendres passat vàrem dedicar a Andreu Carranza i Esteban Martin, no el podem considerar com a “un més”. Va ser tot un luxe. Sens dubte, vàrem rebre una lliçó de bona literatura i d’alta cultura. Carranza és l’escriptor de Denominació d’origen de l’Ebre. Una marca. La darrera producció del tàndem Carranza-Matin, “La clau Gaudí”, els fa donar un impuls formidable a la seva intensa carrera literària. Com a escriptor ebrenc amateur m’admira aquest fet. La Clau Gaudí (Plaça & Janés) té les possibilitats de ser el veritable boom literari català de l’any. L’exploració de la figura de Gaudí en mil detalls, l’enigma que suposa la vida i mort d’aquest català excepcional (fill de Reus), el retrat literari i arquitectònic de la ciutat de Barcelona (la capital de Catalunya per a uns, una ciutat espanyola i ben espanyola per a alguns que manen molt), reuneixen els ingredients per donar peu a un relat fascinant. No és d’estranyar, doncs, l’expectació creada al seu voltant tot i que encara no ha vist la llum. Serà presentada divendres 30 de març, i ja tenen oberts els mercats de Corea, Holanda, Italia, Estats Units, Polònia, Alemanya, França, etc. Tots dos, Carranza i Martin, s’esplaiaren amb conceptes literaris i ens feren gaudir d’una molt bona estona escoltant-los. La ruta literària de “La clau Gaudí” pot ser tot un altre esdeveniment cultural. Els edificis singulars i espectaculars del mític arquitecte reusenc creen vida de ficció i ens hi podem recrear amb ella. La resta del programa la dedicàrem íntegrament al Flix literari, una població íntimament vinculada a Andreu Carranza. A nivell comarcal Flix destaca de manera especial per la qualitat dels seus homes de lletres. És singular i extraordinari el fet que el món de la cultura ha engreixat el de la política, la qual cosa és més que remarcable ja que malauradament el nivell cultural (en general) d’alguns polítics ebrencs no és gaire bo (em vénen alguns noms al cap, precisament). Polítics de gran talla com Pere Muñoz (ERC), alcalde de Flix i expresident del Consell comarcal de la Ribera d’Ebre; Xavier Vega (ERC), Delegat de cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre; Antoni Sabaté (PSOE), exalcalde de Flix i exdelegat de Cultura de la Generalitat, han sortit de les associacions culturals comarcals. I per suposat els escriptors. Una bona pila i saborosa: Andreu Carranza, el poeta Albert Guiu, Laura Mur i Remei Franch que conreen el conte infantil, Joan Antoni González d’assaig literari, el notable historiador Josep Sánchez Cervelló, configuren un univers literari d’alt nivell. Tampoc no vàrem passar per alt l’efervescència de la blocosfera flixenca. Els flixencs han impulsat un col·lectiu blocaire molt fort, el qual està preparant una nova trobada de blocaires ebrencs al voltant de la diada de sant Jordi. Després de l’Ebresfera que se celebrà a principis de febrer a Tortosa i de la xerrada que es realitzà en el marc de la Fira literària Joan Cid i Mulet a Jesús, Flix agafa el relleu ja que s’ha guanyat un bon nom dintre del panorama literari ebrenc. El programa dedicà les altres seccions a aquesta població riberenca igualment. Vàrem parlar de “La Veu de Flix”, revista que forma part conjuntament amb Ràdio Flix d’un interessant organisme autònom d’informació local. Ja duu 323 números i molts d’anys de tasca informativa important. Parlàrem del CERE, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, que enguany compleix cent anys i que s’ha convertit en un veritable espill de dinamització cultural ebrenca. Un programa molt flixenc, en el marc d’un homenatge a un gran home de lletres com és Andreu Carranza. Aquest programa pot ser escoltat arreu, ja es pot baixar de la web www.antenacaro.com. En un dia tan assenyalat com divendres 23 de març, no podíem acabar sense tenir unes paraules d’estima i record per Lluís Llach, en el seu comiat. Músic i poeta, català resistent, ens deia adéu professionalment. Nosaltres escoltàrem l’Estaca i el tomba tomba que algun dia ens ha d’alliberar.

Emigdi Subirats.
Article complet

Un món amb “feres”, afortunadament...pel Jesús Mª Tibau

El pessimisme i el desencant acostumen a sortir a la llum quan es parla dels hàbits de lectura i de la venda de llibres. No tinc dades comparatives a la mà, i no sé si aquesta sensació és una inèrcia on estem instal·lats de veure l’ampolla mig buida o és una realitat. Sovint es parla de la necessitat de fomentar la lectura, cosa que sóc el primer en defensar , però no s’acaba de trobar la vareta màgica per aconseguir-ho, i potser a base d’insistir massa en el tema ens tornem carregosos i feixucs. Per això, com a coordinador del Club de Lectura de Tortosa, ja he deixat d’explicar que aquesta és la seva màxima prioritat; he decidit que la nostra finalitat principal és xalar amb la lectura de llibres i amb el seu comentari posterior en una tertúlia NO virtual. És millor predicar amb l’exemple.

El derrotisme que molts cops flota en l’ambient és el pitjor dels perills. Malgrat tot, afortunadament, podem comptar amb diversos personatges que, carinyosament, anomeno “feres”. Es tracta de persones engrescadores, positives, carregades de projectes i il·lusions encomanadisses i que, contràriament a la sensació general, obtenen fruits sucosos. Em sap greu dir noms i deixar-me’n algun, cosa que lamento i demano disculpes, però me’n sabria encara més no fer-los un petit homenatge. Segur que n’hi ha més, i us prego que me’ls doneu a conèixer, però avui voldria fer esment als següents: Emigdi Subirats, escriptor campredonenc, articulista i estudiós infatigable de la literatura ebrenca; Albert Pujol, ànima del portal llibresebrencs.org i de la Fira del Llibre i de l’Escriptor Ebrenc de Móra d’Ebre; i Octavi Serret, espectacular propietari de la Llibreria Serret de Vall-de-Roures.

Repeteixo que lamento deixar-me algú nom, perquè n’hi ha més. Això no és cap crítica als qui encara no han vist la llum d’un futur esperançador, o als que l’experiència de molts anys ha fet caure en el desànim. Jo mateix, durant un temps, he tingut una actitud més aviat passiva, esperant que altres organitzessin actes on col·laborar, i esperant la seva invitació. Però he descobert que, amb voluntat, es pot aprendre a ser “fera”.

Jesús M. Tibau

Abril de 2007
Article complet

BMD: Patrimonio, Philip Roth, pel Jesús Mª Tibau


Article complet

<1...222
223
224